Plagues del segle XXI: els petards

Primer de tot avanço que no tinc cap trauma d’infància amb els petards ni sortosament no me m’ha petat mai cap als dits, bé… llevat d’una vegada un d’aquells petardets verds esquifits. Tots els pensaments els exposaré des d’una reflexió racional i no pertorbada per cap fet que m’hagi marcat l’existència.

Justificació del títol. Els petards i focs artificials ja els utilitzaven els xinus al segle X, quan la Patum encara no es deia Bulla, ni tan sols era Patum! Però es pot considerar una plaga des que van proliferar, ja al segle XXI, les casetes prefrabricades de llauna com a punts de venta d’articles pirotècnics. Algú ha analitzat el risc que tenen aquestes casetes d’escafar-se, encendre’s i explotar? A les tres del migdia amb aquell sol que cau deuen arribar als 50 graus! De fet, si no ha saltat mai pels aires on guarden els fuets de la Patum… Allò sí que són mesures de seguretat!

També vull deixar clar que no estic tan en contra dels petards com dels qui els manipulen o permeten la seva manipulació. Els pares, com massa sovint passa, són incapaços de dir “no” i esquitxen els diners que faci falta perquè els seus fills callin i no donin més la tabarra. Així que cap a proveir-se de pólvora. Com que tots en compren… La inconsciència no acaba aquí perquè la majoria dels paresentitatfinancera es desentenen completament del fill/a i se’n va a fer un granissat mentre a la plaça hi ha un grup de nanos llançant-se petards sense cap mena de control. Si has de passar inevitablement per algun d’aquests focus de perill has d’intentar tapar-te tots els orificis corporals per no empassar-te cap tro o perquè no et fotin cap volador pel cul. En aquest cas, el substantiu guanyaria una “i” després de la “v”. Dels adults que ja no tenen edat i es comporten com un nen val més no comentar-ne res.

Però no tot són males notícies. Les nits de revetlles, gràcies als petards, gaudim de la no-presència als carrers d’una de les pitjors plagues del segle XXI: els gossos. Encara n’hi ha algun que gosa udolar tímidament mostrant el seu desacord des d’algun balcó però la majoria s’estan arraulits en algun racó esperant que tot hagi passat. Per aquest motiu i si no fos pels molts perjudicis que comporta, hi hauria d’haver una revetlla cada dia de l’any.

Per cert, algú sap com es diu el llop ridícul que torna cada any en les campanyes preventives de la Generalitat? Aquell llop de dibuixos animats que apaga incendis, encén traques i llança cebetes. Algú li ha fet mai cas? S’assembla massa al Coyote, l’etern derrotat del Correcaminos, emblema de la ridiculesa, la impotència i la befa. I així va el país!

Xavi Carpintero (amb l’assessorament tècnic del Pax)

Advertisements

6 comentaris to “Plagues del segle XXI: els petards”

  1. Pel que es veu, el gos de la revetlla és un cosí segon del Rantamplan del Lucky Luke. La llegenda conta que un dia, mentre anaven a perseguir els Dalton, el famós ca es va trobar amb el Tintín i el Milú, en una de les seves aventures. Els dos quadrúpedes van tenir una acalorada discussió sobre qui era més conegut. Per posar-hi pau va aparèixer el Pum amb el Massagran, que també estaven per les Amèriques amb el gran doctor Patum i la tribu siux. El mastís dels Pirineus de Cantonigròs es va decidir pel Rantamplam.

    En un atac d’histèria, doncs, el Milú es va començar a barallar amb el Rantamplan, i, sense voler, els seu penis va anar a parar a l’esfínter del nord-americà i, en un atac de sodomia, el penetrà. La sorpresa va ser majúscula quan es descobrí que el fidel company del cowboy no era tal, sinó que era una gossa que, per sobreviure en el dur oest americà, es trasvestia de mascle per anartirant.

    D’aquesta unió cromosomàtica en va néixer un petit cadell, el qual, quan es féu gran, s’embolicà amb el “gos-bala” del malaurat De Martín. En va néixer un altre gos, i aquest, ara sembla que sí, és el protagonista de les vinyetes de propaganda de la Generalitat, en honor a l’artista berguedà i com a parent del Rantamplan (de cognom: Quelesfiguessónverdes).

  2. Juas Juas Juas me fet un tip de “risitas” que per cert era un altre gos…

  3. Ja que estem posats en tema rises i m´ha inspirat el “buson” …..

    Parades de metro capitol 1:

    la que es fan mes bolets: lesseps
    la dels surfers?? ur quina ona!
    la dels que es pinten el cos? tatuan
    la del roger? sants

    i per acabar la preferida del Guillem?? ets macu i fas….

  4. Vaig ser massa tou parlant dels petards.

  5. Ahir, a l’AVUI, “Els nens dels petards”, article del Sostres parlant de la revetlla, els petards i els que encenen la metxa: http://paper.avui.cat/article/cultura/167789/nens/petards.html

    Paraula de Sostres:

    “a l’escola els més quinquis eren sempre els que presumien d’haver-se comprat el petard més sorollós, més bèstia, el més gran”.

    “Les depriments fogueres a les cruïlles dels carrers, les sòrdides revetlles als terrats. Si vols purificar-te, prega”.

    “El món fa un pas enrere cada vegada que un indocumentat fa esclatar un petard, un instant de progrés que llencem a les escombraries, l’educació d’un pare que ha fracassat”.

  6. Quina merda!! Han canviat el gos/coiot/llop per la killa de la Beth!! Que ens tornin el gosset mut siusplau!!

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s