L’onze dels baixets

A partir de quina alçada es pot considerar algú baixet? “Depèn” sempre és una bona resposta. Per confeccionar el següent onze he considerat seleccionables els jugadors que no passin del metre i setanta-i-pocs. Val a dir que seria un equip molt poc competitiu perquè no sé qui defensaria. Costa una mica trobar centrals contundents d’aquesta mida. Anem per feina. 

1. Jorge Campos. L’extravagant porter mexicà tenia l’habilitat de jugar també de davanter. Va marcar 35 gols en la seva carrera, un de xilena. Es va retirar el 2003.

2. Obafemi Martins. El petit nigerià de metre setanta juga actualment al Newcastle. És conegut pels seus xuts poderosos i les acrobàtiques celebracions dels gols. Es va donar a conèixer a l’Inter de Milà.

3. Kevin Keegan. Era conegut com a Mighty Mouse en clara referència a la seva estatura. Va triomfar a la dècada dels 70 i principis dels 80 al Liverpool i la selecció anglesa. En la seva etapa d’entrenador ha portat equips com el Newcastle, el Fulham i el Manchester City.

4. Rubén Sosa. L’uruguaià de 170 cm era conegut El principito. Va jugar al Saragossa, la Lazio, l’Inter de Milà i el Borussia Dortmund. Abans de retornar al club dels seus amors, el Nacional de Montevideo. Va aconseguir innombrables títols i és considerat un dels millors jugadors uruguaians de la història.

5. Giuly. El cors, de 1’64 m, va arribar al Barça provinent del Mònaco. Malgrat que ha rendit a alt nivell durant alguns períodes no és internacional amb França des de fa gairebé 2 anys. El motiu podria ser un íntim SMS que Ludovic va enviar a la parella del seleccionador Raymond Domenech.

6. Pierre Littbarski. El menut davanter alemany va jugar molts anys al Colònia i a la selecció alemanya a la decada dels 80 i 90. El 82 i el 86 va ser subcampió del món i, finalment, Alemanya i Littbarski van guanyar la final del Mundial 90 contra Argentina.

7. Owen. Va començar al Liverpool on va guanyar una Copa de la UEFA i va ser màxim golejador de la Premier en dues ocasions. El 2001 va rebre la pilota d’or. El 2004 va anar al Real Madrid un any i va tornar a Anglaterra, al Newcastle, on les lesions no l’han respectat.

8. Mazinho. Integrant de la selecció brasilera campiona del Mundial 94. Va voltar per molts equips, entre els quals, el València i el Celta de Vigo.

9. Romario. El baixinho tenia fama guanyada de malcarat, indisciplinat i amant de la nit però quin gran futbolista! Ara que ja ha fet el seu gol 1000 es pot retirar als 41 anys, al Vasco da Gama. Descansi en pau.

10. Hagi. Petit i rabassut. El millor jugador rumanès de tots els temps, el Maradona dels Càrpats. Recordat al Barça per fer un dels millors gols de la història del club, amb boira, a Balaídos i des de mig camp. És cunyat de Popescu. Es va retirar l’any 2001 al Galatasaray.

11. Joan Barbarà. 1’72 m. Es va formar al Sants i va debutar a Primera el 1987 amb el Sabadell, club amb el qual va baixar a 2a B. Va fitxar pel Salamanca, també a 2a B, i va pujar altra vegada a Primera. Es va convertir en un dels jugadors més estimats per l’afició del club “charro”. 

La banqueta serà d’aquelles amb el sostre baixet perquè tampoc no hi haurà el perill que ningú hi piqui de cap. Hi seuran Edgar Davids, Juan “Ratoncito” Sabas, Leo Messi, David (Sevilla), Movilla, Munitis, “Caño” Ibagaza i Allan Simonsen. 

Xavi de Souza Faria

Anuncis

6 comentaris to “L’onze dels baixets”

  1. Home, m’ha sapigut greu que el millor jugador de tos els temps hagi quedat a part en aquest onze. En canvi si que el vas fer sortir a l’onze dels lletjos i no entenc per quina raó…
    Parlo, evidentment, del gran (en sentit figurat!) Gianfranco Zola (168 cm de talent). Es mereix el 10!!

    Jordi Marazola

  2. Ep, em sembla que posar-hi el Mazinho és molt forçat, no el recordo pas que fos tan xic. Bé potser jugava envoltat de tios de dos metres. Al seu lloc hi falten el Maradona o l’Overmars com a mínim.
    I per fer-ho difícil, en un esport minoritari com el bàsquet, destacar Xixi Creus i sobretot Spud Webb, que no sé si arribava als 1’70 i va guanyar el concurs d’esmaixades de l’All Star de la NBA durant els anys 80.

  3. Podria anomenar-ho com una secció que es digui: A internet està tot inventat.

    http://www.indianraj.com/2006/07/10_amazing_short_soccerfootbal.html

    Aquí fan una llista amb: Maradona, Garrincha, Vava, Roberto Carlos, Saviola, Nobby Stiles, Romario, George Best, Lionel Messi i Cannavaro (el més alt de tots però com a central fer menys de 180 també és molt baix)

    Els dels jugadors més alts segur que també hi és.

    Però a Zigic igual no el tenen contemplat

  4. Jo continuo pensant que el límit de 1’70 em sembla molt poc exigent… No és que vulgui deslluir els vostres coneixements però és que se’m fa extrany.

  5. L’altre dia, a l’AVUI parlaven d’un baixet de gairebé dos metres. Sí. No es van equivocar. Per la feina que fa, l’home és molt baixet. Es diu Chuck i és el pivot titular dels Houston Rockets. La gràcia del tema és que, normalment, els pivots de l’NBA fan de 2,10 en amunt. Ell no. Fa entre 1,96 i 1,98 (vols dir que costa tant precisar la seva alçada?) i es guanya la vida caçant rebots, fent algun puntet i tocant els collons per allà a la zona en un món on els seus enemics li treuen mig pam o un pam sencer. És tan baix que els alers del seu equip són clarament més alts que ell.

    I per què no juga de base o de Navarro si és tan baixet? Doncs perquè no en té ni puta idea. “Dir que és limitat en atac seria sobrevalorar molt la seva capacitat ofensiva”, diu el mànager general del seu equip. És tan justet que, des de la línia de tirs lliures, només té un 45% d’efectivitat. I per què el deixen jugar si és tan dolent? Es veu que és una roca. No el mou ningú. Acollona al personal. Intimida. És el rei de la pintura. És tan pesat defensant que un company seu diu això: “Tres quartes parts de la Terra estan ocupades per l’aigua, la resta és en Chuck”.

    Si voleu saber més coses del baixet del Chuck, http://paper.avui.cat/article/esports/180144/nan/relleu/gegant/xines.html

  6. Sóc vell i sóc espanyol. L’AS té raó: “En España, en la década de los ochenta, era costumbre referirse a alguien muy alto como ‘un Tachenko'”. Érem imprecisos: el noi era alt, però no era el sostre del món. Per exemple, feia mig pam menys que el Sizonenko, un exjugador que es va morir abans-d’ahir. I aquest tampoc era gran cosa: l’home més alt de la història (2,72) li treia un pam i… un metru llarg a tots els titulars de l’onze dels baixets.
    http://www.as.com/baloncesto/articulo/murio-jugador-alto-historia-sizonenko/20120107dasdaibal_2/Tes

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s