Per què m’agrada la Guinness?

A qualsevol que li agradi la Guinness pensarà que aquesta pregunta és una obvietat. Segurament altres pensaran “aquest ara ens fot un rotllo per justificar que el dissabte a la nit buidi mitja caixa de Guinness”. Cap de les dues postures va desencaminada. Però si es va inventar l’amor per justificar un acte tan primari com el sexe, jo també puc inventar una teoria per justificar un acte tan primari com tenir set.

La Guinness m’agrada perquè és bona (evident!), perquè és un cim de la cultura occidental i perquè és un símbol de masculinitat.

Que la Guinness és bona en tinc proves científiques. En primer lloc, em refio del meu paladar refinat per anys passant per tots els estadis de l’etilosofia (del grec etilos -alcohol- i sofia -saviesa-). Des de la garrafa de vi de la bodega dels Quatre Cantons (i encara em remetria al Cointreau robat del moble-bar del pare d’un altre il·lustre granger) fins a les virgueries Made in Mill, passant per les cerveses en got de plàstic i els cubates d’alcohol il·legal de les discoteques d’estudiants. I després d’haver passat per la Voll (un amor que va durar molts anys, però que com tots els amors de joventut ja ha desaparegut), d’haver evitat la “síndrome patriòtica” de la Moritz (guerrillers és el que cal fomentar i no cerveses etiquetades en català! que diria mossèn Armengou, qui per cert predicava a pocs metres de l’altar de la Granja). Doncs deia que després de tot això, i mantenint-me allunyat de coses simplement vomitives com les cerveses de blat, puc afirmar que no hi ha res com una Guinness. Pel gust, per la textura, per l’elegància del seu alçacolls tan típicament catòlic (i, per tant, tan típicament irlandès!), i per les seves propietats nutritives. Si senyor, nutritives. Us ho dic jo que vaig sobreviure un dia només bevent Guinness (sí, ja sé que l’heu sentida milers de vegades aquesta batalleta!) i l’endemà estava més fresc que no pas quan m’assec a taula un diumenge.

La Guinness és un símbol de la cultura occidental. És l’imperi que Irlanda mai no va tenir. O no vam acabar la primera nit a Lisboa tancats dins un pub irlandès? O no era l’únic senyal lluminós existent en una illa de l’Atlàntic anomenada Skye? Si fins i tot a Murmansk hi havia un pub irlandès! Milions i milions de persones no poden estar equivocades (o sí, però en aquest cas no). La Guinness no es pot entendre sense el pub, construcció cabdal de la Història de la Humanitat. Diuen que com a casa enlloc, i els humans, quan som fora, intentem sempre imitar una casa: des d’una tenda de campanya fins a un hotel de cinc estrelles. Però només hi ha caliu a un lloc fora de casa: al pub. La resta, com diria el Sostres, és pura intendència. Mai no us heu preguntat el perquè del seu èxit? Jo sí, i en algun lloc vaig llegir que l’èxit del pub és que era, simplement, una extensió del menjador de casa. Jo tinc la teoria que la Granja n’és la versió mediterrània. Així que, si algun dia em veieu arribar amb pantufles, en comptes de pensar que m’he tornat boig (del tot, vull dir), penseu: Quin tio més conseqüent!

La Guinness és un símbol de masculinitat. Abans de continuar vull advertir (a les noies i a aquell que pretengui lligar amb la vella tàctica de fer-se el feminista) que demanaré a l’administrador del bloc que esborri comentaris respecte aquest tema. Així doncs, un cop avisats, us desenvolupo la meva teoria. Els homes podem tenir tres postures davant el bar. La primera, i més extensa, és beure una beguda que ens agradi i ens identifiqui, com la Guinness. La segona, és de tant en tant, com quan ens vestim amb les nostres millors gales, assaborir còctels elaborats (i sense collonades com suquets de fruita, maduixetes, etc.). Aquestes dues postures són acceptables. La tercera, ensumar copes de vi, és simplement inadmissible, a no ser que es busquin les mateixes finalitats que el Monràs; aleshores, amb una mica de penitència quedes perdonat. Per mi beure Guiness és lluitar contra aquest càncer absurd de milers de gilipiiiippp ensumant copes i parlant d’afruitats i olor de roure de la Garrotxa quan els estan endossant brevatges de baixa estofa. Doncs beure Guinness és revoltar-se contra això. Precisament, un dels atributs de la masculinitat és la camaraderia, i si veieu camaraderia en un grup d’amics que ensumen copes de vi, fugiu corrents. Guinness, amics, converses basades en la trilogia masculina (ties, cotxes i futbol), l’escalfor d’un bar… en definitiva, humanitat, és un dels plaers que Déu no es va atrevir a treure’ns quan ens va fotre fora del paradís (i no diré per culpa de qui, que no vé al cas, però buenu). Perquè tu, amb els amics, on vols anar: a la Rioja “a enterrar doña perfecta” o a un pub “you’ll never walk alone”?

Algú es pot preguntar: “Aquest tarat pensa tot això quan es demana una Guinness?” Doncs no, no penso tot això, simplement pujo esbufegant la pujada de la plaça i penso “Collons, quina set que tinc!”. Però tot això subjau en un acte tan simple com dir: “Millan, una Guinness”

Déu salvi Irlanda. Amén. 

banyant-se en una Guinness

Des del tamboret

Anuncis

6 comentaris to “Per què m’agrada la Guinness?”

  1. Respecte la trilogia masculina, George Best va dir una frase aproximada:
    “A la vida he invertit els meus diners en tres coses: dones, cotxes i alcohol. Els altres diners els he malgastat”.

  2. Irlanda… el país de Wilde, Joyce, Beckett, Bram Stoker (el de Dràcula). Sí, tota una sèrie d’escriptors l’ofici dels quals no hagués passat d’una pura entelèquia pseudoliterària si no s’haguessin lliurat a la passió etílica d’una pinta de Guinness. O és que algú és capaç de passar de la pàgina 30 de l’Ulisses del Joyce sense una intoxicació alcohòlica de dimensions descomunals?

    I com diu una carta de Sant Patrici al berguedà actual: “En un estudi recent, els científicas anuncien que beure és bo pel fetge… Perdó! He dit científics? Volia dir irlandesos!!”

    I recordeu que una lligadura de trompes no és res més que un recorregut nocturn pels bars, d’1 a 6 de la matinada…

  3. Dada rellevant: 1 Guiness = 198 calories = es pot sobreviure amb guiness.
    Per més informació: http://en.wikipedia.org/wiki/Guinness

  4. Així podem considerar la cervesa com una sopeta fresca d’aquelles que a les nits d’estiu bé tant de gust? ara estic molt més tranquil.

  5. Per fer un elogi de la Guiness està perfecte, llàstima que critiquis reneguesis de la Voll que tants bons moments ens pot fer passar.

    Sense presses, si us plau!

  6. Pels amants de les bones cerveses, i que teniu la oportunitat de ser a Barcelona i anar a emborratxar-vos després de la facultat/treball, us recomano la Paulaner…senzillament excel.lent.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s