Amics del Seti, ni un pas enrere!

El bar està ple, la gent es mira. Concretem: un conjunt d’individus, amb una idea fixa, es miren entre ells i observen la resta de colles (superbenparides) i parelletes que poblen el bar. Tothom ho pensa però ningú ho diu: a veure si van fotent el camp i ens deixen la nostra taula, que la pintarem de verd i hi farem dringar les cartes.

Jo sóc un d’ells. Sóc un Seti. No me n’avergonyeixo pas. M’agrada repartir felicitat i contribuir a crear l’atmosfera perfecte perquè el Roti dipositi frases del tipus “us penedireu de les vostres vides”.

Dit això, em plau comunicar-vos que he fet una troballa. Després d’una recerca laboriosa, he topat amb un document que justifica i legitima, pels segles dels segles, la nostra perversió. Un text que ens fa perpètuament innocents. Diu així:

“La passió que hi ha en aquest país pel joc és considerable (…) A la gent, li agrada jugar-se els diners personalment, sobre taules i en establiments concrets, davant de persones conegudes i concretes.

(…) El joc no és considerat un vici escandalós. És considerat un viciós l’home que beu, l’home que freqüenta el bordell (…) la passió del joc en aquest país -vull dir la dolçor social que volta aquesta passió- és antiquíssima, més vella que l’anar a peu.

(…) el joc és una evasió de les humiliacions de la vida (…) implica l’actuació d’una llibertat omnímoda. És com dir:

– Jo em jugo els diners… i què?

Aquest gest, aquest pensament, aquesta decisió, deu ésser moralment higiènica i físicament agradable pel que té de revenja contra les humiliacions de la vida (…) en aquest moment que jugo els meus diners demostro que existeixo, faig un acte d’indiscutible presència (…) jugo, doncs existeixo”.

Qui ho ha escrit això? Josep Pla, a El Quadern Gris (pàgines 265-267). En principi, ho va escriure el 1918, quan tenia 21 anys, però no és segur (tant és, ben mirat).

Sergi

Advertisements

8 comentaris to “Amics del Seti, ni un pas enrere!”

  1. He trobat a faltar referències a l’imaginari col·lectiu com ara la “carta eight” i el “sarna money” però he de reconeixer que és una manera molt literària de justificar les pèrdues! he he.

    Carta!!

  2. Afegir com a efemèride que segons els meus càlculs es compliran 8 anys de l’entrada en joc de la “carta eight” en un joc on aquest número estava boicotejat. Invenció genuïnament berguedana, no surt a la wikipedia i causa estupor quan es juga d’aquesta manera fora de les nostres fronteres comarcals. Alguns cronistes sostenen que la primera mà amb el 8 d’oros a la baralla es va disputar a la classe de 1r de batxillerat científic, a l’ultim pis de l’escola de Santa Eulàlia. En aquella històrica partida no va fer acte de presència, però no va trigar a manifestar-se durant la jornada. Aleshores es jugava a 5 duros la mà, una petita fortuna.

  3. Us en recordeu que abans jugàvem al 7 i mig? Tampoc era la millor estratègia per lligar, però ens ho passàvem bé.

    He pensat en aquells dies després de llegir la següent notícia: http://www.marca.com/edicion/marca/otros_deportes/otros_deportes/es/desarrollo/1165824.html

    Com que els esportistes professionals tenen molts diners i no saben jugar al 7 i mig, se’ls gasten al póquer.

  4. Les forces del mal ens han perseguit sempre, però encara no ens han pogut vèncer. Els setis no morirem mai.

    L’any 1883, a Berga mateix, ja ens volien fer desaparèixer. La premsa del moment ho explicava clarament: “se castigará con todo el rigor de la ley á cuantos se encuentren entregándose á juegos prohibidos, lo mismo que á los dueños de establecimientos donde se permitiese tan pernicioso vicio. A fin de facilitar la accion de la justicia en la persecucion de los delincuentes, se ha prohibido que queden reuniones dentro de los cafés después de cerrada la puerta”.

    125 anys després, encara som uns quants els que, de tant en tant, ens agrada perdre diners jugant a cartes.

  5. “El ruinoso vicio de jugar tiene echadas malas raíces entre muchos vecinos del pueblo de Puigreig”. Fa 125 anys, al Baix Berguedà, les cartes ja dringaven.

    Més informació a http://www.radioberga.cat/arxiu_noticies/efemeride.xsp?data=02-11

  6. Me la jugo. Puc rebre insults. Potser algú em dirà avi, pesat o garrul. Ara penjaré l’enllaç d’una efemèride que molt probablement ja vaig deixar arraconada, fa temps, en alguna entrada de la nostra casa gran. Estaré esperant la garrotada de l’inspector Pax.

    L’efemèride ens parla d’un diumenge de fa 126 anys. Aquell dia, l’alcalde de Berga decidí fer una visita als cafès i tavernes de la ciutat per comprovar si, com havia sentit dir, hi havia homes que aprofitaven els dies festius per jugar-se a les cartes els diners que no tenien i, de pas, tot el patrimoni de la família. Si voleu saber què va veure, aquella tarda de l’any 1883, l’alcalde Rosal, http://www.dbergueda.cat/noticies/efemeride.xsp?data=10-21

  7. Enlloc no diu si aqust “juego prohibido” era el nostre “seti”?

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s