Sweet Caroline

La Granja, la nostra primera casa, tanca cada dissabte invariablement amb el so de Sweet Caroline. Una llarga tradició que es remonta a les primeres èpoques del Casal Panxo i que sempre s’ha acompanyat de la imitació del so del trombó, més o menys estrident segons l’animació de la nit. D’on ve, però, aquesta afició per la cançó del Neil Diamond? Molt senzill, de la pel·lícula Beautiful Girls. Una pel·lícula sobre l’amistat i el fer-se gran en un poble perdut de la mà de Déu. Al·ludits? Evidentment.
Pel·lícula amb sentències mítiques com “Work all day and drink all night”, i una gran mostra que en les societats occidentals no hi ha res més hospitalari i acollidor que l’escalfor del nostre bar de sempre, la nostra darrera línia de defensa, el nostre més íntim refugi.

Aquí teniu el vídeo del moment en què sona la cançó a la pel·lícula (pugeu el volum que se sent molt fluix):

Des del tamboret

Anuncis

5 comentaris to “Sweet Caroline”

  1. Algú s’ ha preguntat mai qui o què simbolitza l’ Uma Thurman en aquesta pel-lícula.
    Jo tinc les meves teories.
    Reflexionem-hi

  2. Hola gent!

    Estic emocionat!! Recordo perfectament el primer cop que vaig veure la pel·lícula, era el meu primer any d’universitat. Estava al pis amb el Ferran, era un dimecres, i el que semblava una pel·lícula per omplir la nit de qualsevol fracassat que està a casa en lloc d’empaitar universitàries, es va convertir en alguna cosa especial.

    De fet, crec que ens va passar a molts, perquè poc despres ja la cantavem tant fort com podiem al casal!! he he. Molt Gran.

    Kiku,
    Jo tinc una teoria i un nom per la Umma Thurman, però com que està prohibit per les normes del bloc, doncs no ho diré…

  3. “Beautiful girls” és una pel·lícula imprescindible per a qui estigui arribant o deixant els 30 anys i molt recomanable per altres edats. La vaig tornar a veure fa poc i acabes realment satisfet, amb un somriure a la cara. L’escena de “Sweet Caroline” al bar és de les que calen fort però hi ha molts altres petits moments per assaborir.
    Jo també tinc la meva teoria (molt convincent) del perquè del personatge de l’Uma Thurman. Però esperaré que m’expliqueu la vostra.

    http://www.filmaffinity.com/es/film105041.html

  4. M’agradaria puntualitzar que el bar tanca definitivament amb el tema anomenat popularment “l’única diferència” de Feliu Ventura (amb pronúncia valenciana), de manera que Sweet Caroline seria la penúltima. També em vull immolar públicament confessant que la cançó de la Carolina aquesta mai no m’ha dit gaire res i més aviat em fa mandra i vull que s’acabi. Per cert, la del Feliuet també és molt fluixeta. Això sí, continuaré seguint el joc de fer picar la cervesa damunt la taula i cantar a ple pulmó “uoooo!”.

  5. Reflexions:

    Fixeu-vos amb el nombre de “xupitos” que comencen a caure quan sona la música… Són com de la colla!

    La segona reflexió la fan a la pel·lícula: “perquè collons li has dit que el Will tocava el piano, no podem competir amb això”. És molt encertada i nosaltres sempre hem trobat a faltar tocar el piano, ser artista, o alguna cosa així… Nosaltres sempre estem al cantó del “work all day and drink all night”.

    Millan, quan ampliïs el local volem un piano! ves-hi pensant!

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s