S’apropa el 10 d’agost. Pels voltants d’aquesta data molts sereu de vacances o en alguna de les poblacions que celebren la seva Festa Major. El 10 d’agost també em recorda les famoses llàgrimes de sant Llorenç o pluja de les perseides.
Mentre els cometes es mouen per les seves òrbites, van deixant al seu pas deixalles de pols i material rocós tot per allà escampat. Quan la Terra creua l’òrbita d’un cometa s’originen les pluges de meteors. La pluja de les perseides s’anomena així perquè el seu punt radiant (d’on semblen provenir la majoria de meteors) es troba localitzat a la constel·lació de Perseus, a la vora d’on ereu alguns dissabte a la nit. Cada any es pot observar des del 25 de juliol al 18 d’agost, aproximadament, amb un màxim d’intensitat el 12 o 13 d’agost, uns 60 o 70 per hora. La pluja de les perseides és la més famosa per la seva intensitat moderadament alta i perquè és a l’estiu, època d’oci i activitats nocturnes a l’aire lliure. Això fa que molta gent la pugui contemplar. Però la seva espectacularitat no es pot ni comparar amb altres pluges de meteors com, per exemple, les leònides pels volts del 17 de novembre.
Normalment les leònides tenen una intensitat baixa (10 estels fugaços per hora) però, cada 33 anys, aproximadament, arriben a màxims espatarrants. Els rècords absoluts són el 13 de novembre de 1833 amb uns 100.000 per hora i el 17 de novembre de 1966 amb més de 150.000! Encara que no amb aquestes intensitats, el 1999 es va arribar a un màxim de 5.000 estels fugaços per hora. La pluja de 1833, a Boston (Massaschusetts), durant 20 minuts va assolir una intensitat de 150.000 per hora i el poble es va llançar al carrer per a contemplar-ho. Es diu que Abraham Lincoln, espectador d’aquest esdeveniment, va arribar a exclamar que havia arribat el dia del judici final.
Però tornem a les perseides. Aquest 2007, el moment de màxima intensitat serà la matinada del diumenge 12 al dilluns 13 d’agost, abans de l’alba. No patiu que aviat sortirà per la tele el Mauri, la Mònica López o l’Aleix S. i us ho recordaran. Aquest any és immillorable pel què fa a la fase lunar ja que diumenge hi haurà lluna nova, osiguidiríem, no hi haurà gens de lluna. S’ha d’esperar que la nuvolositat no ho espatlli. No cal dir que, com més allunyat de punts de llum (ciutats, cotxes…) i més foscor, millor serà l’observació. Gairebé mai no cauen els estels fugaços esperats perquè la gent es pensa que allò serà un gran castell de focs natural i, esclar, “només” en cauen un màxim de 60 cada hora. També us podeu entretenir identificant el més bàsic del firmament: l’Ossa Major, l’estrella Polar, l’Ossa Menor, Cassiopea o algun planeta. Plutó no val perquè va perdre la categoria de planeta i el van baixar a 2a divisió: ara és un “planeta nan” juntament amb Eris i Ceres. Si a més a més, sabeu alguna cosa de mitologia pot ser ben divertit. Els déus eren uns fenòmenus!
L’estiu és una bona època per aprofitar algun moment i quedar-se embadalit mirant el cel. Sempre es reobre el debat sobre la vida en altres planetes i, davant la immensitat de l’Univers, és el moment de dir: és que som tan poca cosa…
Xavi Galilei
Som macus 