Grans moments de la història: Pere Espinosa i Catalunya Ràdio

Sí, era cert. El rumor escampat en converses de bar era cert. En Pere Espinosa va muntar un xou en directe a Catalunya Ràdio cagant-se en tot. Va ser la nit del 5 de gener de 2004. Fins aquell moment havia presentat el programa nocturn Intronit. La seva xerrameca va provocar un acomiadament expeditiu.
Ara, l’equip arqueològic de La Granja Bloc ha trobat la prova original. Per cert, en Pere Espinosa diu que s’havia begut una ampolla de Protos. Mill, en podrem disposar al teu bar per quan vulguem cagar-nos en l’amo i que ens fotin fora de la feina?

http://www.goear.com/listen.php?v=02fcbc0 

Des del tamboret

6 comentaris to “Grans moments de la història: Pere Espinosa i Catalunya Ràdio”

  1. Aclariments:
    Potser és cert que el Pere Espinosa no arribava a finals de més, ara bé, a l’hora de beure aquest paio tampoc no mirava el preu. Protros és una marca de vi de la D.O. Ribera del Duero i amb un preu que pica una mica. Així doncs si algú vol ser acomiadat amb la panxa ben servida, a La Granja en tindrem sempre i quan s’hagi fet l’encàrrec amb antelació.

  2. Jo crec que en realitat el van fer fora perquè el seu ego no cabia a l’estudi. he he.

  3. Jo vaig apagar la ràdio quan van acabar el “No ho diguis”, però em constava aquesta “rajada” de l’Espinosa. Escoltant-la ara, estic d’acord amb el Marc, el tiu amb 32 anys, no podia pagar la hipoteca però ell era bo, molt bo, més que els capullos aquells que porten 20 anys allà!

    El canvi potser no ha estat tan negatiu, ja que ara presenta aquell programa pseudoeròtic, amb aquelles noies lleugeretes, i que ho fan per CCBerga, que dius… “Home! que són les 12 i encara hi ha nens!”

    Bé, total, que jo sí que estic infravalorat amb 24 anys!!

  4. Si deixa les substàncies que es fot ( i no parlo del vi ) segur que arriba a finals de mes i d’ any.

  5. Ara sí que m’he emportat una decepció!

    Els “Fets de la nit de Reis” havien adquirit, almenys en mi, categoria d’episodi mític i incomprobable de la història de Catalunya. Estava clar que “allò” havia passat, que devia ser memorable i que mai sabríem exactament com era. Una mica com passa amb la mort.
    Ara, un cop havent-ho sentit, tot s’esfondra. La manera d’immolar-se no va tenir cap mena d’encant. Almenys hagués rajat amb una mica de gràcia. Però no: un tio mamat com una cuba repetint tota l’estona que és un crac i que els altres cobren molt. I a sobre fent pena perquè diu que no arriba per la hipoteca i que vol tenir fills i no pot … i bla bla bla.
    No m’estranya que poc després fracassés com a cantant, a Flaix …
    Això sí, si us hi fixeu veureu com se li escapa el castellà parlant amb no sé qui. Per ell, doncs, mil malediccions.
    S’hi val escriure tant? Doncs acabaré desitjant poder sentir a la ràdio o a la tele veritables “situacions Espinoses” que valguin la pena.

  6. Una mica repetitiu el discurs: “de colló de mico”, “de nassos”, “no arribo a final de més”, “135.000 oients”, etc. Em passa una mica com l’Aleix el Berra: el mite es desinfla.
    Malgrat tenir punts graciosos, he sentit monòlegs infinitament més ingeniosos i divertits a la barra de La Granja, per exemple. I no em féu dir noms.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: