Que la sort us acompanyi

El premi segur que serà molt repartit, tocarà en un barri de gent humil i treballadora que dirà que els diners els serviran per tapar forats. Els reporters diran el mateix de sempre en les connexions en directe davant les administracions i els afortunats es ruixaran amb cava. Molts dels que surten celebrant-ho no saben ni què han guanyat, ni si han guanyat. Però celebrem-ho igualment. Ja hi tornem a ser amb el cuentu de la loteria de Nadal.

El sorteig sembla tret d’algun NODO en blanc i negre si no fos per les notes de color que hi posen els friquis disfressats de coses inversemblants que han fet cua per entrar al local des de les 4 de la matinada. Els nens de San Ildefonso, vestits com 50 anys enrere, clenxinats i fent aquella cantarella ridícula. Per no parlar dels senyors que seuen a la taula on els nens porten les boletes dels premis. Quin quadre!

Si el número és de Sort molt millor perquè es veu que sempre rasquen alguna cosa. Si venen molt també deuen tenir més probabilitat, no? O no va així? Ha de ser un “número macu”. Qui determina la bellesa dels números? Per anar bé ha de ser un número que hagi somiat alguna bruixa i has de viure en una zona on hi hagi hagut algun desastre últimament. I del disseny de les participacions, què me’n dieu?

Vols números? Dóna-me’n un parell. És necessari començar a atabalar quan falten tantes setmanes? I per què en compra la gent? 1) És que si us toca a tots i a mi no… Hi ha més probabilitat que el Tamudo parli català o que el Reyes agafi un llibre 2) És que m’agrada jugar. Llavors deus tenir la targeta client del Casino de Barcelona. 3) És que així col·labores amb l’entitat. Necessites descarregar la consciència de no fer res per l’associacionisme la resta de l’any? 4) És que és tradició. Tradició de qui?

Apa, vaig a encendre un ciri a Sant Pancràs perquè el 22 us toqui el Gordu (en aquest parèntesi se m’acudeixen posar-hi algunes bromes però no ho faré). O algun Cinquè. O cinc duros per duro. Si el que hi guanyeu us compensa el que us hi heu gastat durant tots els anys, ja em convidareu a xampany i galetes.

Xavi Ildefonso

Anuncis

19 comentaris to “Que la sort us acompanyi”

  1. -Ara que estic en ratxa (és aquesta la frase que arruïna la meitat dels jugadors)i he guanyat la porra, sé que em tocara la loteria. Això vol dir que el Sr. Xavi Idelfonso més li val demanar-me a quins llocs n’ he comprat.
    -Entrant en materia seriosa, proposo que algun expert en probabilitats em resolgui, o no, els següents dilemes:
    Que em toqui la loteria (nadal, primitiva, euromillons i quinieles).
    Que em caigui el cel al damunt (un llamp).
    Que em multin per anar sense llum a la bicicleta.
    Que mori víctima d’ un atemptat terroista.
    Que el Ronaldinho torni a ser el d’ abans.
    Que el Cacu guanyi al casino.

  2. La veritat, Xavi Ildefonso, jo hi afegeria alguns altres comentaris clàssics: “Aquest any, el primer premi ha estat molt matiner”, “Els catalans ens hem gastat una mitjana de 200 euros en loteria” i “és la quarta vegada en la història de la loteria que els dos últims números del segon premi són senars”.

    Així i tot, la loteria és un negoci ruïnós que incrementa l’escandalós dèficit fiscal que suporta el nostre país. A més, caldria fer-se algunes reflexions respecte a aquest interessant tema, que el mestre Molinakis podria ampliar a bastament:
    – ¿Si et toca la loteria de l’ONCE, et poses “cec” de xampany?
    – Els diners sí que donen la felicitat. Això que diuen és una mentida perquè els pobres no se sublevin.
    – ¿Per què els dies previs al sorteig, el Llorenç “voleu-un-número-pervui!?” no se’l veu enlloc?
    – la Loteria és la secta que va fundar el protestant reformista Luter?
    – ¿Per què la gent menteix quan diu: “A mi la loteria em toca cada dia quan em desperto al costat de la meva parella…”? A la merda la parella amb 1000 ‘quilos’ al banc!
    – Els típics vells que diuen que juguen “per tradició”…
    – ¿Com s’entén que es parli del “Gordo” en una societat que propugna l’anorèxia?
    – ¿Per què els metges surten amb allò de “l’important és tenir salut”. A prendre pel cul, la puta salut, amb el sou del Juande Ramos!
    – ¿Per què la gent gran s’enganya dient allò de “si em toca, ho repartiré entre les meves filles i els meus néts”?

    Bé, i així podríem anar fent fins a la fi dels temps… Ara només esperar que el Ronnie marqui gols de penal, que, això sí, és una autèntica loteria (no pas els penals, sinó el fet que el Ronni marqui gols!!)

  3. El clássic dels clàssics, ” res , per tapar forats!!! “

  4. Ara estic tan poc enfeinat i soc tan ludòpata que m’he entretingut a buscar les probabilitats que toquin les diferents loteries que proposa el kiku. Tots els càlculs estan fets sobre una sola aposta:

    – Loteria de Nadal: 1 entre 85.000
    – Primitiva: 1 entre 13.983.816
    – Quiniela: 1 entre 14.348.907. Cal tenir en compte que això no és un joc 100% atzar com anar treient pilotetes d’un bombo
    – Euromillones: 1 entre 76.275.360

    Conclusió 1: la de Nadal és la més fàcil, però no ens solucionarà la vida. Només taparem forats.

    Conclusió 2: val més jugar al 7 i mig, que com a mínim l’estat no s’embutxaca part del que apostem.

  5. He traduit les dades que aporta el Parce a escala temporal. Suposant que apostem cada dia:

    – Loteria de Nadal: 85000 apostes = 232,8 anys
    – Primitiva: 13.983.816 = 38.311,8 anys
    – Quiniela: 14.348.907 = 39.312,1 anys
    – Euromillones: 76.275.360 = 208.973,6 anys

    També he calculat el capital necessari suposant que invertim una mitjana de 6 eurus per aposta (cosa potser irreal tenint en comte que al Granja ens gastavem 50 eurus a la quiniela i no ens tocava mai) i comparat amb el que tindriem si aixo mateix ho guardessim al banc (dades: interes bancari= 5% pagat anualment i inflacio del preu de l’aposta = 2%).

    Loteria de Nadal:
    – Capital invertit en loteria = 10.935.558,9 €
    – Capital que hi hauria al banc = 6.128.000.331,2 €

    Per la Primitiva, la Quiniela i l’Euromillones ja no em queden decimals. Però la cosa encara seria més escandalosa.

    Encara s’haurien de calcular si pots recuperar els diners invertits o, com em sembla que passa, hi ha un moment en que hi comences a perdre diners de forma irreversible. Però jo ja passo de fer-ho…

    P.S. La loteria es una cosa molt de dretes en que tothom es fa una mica més pobre perquè uns pocs s’enriqueixin de forma insultant.

  6. Aquest blog està agafant un to intel·lectual i de converses profundes que fa una mica de por!!

    Ah, per cert tinc loteria del futbol!!

  7. Una altra frase molt repetida: “Jo només compro si me n’ofereixen”

  8. Ja us han volgut vendre Loteria? Us heu acostat fins a Sort per comprar numbrus de la Bruixa? Ara que hi ha crisi, penseu treure tots els diners del banc per abocar-los a la loteria i, de pas, engegar tot el món capitalista a prendre pel sac?

    Mentre hi aneu pensant, podeu llegir (si voleu) què en pensa el Sostres de la Loteria de Nadal i dels/les que hi confien alguna esperança:

    “Comença la cosa de la loteria de Nadal de les empreses. A les parets de cada planta hi pots veure l’anunci del número que s’ha comprat. Quin regust de franquisme, de quan la vida era grisa. De quan el país estava tan desolat que calia creure en la loteria. De quan sentíem tan poca esperança que havíem d’abandonar-nos a l’atzar. De quan teníem tan poca confiança en nosaltres mateixos que ens havíem de rendir a la humiliació de comprar un número.

    El món ha avançat, l’esforç ha donat els seus fruits, i tothom ha tingut la seva oportunitat. Hi ha un significat del Nadal que ens ha estat explicat, i que ens convida a la generositat i a l’esperança, com Déu que ens envià el seu fill per salvar-nos. Però per a uns quants les expectatives segueixen sent avui igual de baixes, l’ànima la continuen tenint igual de desgastada, i no han fet cap treball ni cap esforç, ni han tingut cap coratge, i és així que viuen en una humanitat tan resignada com la compra d’un bitllet que, a més a més, com tothom sap, mai no ha tocat.

    Hi ha, ben cert que hi ha moltes dificultats, però també persones que es rendeixen amb molta facilitat. Persones que quan hi parles veus que s’han rendit, que s’han abandonat al discurs de la queixa estèril, del que el món els deu, i no fan res ni esperen res ni somien res i només es rabegen al bassal. Compren loteria de Nadal.

    Hi ha molta gent que ha deixat d’esperar: d’esperar activament, vull dir, d’esperar alguna cosa d’ells mateixos, i de lluitar per tal d’aconseguir-la. És aquest sòrdid pessimisme del funcionari, d’hostessa del Pont Aeri que s’ha fet vella i els homes de negocis ja no la conviden a sopar perquè li cauen les mamelles. Hi ha una massa amorfa i tristíssima que es mou sense rumb ni destí ni cap desig, amb la condició humana disminuïda perquè en dimitiren temps ha. Són intercanviables els uns amb els altres, com els números de la loteria que compren per Nadal”.

  9. Lu de l’hostessa del Pont Aeri que s’ha fet vella… m’ha tocat. És a dir, aquest any tampoc no en compraré cap.

  10. Prou, si us plau! Que facin ja el sorteig i passem pàgina del cunyassu aquest de la loteria de Nadal.

  11. La Grossa d’aquest any serà el 23.590. Ho he somiat.

  12. Per als motivats, quan estigueu davant de la tele mirant el sorteig d’engunay, us passo un diccionari de la loteria castellà-català que us pot anar bé per no perdre el fil del que diuen… Amb aquell llenguatge tan carrincló, ja se sap…

    http://esadir.cat/lexic/entrades/loteria2

  13. Com m’agrada quan els nens amb corbatí enfilen les boles als filferros. I quan surt la grossa per aquell forat tan petit i la gent s’amuntega per saber si ha tret la rifa o s’ha de conformar amb la menudalla. Mmm…

  14. Va, per animar una mica la cosa, farem un repàs a la premsa digital. Tocarem temes diversos.

    Per començar, l’Agustí Bordas, un català que treballa pel govern de Canadà, ens comenta què en pensa de la loteria i el vici del joc:

    ” Xiscles, abraçades, saltirons, llàgrimes i l’inevitable malbaratament de cava. Any rere any, arriba a les pantalles dels televisors i les portades dels diaris una de les manifestacions més idiosincràtiques del tercermundisme emocional hispànic: la loteria de Nadal. Si bé la majoria de compradors de butlletes ho fan amb mesura i responsabilitat, també hi ha individus que es gasten veritables fortunes en aquest sorteig.

    Arriscant-me a ser qualificat de purità, els haig de confessar la meva animadversió pel joc i les apostes. Com a gestor públic, només puc veure el joc com una estratègia sense escrúpols per part d’algunes administracions públiques afamades de finançament addicional. Intento evitar parlar de “jocs d’atzar” perquè el guanyador indiscutible d’aquest sector és, indefectiblement, l’Estat. A curt termini, és clar.

    En comptes d’un impopular augment d’impostos, les loteries i les llicències per casinos, bingos i màquines escurabutxaques permeten reduir els incòmodes dèficits financers. Les ludopaties, la correlació del joc amb altres addiccions i el crim o el fet que, a la pràctica, les apostes i loteries esdevinguin un impost sobre els pobres, no semblen generar cap debat en una premsa massa avesada a recollir, per enèsima vegada, el testimoni d’algú que es proposa “tapar forats”.

    A l’altre costat de l’Atlàntic, els casinos, antres d’una vulgaritat infinita, també són plens d’arquetipus d’exclusió social: els homes obesos i les dones amb turmells d’hipopòtam, aferrats al seu còctel saturat de sucre, només interrompen l’hemorràgia financera per poder mesurar la necessitat d’injectar-se una nova dosi d’insulina. Pensionistes sense afaitar, asiàtics que amb prou feines entenen el francès o l’anglès i el petit empresari desesperat davant una inevitable fallida, composen un paisatge d’absoluta misèria humana”.

  15. Qui s’encarrega de comprar els dècims?

  16. Jo aquest any he optat per un joc d’atzar realment arriscat. En podríem dir la “loteria inversa” i no costa ni un duro. La cosa va així: com a tot arreu, els de la feina compren loteria. Un dècim (o més) cadascú. Doncs aquest any he decidit no comprar-ne ni cinc cèntims, assumint el risc de que la grossa caigui a “Cal Home del Temps” i jo m’emporti el premi especial “Ets macu i fas gràcia” de l’any. Per si de cas, el dia 22 estaré de vacances.

  17. Aleix, jo fa molts anys que ho faig això. No en compro ni a la feina, ni al bar on vaig sempre, ni els que compra la família… Zero! No en compro ni un. Ni si me n’ofereixen, ni per col.laborar… tots els arguments per comprar-ne els trobo molt febles,
    Aquell dia tan caspós i carrincló que fan el sorteig estic molt tranquil: segur que no em toca mai.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s