Manual del bon patumaire

La pressió popular sorgida aquests últims dies ha tingut l’efecte desitjat i des d’aquest modest racó de l’Internet volem retre homenatge al millor que s’ha escrit sobre la Patum (i mireu que se n’han escrit coses!): el Manual del bon patumaire. També ens serveix per celebrar el 10è aniversari de la seva primera edició, el maig del 1997. Va ser escrit per la gent d’Escudella i carn d’olla i editat per la Biblioteca d’estudis escatològics del Berguedà.

Com que ens sembla que el Patronat de la Patum no està per aquestes coses, hem agafat la iniciativa de treure el magnífic tractat d’aquell calaix oblidat i presentar-vos un recull, sense seguir cap mena de criteri.

“Els autors adverteixen que alguns passatges d’aquesta guia, per la seva cruesa, poden ferir la sensibilitat d’alguns lectors una mica primmirats, llepafils, estultes, curts, bobàtics, necis, arriencs, llanuts, estòlids, brètols, bordegassos, pallussos, obtusos, o algun patumaire de pacotilla, pel que recomanem que els llegeixin amb els ulls tancats.”

“El bon patumaire ha de saber com comportar-se en cada moment de la festa.

Dimecres al migdia. Al passacarrers només hi van nens i nenes amb les respectives mares, i els pedòfils de la comarca.”

“Dimecres nit. (…) Pensa que el passacarrers només serveix per anar entrant a tots els bars que et trobes pel camí i conèixer i convèncer algun personatge del sexe contari (o no) de la conveniència que us aparelleu pel complet gaudi de la festa.”

“Diumenge (…) Molta gent no disfruta com cal del darrer dia de Patum perquè l’endemà ha d’anar a treballar, s’ha trencat les cames per sis llocs i li han destrossat la columna vertebral en un salt de plens, té un examen on s’hi juga tot el curs o alguna altra bajanada sense importància.”

“Barret. Element indispensable de la indumentària del bon patumaire ja que permet cobrir-se el rostre per tal de no ser reconegut mentre s’arrossega – completament ebri – pels carrers de la ciutat. També serveix de coixí quan el patumaire es posa a dormir en una entrada.(…) Ha de lluir varis forats i cremades que se suposa que són d’algun salt de plens, de maces o de guita. Te’ls pots fer tu mateix amb la punta d’un cigarret. Aquests forats són molt útils i funcionen com a desguàs si en un moment d’eufòrica embriaguesa, se t’acut vomitar dins el barret.”

“La camisa ha d’anar absolutament en tots els casos per fora dels pantalons i només cordada amb els dos o tres botons de dalt, per impedir, primer, que entrin guspires pel coll, i permetre, alhora, que puguin sortir guspires de la bragueta.”

I per avui ja n’hi haurà prou. Continuarà?

 

El Nen Patata

 

3 comentaris to “Manual del bon patumaire”

  1. Gràcies Nen Patata per fer-nos reviura alguns dels passatges d’aquest tan gloriós manual

  2. Continuarà no?¿ poc guapu!

  3. Ni Nen Patata, ni aneguets, ni camells ni cotxexoques. Aquesta Patum, la parada més visitada del Vall serà… http://www.naciodigital.cat/noticia/43338/italia/escandalitza/caravana/meuques

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: