El futbol és així

Liverpool-ChelseaDiumenge passat, afectat pels danys col·laterals provocats per les festes majors berguedanes, vaig buscar refugi en l’amic més dolç i reconfortant. El que quasi mai et deixa a l’estacada. Aquell amb qui compartiries tantes cerveses: el futbol. A les 5 de la tarda, Liverpool-Chelsea, i a les 10 de la nit, Madrid-Sevilla. Collonut.  Dos partits ben diferents, però molt interessants. Podria comentar els gols, les millors jugades, els artistes més afortunats, les decepcions, els més tontos, etc., però no ho faré. Tampoc es tracta de ser massa pesat. El què s’hagi de comentar ja ho farem assentats a taula, units per a celebrar la comunió dels que després del futbol només volem una altra cosa: més futbol.

Dit així, amb tanta solemnitat i contundència, els meus i jo (ja sabeu qui sou, l’art ens agermana) podem semblar molt primaris. Gent senzilla i molt poc interessant. Doncs no. Som molt ben parits i el futbol ens agrada molt.

No necessitem justificar-nos ni demanar excuses a ningú, però anem tan sobrats de raons que he decidit presentar-vos una petita mostra de frases i sentències vàries que demostren científicament que els futbolerus no estem malalts. Senzillament, som gent acostumada als millors plaers. Persones refinades que sabem gaudir de la més perfecte de totes les creacions humanes. Som-hi, fem un petit tast:

Paul Auster: “el futbol és un miracle a través del qual Europa ha trobat una manera d’odiar-se sense destrossar-se”.

Sergi Pàmies: “el futbol és un llenguatge universal. Abans que es parlés tant de globalització, el futbol ja era globalitzador”.

George Orwell: “Durant els anys d’entreguerres, el futbol va fer més que qualsevol altra cosa per fer la vida suportable als desocupats”.

A. Burgess, escriptor: “Treballaràs cinc dies a la setmana, com diu la Bíblia. El setè dia el dedicaràs al Senyor. El sisè dia és pel futbol”.

Umberto Eco: “El futbol és una cosa bellíssima; almenys tan bonica com el sexe, la reflexió filosòfica o els jocs d’atzar en què s’aposten fesolets”.

Eduardo Galeano ha deixat escrita aquesta preciosa minirondalla en forma de diàleg:

Com li explicaria vostè a un nen què és la felicitat?

No li explicaria. Li tiraria una pilota perquè jugués.

I deixo la millor perla pel final. La va pronunciar Don Santiago Bernabéu, el mític president del Madrid i personatge ultrafranquista (com tants d’altres, d’aquí i d’allà): “Un nen llegint la Bíblia té cara de vell. Un home de 30 anys jugant a pilota té esperit de nen”.

Salut i futbol

Sergi

Anuncis

16 comentaris to “El futbol és així”

  1. Així es parla, collons!!

    Sergi, ets el meu escriptor de capçalera!!

  2. No cal ser cap premi Nobel de literatura per fer grans frases. Fins i tot els futbolistes en saben. Una mostra del més emblemàtic en aquest aspecte, en George Best:

    http://es.wikiquote.org/wiki/George_Best

  3. Maneres de veure el futbol:
    -Només puja fins al mig del camp per llançar la moneda. -“Tom Docherty parlant d’ Stuart pearce.
    -Si marco un gol, sé que m’ espera córrer en defensa perquè l’ equip contrari intentarà marcar-ne un altre. En lloc de córrer amunt i avall com un idiota, m’ estic quiet i disfruto del moment. -“Stuart Pearce.

    Si teniu ganes de llegir-ne més: http://www.cmmoreres.com/entrenadores/frases.htm

    Per cert, la frase – “El futbol és un esport on hi juguen 11 contra 11 i al final sempre guanya Alemanya”-, és de Gary lineker?

  4. Molt bones les frases esportives. Recordo quan en Jordi Basté encara estava a Catalunya Radio en el programa No ho diguis a ningú que un dia a la setmana agafaven una frase i la comentaven en clau d’humor.

    salutacions.

  5. Si Quico, tenies raó. La frase és del Lineker. Esta a les wikiquotes en anglès.

    http://en.wikiquote.org/wiki/Football

  6. Si no sabeu què més fotre, a l’Sport.es trobareu una merda de qüestionari on es tracta d’encertar l’autor de 10 sentències futbolístiques diferents. Oju, que el nivell de les reflexions és molt elevat. En una d’elles, per exemple, la protagonista és la dona del Figo… http://www.sport.es/comunes/quiendijoque/perlas.asp

  7. Ara que falten pocs dies perquè el Madrid jugui contra el Liverpool, els de l’AS aprofiten per recordar algunes de les frases mítiques (relacionades amb el futbol) que va deixar dites el Bill Shankly, entrenador llegendari de l’equip d’Anfield: http://www.as.com/futbol/articulo/frases-legendarias/dasftb/20090219dasdaiftb_45/Tes

  8. Si el cinema és el setè art, el futbol deu ser el número 1: la millor de les arts escèniques. Això ja fa temps que està reflexionat. Els futbolerus no som uns brètols insensibles. Som gent refinada, acostumada als millors plaers.

    Un dia d’aquests, el president va voler deixar clar que en el món de l’art del futbol, la millor obra és el joc del Barça: http://www.marca.com/2009/03/14/futbol/equipos/barcelona/1237026311.html

  9. Don Santiago Bernabéu va dir que “un nen llegint la Bíblia té cara de vell. Un home de 30 anys jugant a pilota té esperit de nen”. El gran Maldini (40 anys i encara és titular al Milan) ens confirma que el més semblant a la joventut eterna és veure passar els anys i seguir jugant a futbol: http://www.marca.com/2009/03/20/futbol/futbol_internacional/calcio/1237569574.html

  10. L’altre dia, repassant l’Sport, vaig trobar tres perles més:

    Si existís un guardó pel futbolista més regular en tres modalitats de competició (qualitat al terreny de joc, enginy a l’hora de parlar i destresa en les arts nocturnes), el premi al futbolista més complet de la història hauria de ser per George Best. Un dia, per exemple, va dir: “Tenia una casa a tocar del mar, però per anar a la platja havia de passar per davant d’un bar. Mai m’hi vaig banyar”.

    Un altre dia, fart de la premsa embaucadora, el Toshack -un altre personatge- va dir: “amb les portades dels diaris només puc estar d’acord amb la data i el preu”.

    Per acabar, en aquest bloc em sembla que hi ha gent que comparteix costum amb el Bill Shankly, entrenador llegendari del Liverpool: “Quan no sé què fer, miro la part baixa de la classificació per veure on passa l’Everton”.

  11. El nostre Pedrito, tan justet ell -fa pitjors controls que el Kluivert Nandu i no sap fer el retall d’en Piki-, té com a lema futboleru de capçalera allò que un dia va dir el Bill Shankly (figura llegendària del Liverpool): “si ets a l’àrea i no saps què fer amb la pilota, la fots dins i després ja discutirem altres opcions”.

  12. Acabo de llegir una frase a la web d’El Mundu Deportiu que m’ha parit molta gràcia. L’autor en qüestió és un tal Tommy Docherthy: “Prometí al Rotterdam que lo sacaría de Segunda División y lo hice; bajamos a Tercera”.

    Si voleu llegir més “frases lapidarias”:
    http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/frases_lapidarias_53820981840-1.html

  13. “Jo sóc tonto, però dels tontos sóc dels del mig”. A finals del segle passat, parlant (buenu, discutint) amb la nostra professora blavera d’economia, el Llunga va dir això. Avui he sentit al Clemente fer ús d’un discurs semblant: “yo listo no soy, pero tonto tampoco”. El Clemente torna a entrenar un equip de primera: gresca assegurada. Igual que a segona, on el gran David Vidal entrena a l’Albacete. L’altre dia, poc després de fitxar pel seu nou equip, va confessar que a vegades té males idees: “quan veig passar el línier per davant la banqueta, em vénen unes ganes de cardar-li una hòstia…”.

    Quins dos pàjarus el Clemente i el Vidal. Mestre i alumne. Tarannàs i filosofies futbolístiques semblants, però un 0 a l’examen. Què? El David Vidal ens ho explica: “Mi profesor era Clemente y el examen consistía en analizar tácticamente la final de Copa de 1985, que ganó el Atlético al Athletic por 2-1. Yo expuse que el Athletic se había equivocado colocando la defensa tan adelantada ante un equipo que jugaba al contraataque. Y resulta que a ese Athletic lo entrenaba Clemente. Entonces me preguntó en clase por qué había contestado así y yo le razoné, en la pizarra y en el campo, que esa zaga se rompía con paredes y diagonales. Él me dijo: ‘Chaval, tienes razón, pero yo he ganado dos ligas jugando con la defensa adelantada’. Cuatro días después, en clase de técnica, Paquito, del que yo iba ser ayudante en el Cádiz, me preguntó: “¿Qué le has hecho a Clemente?”. Aprobé el curso gracias al resto de asignaturas, porque hace pocos meses me enteré de que Clemente me puso un cero aquel día. Mi debut con el Cádiz, tres años después, fue contra su Espanyol en Barcelona. Me dijo: ‘Tu eres el del curso, ¿verdad? No vayas a ganarme porque vengo de perder 6-1 con el Atlético y estoy en la cuerda floja’. Nosotros andábamos aún peor y le respondí: ‘Si no te gano, no puedo volver a Cádiz’. Vencimos por 0-2 y a Clemente le destituyeron semanas después”.

  14. Avui el Madrid juga contra el Bayern. Fa 30 anys, el Madrid va anar a Munic quan només portava una setmana de pretemporada. El partit els va anar molt bé: el Bayern va guanyar 9 a 1! L’entrenador d’aquell Madrid era Vujadin Boskov, autor del cèlebre “fútbol es fútbol”. Per relativitzar la derrota, va dir: “més m’estimo perdre un partit per nou gols que no pas perdre’n nou per un sol gol”.

  15. Fins ara, anava pel món -buenu, del bar a casa i de casa a Queralt- pensant que el Harry Redknapp, l’entrenador del Tottenham, és un home tirant a grisot. Error. És molt ben parit. Lectura quasi obligatòria: http://www.elmundo.es/blogs/deportes/specialtwo/2011/03/31/redknapp-el-socarron.html

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s