Renills d’acarigolls farcits de trisqué al gingebre

 callos

Tal com acostuma a passar, les coses canvien, es modifiquen, es transformen i desapareixen. La cuina no n’és pas una excepció i per això és un clar exponent de l’aldea global lèxica i torracollons d’això de la globalització. És tan gran la influència de la cuina, i especialment la catalana, en la nostra societat, que la gent hem ampliat el nostre vocabulari quant al sexe en termes culinaris, o no, com ara:

– Menjar-li el conill o bé la variant Menjar-li la figa.

– No em toquis la pera!

– Aquest tiu és un coco!

– I tantes polles amb vinagre, ja!

– Li va muntar un pollastre del quinze!

– N’estic fins als pebrots!

– Quin parell de melons!

– El dissabte passat li vaig menjar el nap.

Bé, n’hi hauria moltes més. Era per posar uns exemples. Tornant a la terminologia, és curiós veure els noms per denominar els plats: “Fricandó de custruià saltejat amb ruvaina d’albercoc i ametlles asturenyes de la conca de l’Èufrates”. Quan te’l porten, et cauen els collons a terra perquè no és res més que dues putes peces de vedella amb patates fregides i un tros de pebrot escalivat! Això quan són generosos. Cal no oblidar els noms dels postres, com ara el famós i tan apreciat “Granissat de llimona tibetana amb ortugiàncies fretamnades i amb pasta de full de Zimbawe”, que en vocabulari normal seria una mica de suc de llimona del Zumosol i mitja galeta maria. Això sí, te’l cobren com si fos l’únic que hi hagués al món. Et porten aquelles collonades i li dius al cambrer: “Ei, company, el pica-pica molt bé, però he demanat pollastre amb minimalistes i patates” i el tiu: “No, no, senyor, és això que té al davant!” I tu: “Perdona?” i la liem, perquè els berguedans també som així, de liar-la!

Però, jo, què voleu que us digui! Jo sóc de poble, tu!, a mi plats grans i fondos, i que no em vinguin amb hòsties de noms de plats de merda amb quatre talls! ¿On són aquelles botifarres amb seques de cal Garretà, amb el gos voltant per allà a veure si baixa algun bocí?! ¿I per què els ciclistes surten a córrer els diumenge al matí? Collons, pels peus de porc de cal Pajares de Gironella a 7,5 euros el menú, no fotem! I aquells canelons d’espinacs de cal Candi?!

Però la joia de la corona de la gastronomia berguedana i on diuen les coses pel seu nom és, indubtablement, cal Blasi. El Pep i la Nuri, amb aquella bonhomia, i ajudats per l’unabomber berguedà Marc V., àlies “El metralletes”, ofereixen uns plats als clients d’alta cuisine berguedana: assortit de tapes variades, des de morro i orella fins a peu i tripa, freginat, pamtumàquet amb botifarra, calamarsets a la planxa, llom amb formatge, patates braves, xorissets, popets a la gallega, mandonguilles, clares de mig litre, sangria, postres de músic, gelat i un talladet amb un raig de maria… és clar que sí! Tot a un preu assequible i amb el màxim rigor en el tema de la higiene (tal com bé sabran els clients habituals).

Això és el que demana la gent, això és el que demana el poble! Deixem de fer l’imbècil (tal com diria el Sostres), que no ens prenguin el pèl! Per una terminologia culinària intel·ligible, visca els PPCC (Plats Cuinats) lliures!! (i aris!)

 

Marcel

Advertisements

6 comentaris to “Renills d’acarigolls farcits de trisqué al gingebre”

  1. L’ únic que es distingeix, és un mal cuiner d’ un bon cuiner.
    N’ estic fins als collons que elevin la cuina a categoria d’ art, i que sobrevalorin els dels cuiners.
    Tot això, és culpa dels de sempre; el collons de periodistes i aquella merda d’ entrevistes que solen fer als suplements del diumenge als diàris. Què bullich, vull dir bulli, ni què can punta de la fava, ni què polles amb vinagre.

  2. Més temples de culte berguedans, camí de sortir a la guia Mixelin: el Núria, la Bodega, el Mediterráneo i Los Maños.
    Que n’aprenguin els del Drolma!

  3. Sense tants revolts ni tanta lletra, un dels plats més autèntics: L’Amanida Guai de cal Blasi. Sempre m’ha fet gracia perque no he aconseguit veure enlloc més una amanida amb aquesta variant: patrimoni de la humanitat, ja!

  4. En diuen “guai” perquè a més d’enciam, tomàquet i olives, també porta gambetes i pota de cranc d’aquella rosa (?).
    Ui, què guai!!!

    Si hi poséssin panses, nous i poma en dirien “Amanida súper guai”.

  5. Perdo per trencar la dinamica de l’entrada i els comentaris, pero discrepo profundament.

    El motiu es que no es pot renunciar al progres. Soc un gran defensor de les bambes esportives i no suporto les xancletes perque la camara d’aire ha sigut un invent que ha costat molt milers d’anys d’aconseguir i al qual no te sentit renunciar-hi.

    A la cuina passa una cosa semblant. La primera tecnica culinaria va ser la carn a la brasa, despres em sembla que es va descobrir el bullir i despres devien arribar les altres com fregir i tot aixo. Crec que no te sentit aturar-nos i descobrir noves tecniques que es el que fan alguns cuiners es molt interessant. Cal tenir en comte que sort ne’m tingut del progres pq el pollastre a l’ast es molt bo, pero sense els macarrons de primer que haguessin sigut de tans diumenges a casa les avies???

    Dit aixo, es evident que hi ha cuiners que proven de fer coses que no saben fer. Primer cal saber fer molt be la cuina tradicional per despres avancar. Nomes es questio de triar on anem.

    Es el mateix proces mental per el qual a la Granja (a l’hivern, pq a l’estiu tot es molt pitjor) tothom porta bambes bones, de marca, amb un pilot de tecnologia aplicada i que valen una pasta.

    P.S. no tinc accents al teclat, perdo per les faltes

  6. Tot el què diu el Marc està molt bé, però em sembla que a vegades et donen gat per llebre fotent-li un nom ben llarg i complicat. Jo tinc molt clar que m’agrada menjar bé però que necessito uns mínims grams per atipar-me. Per tant per molta tecnologia, innovació i modernitat que hi hagi en un plat, si el què no hi ha és teca jo em quedo amb gana! I m’emprenya pagar 30 o 35€ per quedar-me amb gana. I m’ha passat. Per tant…

    Plat fondo i no tantes collonades!!

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s