10 d’agost, Sant Llorenç

Temps era temps, ben avançat el s.III, vivia un home generós i constant anomenat Llorenç. Era un dels homes de confiança del Papa i tenia la responsabilitat de distribuir les ajudes als pobres. Un bon dia, l’emperador Valerià va començar a perseguir tothom qui es declarés cristià. Van pelar el Papa quan estava dient missa i pocs dies després va caçar el bo d’en Llorenç. Abans no l’agafessin però, i veient el perill que corria, en Llorenç es va afanyar a repartir tots els béns de l’Església entre els pobres, malalts, pidolaires, orfes, viudes, ancians, mutilats, cecs i leprosos. Per aquestes ganes de repartir la sort, el venedor del Carrer Major també porta el nom de tan il·lustre personatge.

Quan finalment el van agafar, hom explica que el van posar en unes graelles i el van rostir a foc lent. Només els més cristians veien el rostre del màrtir rodejat d’una esplendor bellíssima i sentien una oloreta encisadora de carn a la brasa que obria la gana del més fart. Els de cor impur no ho podien percebre. Al cap d’una estona de barbacoa, el màrtir va exclamar: “d’aquest cantó ja estic fet” i li van dar la volta. Quan va sentir que estava completament cuit va dir: “La carn està llesta. Tothom a taula” i va resar 3 parenostres i 5 avemaries per la conversió de Roma i la difusió del cristianisme arreu del món. Era el 10 d’agost de l’any 258.

Altres cròniques diuen Llorenç va morir simplement decapitat. Tanmateix, la primera història és la que s’ha imposat per la morbositat innata dels humans.

Fins aquí les certeses. A partir d’ara faré com el Joan Amades o el Mateu Arbre i m’inventaré històries, dites i llegendes.

En aquells temps, Sant Nicolau Pistoler i els seus deixebles passaven per la Vall de Lord i el mestre començà a relatar la història de l’admirat Llorenç. Explicà que l’última voluntat d’en Llorenç abans d’anar a la parrilla fou poder anar de ventre després de 40 dies d’un dolorós restrenyiment. Al xicot li costà Déu i ajut expulsar aquell embalum pel darrere. La suor brollava a raig i unes llagrimotes grosses com el puny davallaven galtes avall. Després de tant magne esforç ho aconseguí però, malgrat el meritori resultat, Llorenç no es lliurà de la brasa. Segles després, l’Església, meravellada per la gesta heroica, el va fer sant. Per commemorar l’efemèride, cada any pels volts del 10 d’agost cauen del cel les llàgrimes de Sant Llorenç.

Explicada la història, Sant Nicolau alçà el seu trabuc i es dirigí als deixebles:

“- En veritat us dic que en aquesta bonica vall hi fundo un poble i li poso el nom del màrtir. A Sant Llorenç de Morunys hi faran festa grossa cada 10 d’agost per recordar el noi de les graelles i les seves llàgrimes.”

Dit això, Sant Llorenç de Morunys va començar a existir i uns meteors van caure del cel per celebrar-ho. Sant Nicolau Pistoler, amb el seguici de deixebles, continuà escampant la paraula per la comarca amb molts de fets com aquest que ara us he contat.

Amen

Xavi Carbonet

Anuncis

2 comentaris to “10 d’agost, Sant Llorenç”

  1. Una gran història!!!!1

  2. 40 dies sense veure el roca, ha de ser un gran suplici!!

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s