La veritable història del tauró de Tarragona

Us en recordeu d’aquest últim estiu? Abans era tradició que cada estiu tingués la seva cançó. Dels últims mesos de calor, no recordo cap cançó en especial. A les nostres inhòspites terres del “nordeste” de l’Espanya plural, el protagonista de l’estiu fou un altre. Va ser el tauró de Tarragona.

En aquells moments, els periodistes ens van avorrir amb una visió de la realitat escrita, a quatre mans, entre el Sauron i l’A. Bolaño, el martell d’heretges antisociates que té col·locat el sociatisme a no sé quin lloc de poder de la Generalitat.

Com sol passar, una cosa és el què ens diuen a la tele i una altra és el què realment passa o va passar. Com molt bé va dir, ahir, el X. Grasset, els periodistes es dediquen a separar el gra de la palla: publiquen la palla i deixen estar el gra.

Per contribuir, pas a pas, a recuperar la veritat (i l’alegria) us envio, clandestinament, la crònica dels fets reals que s’esdevingueren aquells dies d’agost. El periodista que ho ha estudiat, a fons, es diu Salvador Sostres. Cada dia escriu a l’Avui. Si el trobeu massa moderat i ponderat en els seus escrits publicats en paper de diari, llegiu el seu bloc – http://www.salvadorsostres.com-. Hi trobareu la seva versió més “punki”, com diu ell mateix.

El tauró de Tarragona l’hi vam posar el Lluís (Prenafeta), el Macià (Alavedra) i jo. Preocupats com estàvem per la misèria moral i política per la que travessa Catalunya, vam volar cap a Israel a demanar-li la bomba atòmica al president Peres per tenir així una mica més de marge a l’hora de negociar amb Espanya.

Hola, espanyols, sabeu què hi duem en aquesta maleta? Ens va dir que entesos però que trigarien encara uns mesos a tenir-la preparada: és clar, tants cables! Bé, i aleshores, ens va regalar un tauró per si de cas volíem anar avançant feina: i la veritat és que ens semblà ideal ara que tots els horteres van a la platja; perquè escolta, seria tenir molta mala sort que queixalés un hortera convergent, havent-n’hi tants de sociates.

Vam triar Tarragona, les platges barates del sud: són el paradís del funcionariat sociata, i només cal veure com d’ençà que el president és Montilla, hi ha autèntiques processons cap al sud en contraposició a quan manàvem la gent de dutxa i oració que miràvem al nord i volíem la llibertat. I és així que la setmana passada anàrem a sopar Can Gatell i a mitjanit, dissimuladament, vam treure el peixot del portaequipatges del cotxe del Lluís i vam deixar-lo a la platja.

Cal aclarir que al final el tauró que ens havien de donar es va morir i ens regalaren un seu fill que pel que es veu ha sortit una mica gai: i no només no ha mossegat ningú sinó que a sobre s’ha deixat atrapar i ja me’l tenen a l’aquàrium. Home, hem aconseguit amargar les vacances a tot quant banyista socialista, i això està molt bé, i no és poc; però si a més d’incordiar-los te’ls menges, als sociates, fas molt més país i tots plegats avancem molt més.

Entreteniments de tieta desocupada, ho admeto; maneres de comptar les hores que queden fins que els jueus enllesteixin i que els espanyols passin de no tremolar en veient la nostra ensenya a cagar-se a les calces en veient la nostra maleteta”.

Sergi (i Salvador Sostres)

Anuncis

11 comentaris to “La veritable història del tauró de Tarragona”

  1. Sí, Sostres, sí… Mireu: l’únic que heu de fer per desmuntar el Sostres és dir-li que és lleig.

  2. Un recuerdo a Maciá Alavedra

    El 2-01-08 la Sala decide que el día 14 habrá juicio…descafeinado…pero juicio…

    MÁS AGRAVIOS COMPARATIVOS

    O LA DESAPARICIÓN DE LOS DELITOS Y ACUSADOS

    DESDE EL INICIO DE LA INSTRUCCIÓN EN 1994 AL 2007,

    JUICIO GRAN TIBIDABO

    Rafael del Barco Carreras

    Si por el camino en la instrucción del sumario se perdieron DELITOS, más se perdieron POSIBLES AUTORES Y ACUSADOS. Si antes de las denuncias, pactos mafiosos, se excluyó cualquier gran banquero y gran político interviniendo en el abono en el Banco Hispano Americano de los 30.000 millones de pesetas ESTAFADOS, ni se consideró acusar a los SAMARANCH, Abel Matutes, o Elena Roca-Junyent, hija de Miguel Roca-Junyent, consejeros, y en el caso Elena, secretaria de De la Rosa. Sin olvidar los GRANDES EJECUTIVOS DE GRAN TIBIDABO, que enlazan con los políticos del momento, ver  HYPERLINK “http://www.lagrancorrupcion.com” www.lagrancorrupcion.com o mejor el libro, editado en 1995, “LES DESVENTURES DE PORT AVENTURA”, de Roger Jiménez Monclús, ex delegado de la Agencia EFE en Cataluña y ex director de LA VANGUARDIA, donde aparecen con todo lujo de detalles los de uno y otro bando, convergentes y socialistas, a sueldo astronómico del EMPRESARIO MODELO. El más significativo de los acusados reales y escritos que desaparece, JUAN PIQUÉ VIDAL, secretario del Consejo de Administración, y pequeña curiosidad, hasta un pasaporte de Javier de un país sudamericano con su fotografía pero nombre falso, hallado en un registro de su despacho, y del que nunca más se ha sabido.

    Sin ánimo de excluir a nadie, y ateniéndose al libro citado, cabe resaltar al cuñado de De la Rosa, Alfons Maristany, apoderado de Gran Tibidabo y directivo de la CAIXA en dos de sus bancos en paraísos fiscales. Carles Malfeito, cuñado de Maciá Alavedra, Consellé de Economía de la Generalitat. Por Madrid, Emilio Casinillo, ex comisario de la Expo Sevillana, vicepresidente de Gran Tibidabo, del entorno de José Aureliano Recio, también amigo personal de Felipe González. Y curioso el caso de Vicenç Oller, que trabajara con De la Rosa en el Banco Garriga, y forma parte del primer Gobierno Pujol como Consellé de Industria, volviendo con De la Rosa en Gran Tibidabo.

    Si el primer denunciante, CARLOS ODENA, se pasó en elucubraciones no bien fundamentadas, en definitiva el cabreo de una de las víctimas de la banda, encarcelado, y sin demasiadas luces sobre DERECHO, ni siquiera ortográficas y de sintaxis, la segunda, la de los ACCIONISTAS, ignoraba el quid y el cómo de la desaparición del activo de su sociedad. Es normal, si les engañaron en uno de tantos negocios PIRÁMIDE, fácil hacerlo en el barrido de lo invertido, que al parecer era mucho más MORAL Y ÉTICO que lo hecho en la segunda fase tras la intervención por el Estado. En una palabra, dirigidos cargaron contra JAVIER DE LA ROSA, sin más, y convencidos por él y su truppe que cubriría el desaguisado. El señuelo para el gran error, otro engaño. Era hábil entreteniendo y desarmando a sus estafados, su primera expresión, “yo me quedo con el negocio y les pago lo que vale”. Lo hizo con el Banesto en “Tierras de Almería SA”, con los kuwaitíes en TORRAS-KIO, y lo repitió con los miles de sorprendidos inversores. Si estafar es fácil para un habilidoso y profesional, prometer el pago es de “pizarrín y párvulos”.

    Viene a cuento y de la misma camada y años, también desaparece del sumario por extorsiones, chantajes y prevaricaciones al alimón con Pascual Estevill, Rafael Jiménez de Parga, al que el SUPREMO obligará procesar. Lo digo porque la misma mano negra es la que sacaba de los sumarios a los SUYOS. Pero lo que más gracia me hace del argumento clave para exonerar a Piqué Vidal es que solo era SECRETARIO DEL CONSEJO DE ADMINISTRACIÓN, un nombramiento estrictamente TÉCNICO Y PROFESIONAL. ¡Como si las bandas de delincuentes fueran al Notario para definir sus lugares en la actividad delictiva!. Pero, y además, uno de los bulos, acusaciones y figuras creadas por esa banda contra mí, el supuesto SECRETARIO de Antonio de la Rosa Vázquez, además de su PERVERTIDOR, y CEREBRO de la operación por la que consiguieron los primeros DIEZ MIL MILLONES de su gran giro durante treinta años, Caso CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA.

    Entonces me utilizaron de señuelo y blanco, y quizá en Gran Tibidabo a JAVIER DE LA ROSA MARTÍ. Pero con una gran diferencia, yo me pasé tres años preventivo, con no más de SIETE MESES DE INSTRUCCIÓN frente a sus TRECE AÑOS, denegándome todas las pruebas y perdiendo todos los recursos, porque compraron a policías, jueces, prensa y hasta a mi abogado Pascual Estevill… y de la cárcel a juicio, y condenado a esos tres años, y él, de no hallarse inmerso en infinidad de sumarios y condenas, con toda seguridad apenas se pasaría los cuatro meses de 1994.

  3. Pregunta: A veure si sabeu de què és la música de la pàg web enllaçada que ens ha deixat el Sr Rafael del Barco Carreras?
    PD: Ja m’ ho llegiré.

  4. D’on surt ara aquest?

  5. home, a mi la música de l’enllaç em sona una mica a SENSASION DE VIVIR no?

  6. RRRRT. Resposta incorrecta.
    A veure qui l’ endevina.

  7. jeje, be,no sé perque ho he fet, però he entrat dos cops en akesta “pagina” i m’han sortit cansons diferents!

  8. Una de les distraccions del Sostres és dedicar articles a riure’s dels destins on la gent decideix passar les vacances. Un exemple: per ell, la Costa Daurada és “el paradís del funcionariat sociata”.

    Ahir, article bomba (“Coses d’anar a Mèxic”) parlant de Mèxic i la pesta aquesta que diuen que no s’ha d’anomenar porcina:

    “Tal com Déu va opinar dues vegades sobre els càmpings -Biescas i Els Alfacs- ara ha opinat sobre aquest costum de secretària d’anar a Mèxic de vacances. És aquesta indigència, aquest tercer món mental. Anar a Mèxic a hotels de polsereta, a veure pedrotes i records de tribus que han fracassat. Hi ha 3 destins i 2 excepcions. Els tres destins són Londres, París i Nova york. Les 2 excepcions són Itàlia (sempre el nord) i Àustria perquè sempre cal tornar, encara que només sigui de tant en tant, a Viena i a Salzburg. Nostàlgiaimperial. La resta és comèdia, propaganda, vici de pelut, una estafa.

    Fa uns dies a l’AVUI vaig escriure sobre el tipus de nòvio que et proposa d’anar a Tànger. Són ànimes molt barates. La grip porcina no és una epidèmia, és una plaga. Déu de sobte opina i és veritat que de vegades ho fa amb ràbia. Coses d’anar a Mèxic: et mors o et maten. Espero que l’alarma hagi estat prou dura perquè d’ara en endavant, de bromes, les imprescindibles. Hi ha una maduresa que tenim pendent i que passa, entre d’altres coses, per comprendre que no es pot anar a Mèxic de vacances. París, Londres, Manhattan. La resta és revisionisme i propaganda. Las Vegas i Sydney van agradar-me, però hi ha una sola civilització i adquirim la força del que hem conquerit. Mèxic com els càmpings: la sentència de Déu ja ha estat dictada”.

  9. Friso per veure què diu el Sostres del merder aquest on estan implicats el Prenafeta i el Macià Alavedra, dos referents per a ell. Dos homes que ha elogiat en molts articles. Per exemple, l’article d’aquesta entrada -el del Tauró de Tarragona- comença així:

    “El tauró de Tarragona l’hi vam posar el Lluís (Prenafeta), el Macià (Alavedra) i jo. Preocupats com estàvem per la misèria moral i política per la que travessa Catalunya, vam volar cap a Israel a demanar-li la bomba atòmica al president Peres per tenir així una mica més de marge a l’hora de negociar amb Espanya”.

  10. Sergi, la teva petició ha estat escoltada:

    http://paper.avui.cat/cultura/detail.php?id=225

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s