Futbol és futbol

Per distreure’ns una mica us enllaço un entreteniment. Hi trobareu algunes de les millors jugades i situacions que s’han viscut en les patxangues a Avià. La banda sonora també val molt la pena. Sabeu què és, no?

Apa, apreteu el play.

Xavi

Anuncis

12 comentaris to “Futbol és futbol”

  1. El nou programa electoral de convergència de Berga posa a prova de vent les faroles posant-hi pes.

  2. Que pasa en aquest blog, que dema no juga el Barça??? que no hi han apostes ??? que la eliminatoria ja esta guanyada??? MENTIDA!!! Em sap greu, pero Getafe 3 Los otros 0 amb hat trick de Dani Güiza!!!. El “premit” com que guanyare segur, un Tom Collins, marchando!!!

  3. I Brian digué al seu deixeble: sabràs que ets net d’esperit quan et xutin la cara, et facin sortir el nas pel clatell, la meitat del públic (anant bé) ho celebri emocionada i encara siguis capaç de dir “always look at the bright side of life… tutut, turututut…” (dedicat a l’individu de blanc i vermell que apareix al minut 01:53)

  4. Si si, tot això passa a Avià.

    Jo m’hi he vist reflectit, sobretot després el dissabte passat, vaig xafar la pilota i em vaig fotre una costellada històrica i tot just mig minut després em fotessin un “pilotassu” a la cara.

    Això si, el millor gol de la tarda el vaig fer jo!! “Always look at the bright side of live….”

    Marc

  5. Doncs si, la veritat és que gairebé totes les jugades del vídeo han passat en un moment o altre de la història dels mítics partidillus a Avià, amb l’excepció, això si, dels arbitres (més que res perquè encara no en tenim, però doneu-nos temps….).
    Però tot i la espectacularitat de les imatges, no arriben al nivell de LA JUGADA, un moment per la història que de ben segur no oblidarem tots els que hi érem presents. Per aquells que no, us explico…

    Era un dissabte a la tarda, normal i corrent com tots els altres, i uns quants joves amb ganes de fer una miqueta d’esport ens vam reunir a Avià per fer un bon partidillu. La gent anava arribant mica en mica, i els que ja feia més estona que hi érem, vam decidir de fer un “ràpid” per anar escalfant. Tot anava sobre el previst, la gent anava xutant i immediatament després es situaven a la porteria per aturar el xut del seu company, fins i tot em sembla recordar que es van marcar uns quants gols, quan, de sobte, es va produir un fet, una acció destinada a canviar la història i a marcar el futur de les dues persones implicades (més que res pels cops que els hi hem recordat)…. Un dels companys, va agafar embranzida i es preparava per fer el xut de la seva vida, un canyardu amb totes les de la llei. Els altres, el miràvem a una distància prudencial, sempre situats darrera de la pilota per prevenir-nos d’un possible mal xut, cosa que mai passa a Avià, i de sobte….PATAM! No podia ser, no ens ho podíem creure, el nostre company havia vulnerat totes les lleis de la física i segur que de més coses. Per sorpresa de tots, la pilota, inexplicablement, va sortir dirigida, atenció, cap enrera!!! I amb tota la mala sort (suposo que deu ser cosa del tal Murphy) que va anar directe a impactar al rostre d’un altre company, fent-li saltar les ulleres, que, des de la seva posició, creia que estava totalment segur i no corria cap perill d’impacte. Memorable, senzillament irrepetible, després d’assegurar-nos amb un Xé! Estàs bé? Seguit d’una resposta afirmativa, el deliri es va apoderar de nosaltres i vam esclatar a riure durant moooolta estona. EspectaculÀ!!!

    Així que ja sabeu, si voleu gaudir del futbol i altres bestieses, no us perdeu els partidillus del dissabte!

    Ens veiem al bar!!!

  6. Tinent: molt bo l’acudit. Així m’agrada: mantenint el nivell
    Usarak: aquestes competicions menors no ens interessen gaire… a més, a la mateixa hora fan Polònia.
    Lurdes: a quin Evangeli surt això que dius?
    Marc: un dia farem el vídeo de les teves millors caigudes (=tirades) i el penjarem al iutup
    Àngel: volem noms

  7. Per cert, el que rep és el Litmannen?
    A part d’ això també recordo que un dia jugant a futbol, certa persona no gaire afeccionada a aquest esport es va fer un autogol des de la línia de fons, rebutjant una pilota i donant-li un efecte que no havia vist mai abans.
    Xavi: Proposo l’ onze dels alcohòlics i els addictes.

  8. Bé, Xavi, aquest és un tema delicat…. Documents que han anat passant de generació en generació… Hom diu que Brian va tenir descendència, i que aquesta descendència ha estat secularment protegida per una societat secreta, que es reuneix el segon dimarts de cada mes a la segona capella pujant pel dret a Queralt.

  9. Competicio menor?? Si vols fer cafe, hauras d’anar al bar d’enfrente, i quan arribis ala final i sigui l’unic salvavides de la temporada no et vull veure tirant ni una sola piula, que lo sepas!!

  10. Caram!! Qui és el cabrón que els dissabtes porta la càmera a Avià i després penja les imatges a Internet? Impresionant! Nosaltres no ho fem millor. Bé, el Sergi, hi ha jugades que les supera!

  11. Em veig obligat a confirmar que jo vaig ser la víctima del miracle: un dissabte que era com qualsevol dissabte, aquell individu que li diuen Rafi es disposà a impactar una pilota amb alguna de les seves dues cames. Ho va aconseguir, però a quin preu? El preu el vaig pagar jo. Per enèsima vegada a la meva vida, la pilota em va anar a la cara. Des d’aquest punt de vista, el fet no va tenir res d’estrany (he de recordar que a la grada del camp del Berga, fent de tribuneru, dues vegades he rebut pilotassu als morros).

    Alguna vegada he pensat que sóc com el Bruce Arpet, aquell tan lleig i burru que jugava amb l’equip de l’Oliver. Només era protagonista (i li feien petonets) quan li anava la pilota a la cara.

    Però tornem a Avià. El què em va passar encara forma part de la nostra memòria per un fet molt concret: és que jo era darrere el xutaire! Allò no hauria d’haver passat. Els xuts estan fets per anar endavant. Mai enrere. Només tinc una explicació i no em sembla gaire rigorosa: Déu va intervenir. Ell ho va voler així. El que rep tants improperis (cagum…, diu, amb raó, el poble) em tornà a posar a prova. Em féu un senyal. No he entès mai què collons em volia dir.

  12. cOMPETICIO MENOR??? Hi ha algu??? Gairebe hem mereixo el “premit” per aproximacio. La vida es dura , va per barris , n’a marxant.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s