PC Futbol

Dies enrere, les converses de bar ens portaren a recordar el paradís i el consol dels futbolerus que hem fracassat estrepitosament en l’objectiu de fer realitat el nostre somni d’infants: ser jugadors del Barça. M’estic referint al PC Futbol.

És veritat que amb el canvi de segle aquest joc ha descarrilat del tren de la història i que ha perdut prestigi i popularitat en comparació als jocs de Play, però la nostra adolescència és PC Futbol i no ho volem oblidar.

Qui em va posar en contacte amb aquest amic tan perillós fou el Sebas. Recordo que, fa 10 o 12 anys, organitzàvem jornades d’estada a Olvan amb un únic i gran objectiu: jugar al PC Futbol fins a rebentar. Hores i més hores fent lligues, competint entre nosaltres -érem uns quants-, comentant l’equip que havíem fet, analitzant fitxatges, planificant la nova temporada, fotent merder i no tenint-ne mai prou. Sobretot jo. Incomprensiblement, arribava un moment que algú proposava de ficar-nos al llit i li fèiem cas. A vegades, ni amb això n’hi havia prou. Recordo algun cop que tots eren al llit i jo encara jugava. No en sabíem més, teníem 15 anys.

La nostra relació quasi malaltissa amb el PC Futbol arribà molt lluny. Els anys de La Salle (3r i 4t d’ESO), vam decidir que les classes se’ns feien curtes i que volíem aprendre més. Vam imposar una nova assignatura, que complementés la nostra formació i ens ajudés a encarar el futur: Pràcticum de PC Futbol. Les classes d’aquesta assignatura s’impartien, cada dia, de les 13:45 fins a les 15 i les tardes de divendres també de 6 a 9: de 5 a 6 fèiem partidet i després continuàvem fent colzes.

El resultat d’aquell descontrol –la sala d’ordinadors plena d’alumnes jugant al PC Futbol: 4 persones per ordinador- fou que els ordinadors explotaren de virus i que alguns de nosaltres -sobretot jo, sóc culpable- vàrem ocupar una part important del nostre espai de disc personal a memoritzar les contrassenyes necessàries per poder entrar dins el joc.

La meva fidelitat al PC Futbol era tal que, durant uns quants anys, els divendres a la nit no sortia mai. A les 11, després d’entrenar, engegava l’ordinador i se m’acabaven fent les 3 o les 4. El resultat, però, valia la pena: dues o tres Champions més al sarró.

Sort en vaig tenir que, any rere any, el PC Futbol millorava i exigia un ordinador més potent. Finalment, el meu maquinot no va poder seguir el ritme. Un dia, vaig tancar l’ordinador i les portes del bar se m’obriren de bat a bat. Sortir del foc per caure a les brases.

Sergi

Anuncis

15 comentaris to “PC Futbol”

  1. Totalment d’acord! Aquell Ronaldo de 21 anys, que era de 95, i el Cufré de la Roma que jugava al Vélez Sarfield o per allà, que era de 87… aquells jugadors que fitxaves amb 22 anys i que eren el substitut d’un subtitut d’un subtistut (exemple: Larsson al Celtic o un altre suec que jugava a l’AIK Solna i que quan compraves el joc tenia 36 anys o així…)

    Un altre cas bo era fitxar per quatre pessetes (tot anava en pessetes!) algun extrem esquerre de la Lliga txeca, o algun georgià que es deia Shaksvili o Traquashvili… Recordo amb molt carinyu la música, sempre tan variada i que va formar part de la nostra banda sonora durant tants anys.

    Em deixo coses per dir (l’Eto’o, per exemple, era de 73 quan encara estava al Madrit!), però deixo espai per als altres malalts pecefutbolerus.

    P.D. Jo tenia certa predilecció pel lateral dret Rene Aufhauser, del Salzburg o de l’Sturm Graz austríac, em sembla. No és que fos cap meravella, però em feia gràcia tenir un austríac a l’equip.

    PC Futbol never dies! El millor de la nostra pubertat juntament amb Bola de Drac!

  2. Marcel, em fas por. Estàs pitjor que jo.

  3. Soc un altre damnificat del PC Futbol. N’hi ha molts i segur que entre ells hi ha la tira de secretaris tècnics de Primera Divisió. Només parlant del Barça va fitxar el Lopetegui quan al Logroñés tenia una mitjana de 86 i era el millor porter comunitari; més tard va fitxar l’Overmars que a l’Arsenal tenia una mitjana de 92.

    Encara recordo un segle XXI fictici on el “Figueres de les 6 copes” va arrasar amb tot guanyant la Supercopa, la Copa, la Lliga, la Supercopa d’Europa, la Intercontinental i la Champions en una sola temporada. L’estadi es va ampliar fins a una capacitat de 127.000 espectadors. La plantilla estava formada per Schmeichel, Maldini, Frank de Boer, Ziege, Davids, Zidane, Finidi, Stoixkov, Ronaldo, Rui Costa, Raul, Beckham, Blanc, Kahn, Savio, Mijatovic, Redondo, Overmars, Litmanen, Nesta, Basler, Figo, Bergkamp, Vieri, Djalminha, Thuram… Ni un català i cap gol encaixat en tota la temporada. Les negociacions pels cracks eren molt dures i d’un nivell que només hi arriben els millors economistes: “Winston Bogarde ha rechazado tu oferta porque no le caes bien”.

  4. Senyor jutge, jo també sóc culpable.

    Culpable de passar innumerables hores davant de l’ordinador fent temporada rere temporada, culpable de escriure en alguna llibreta totes les estadístiques del meu equip i dels jugadors, així com també de acompanyar aquestes dades amb fotografies extretes de la premsa esportiva i fer valoracions del rendiment dels meus a final de cada temporada. Culpable de no només jugar al PCFUTBOL, sinó de també estar enganxat als seus germans PCCALCIO i PCPREMIER, culpable de comprar totes les extensions que anaven sortint al mercat, de saber de memòria les mitjanes i els preus de moooolts jugadors (encara recordo al primer pcfutbol que el Bergkamp tenia 90 de mitja, 98 de velocitat i valia 1500 milions, i vaig destinar una temporada només a estalviar per poder-lo comprar i provar-lo amb un partit interactiu, cosa que, evidentment, vaig comentar el dia següent a l’escola i va ser motiu d’una llarga conversa).

    Qui no recorda quan en alguna versió més moderna va aparèixer la opció de la cartera, o d’aquell magnific pro-manager que et permetia anar canviant d’equip en una mateixa partida en funció de les ofertes que rebies, amb la clara aspiració de arribar algun dia a ser entrenador del Barça. Ja us ho dic ara, jo no ho vaig aconseguir, però ara mateix el meu emule esta treballant de valent per donar-me una altra oportunitat. Si amics, m’estic baixant el pcfutbol 2001 amb les plantilles actualitzades a aquesta temporada.

    Perdoni’m senyor jutge, però la temptació és massa gran…

  5. M’afageixo a la colla de “Malalts del PC Futbol”.

    Jo com tots aquests, he passat moltes hores davant de l’ordinador, portant a l’èlit del futbol equips com el Sabadell (hi havia un golejador KEKO que el vaig mantenir fins a primera divisió, no va fer res però, recollia pilotes em sembla), i el Manlleu (em feia gràcia la samarreta). Una autèntica llàstima que no hi surtis el Berga (amb Thuram, Vinyes, Santi, Trulls…).

    PD1:
    Àngel quan hagis baixat aquestes plantilles actualitzades, fes-me’n una còpia. Jejeje

    PD2:
    Marcel, si mai vols tornar a jugar el PCFutbol 2001 en un atac de nostàlgia ja me’l demanaràs, que sàpigues que encara el tinc.

    Fin de temporada

  6. Ja el podia anar buscant!!

  7. Jo també era un malalt del PCFutbol.
    Però en l’actualitat us aconsello que proveu el Football Manager 2008!!! És el millor remei pels dilluns i dimarts mentre fan el PutuVentDelPlà. Jo hi estic ben viciat!
    I pels que us vulgueu superar, entreu a http://www.hattrick.org/ i creeu el vostre equip. Hattrick és el joc més popular de futbol en línia del món.
    Hattrick, tens el teu propi equip de futbol i pots competir contra 935 749 usuaris d’arreu del món. Tot el que necessites és el teu navegador. Els partits es juguen en temps real un parell de cops per setmana. Pots connectar-te en qualsevol moment per mirar l’estat del teu equip, donar ordres d’entrenament, intercanviar jugadors – o simplement parlar amb els altres usuaris de Hattrick.

    Salut!

  8. Jo sortia al PC Futbol … je je je … Molt bó el joc, encara que jo era un “patata”. He de provar això del “hattrick”. Quan tingui temps m’hi enganxo. Gràcies per recordar vells temps…

  9. Jo soc una espècie rara: no hi he jugat mai. I que?

  10. Jo tampoc. Els rars són ells.

  11. Kiku, Guillem, quina joventut més trista que heu tingut. Em sap greu: ara ja no s’hi pot fer res.

  12. Em solidaritzo amb els no-jugadors del PC Futbol. I el Hattrick igual. Jo em vaig fer un equip i ho trobava tan rematadament avorrit que em sembla que no vaig fer ni dos partits.  El Laporta segur que no hi juga i no hi ha jugat mai i mireu on és. La meva escola ha estat els àlbums del Panini i el Mundo Deportivo. Per això hi entenc tant.

  13. Un respecte pel http://www.hattrick.org que fa més de 10 anys que funciona ininterrompudament i aquest bloc el freqüentem un grapat d’usuaris, alguns des de fa 4 anys. A més a més és gratuït i en català.

    Gràcies suecs, ens heu fet perdre el temps d’una manera meravellosa!

  14. Jo, quan alguns dels meus “amics” comencen a parlar del hattrick em demano una cervesa i compto les rajoles del terra. És més divertit!!
    I si no hi ha cerveses me’n vaig a la merda!

  15. Diuen les males veus que per Nadal tindrem PC Futbol nou. Me’l compraré i us diré adéu. Seré completament fidel a ell.

    Friso per poder agafar l’Ajax i fer-ne un equip campió que giri al voltant de la seva gran estrella: el Gabri.

    Ja ho tinc tot rumiat: entraré dins aquella pantalla on pots retocar, amb fletxetes i collonades diverses, l’esquema de joc i crearé una nova posició des de la qual el Gabri farà moure l’equip: ni mitja punta ni mig defensiu, MIG CALBU.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s