L’onze dels calvos

Sense ànim d’ofendre a ningú (sé que hi ha molta sensibilitat en aquest tema) i seguint la línia de les alineacions temàtiques, avui ens centrem en els jugadors de poc cabell. Gran eufemisme. Una bona colla de grangers serien titulars indiscutibles però me n’he aguantat les ganes, més que res per no tenir problemes quan torni a entrar al bar.  

1- Mono Montoya. Hi ha altres candidats a porter titular (Cedrún, Monchi, Taffarel, Barthez, Pepe Reina…) però és que el Mono no té pèl al cap i, a més, es deixa grenyes fins a mitja esquena!

2- Spasic. No cal tornar a remoure les desgràcies del defensa del Madrit (veure L’onze de la nostàlgia)

3- Sensini. Lateral que va jugar al Parma i a la selecció argentina. Les seves dents prenien una mica (només una mica) de protagonisme a la seva al.lopècia.

4- Onopko. El rus llarguerut és un habitual en tertúlies Te’n recordes d’aquell jugador?  És cert que el del Real Oviedo no tenia gaire pinta de futbolista.

5- Letchkov. Una calva amb personalitat. Company d’Stoitchkov en la mítica Bulgaria del 94, aquells que fumaven i bebien.

6- Calderé. El Ramon Maria va deixar el Barça per anar al Betis i acabar al Sant Andreu. Actualment ja no sé a quina banqueta passa d’equips de categories menors.

7- Rafa Paz. L’extrem del Sevilla de finals dels 80.

8- Ángel Cuéllar. Era com l’Ezquerro de l’època. No era un calvo integral. El poc pèl que li quedava lluitava aferrissadament per sobreviure.

9- Dertycia. Quins records de les lligues de Tenerife… Aiiii… Sniff… (sospir)

10- Zidane. Un estil diferent de perdre cabells: un “calvo de coronilla”

11- Lombardo. El davanter italià formava part de la Sampdoria de Wembley, amb Vialli, Vierchowood, Mancini… 

Els calvos artificials com De la Peña, Diogo o Movilla (Mini-yo) no valen… A la banqueta hi poso “Tintín” Márquez, Fernando (Valencia) Joseba Etxeberría, Colsa, Pernía, Pardeza i Pinilla. I, com a homenatge al futbol amateur de regional, també convoco l’històric Sunyer, que va passejar la seva brillant closca per tants clubs del Berguedà. L’entrenador és Lotina i la inacabable llista de candidats a president és encapçalada per Del Nido, Lopera, Caneda (el que va rebre el ganxo de dretes del Gil y Gil), Galliani, Berlusconi, Ruiz Mateos, J.LL.Núñez, etc. Retransmeten els partits el Jordi Basté, el Pere Escobar i, evidentment, la Pilar Calvo.

Xavi Ravanelli

Anuncis

6 comentaris to “L’onze dels calvos”

  1. Per quan un partit amistós contra els del bigoti amb l’Abadia jugant una part amb cada equip i arbitrat per Ramos Marcos?

  2. El Xavi ha escrit que la seva ment perversa havia associat el sempre espinós tema de ser (o anar esdevenint) calbu massa jove amb el què ens està passant a alguns clients del nostre bar. És indignant. Com has pogut pensar en ferir-nos d’aquesta manera? Quina manca de solidaritat. Ell rai, que va sobrat i se’ls queda tots per la família i l’amic més fidel (el Xèrif).

    Però bé, com que la cosa ja no té remei, hem de mirar endavant. Per tant, reclamo el meu dret a portar el nº18 -sortint des de la banqueta. Perquè sóc un calb impur: encara em queden reminiscències de quan era guapo, jove, musculós, elàstic i cantava i ballava bé o molt bé- i exigeixo, també, que l’Onopko es busqui un altre número. El 4 és pel meu germà. Un lliure elegant com els d’abans. Una barreja de Koeman i Beckenbauer, però amb versió ibèrica. L’home que posseïa el xut més terrorífic que es recorda per les pistes d’Avià.

    Llàstima d’aquell dia: molts hi éreu presents. Faltava una setmana per la Patum del 2005 i el genoll li va fer crec. Des de llavors, els seus xuts, des de mig camp i a peu parat, ja formen part de la llegenda. Un rumor de la història.

    Seguint l’estil innovador del nou crack de la secció de cartes al director del berguedà actual, també acabaré amb una reflexió d’alta volada que lliga més aviat poc amb el conjunt del text.

    Només volia “drir-vos” i recalcar que els calbus ens guiem per les ensenyances (actualitzades) del Santigosa: “sóc calbu si vull”.

  3. Un tema aprofitant la aparició del seu nom:

    Entenc que a Bulgària escriuen amb l’alfabet cirílic i per tant la adaptació a la nostra escriptura dels noms búlgars és arbitrària. Si acceptem això, la adaptació seguint l’escriptura i al fonètica catalana seria Stoitxkov (encara es podria discutir la v final) en lloc d’Stoitchkov.

    Ho dic seguint la línia del diari Avui que ho feia així. Espero que tothom hi estigui d’acord i no hagi fet pena quan ahir m’ho vaig estampar a la samarreta del Barça junt amb un 8 que fa goig!

    Poc guapu!

  4. El patrocinador del partit de calvos podrien ser:
    Atun claro i calvo..Calvus clein..Bar Calves..Allargui la vida de la seva rentadora
    amb calvón…

  5. He molt be eh!! mira com ha rigut tothom…

  6. I aquella pregunta sense resposta relacionada amb el tema:

    – Fins on es renten la cara els calbus?

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s