Què és això? Què són aquestes paraulotes? És la comprensible indignació d’un avi contra un adolescent mal educat que circula, incívicament, fent massa soroll amb la moto? Estem parlant del projecte de definició que està preparant algun venerable soci del Barça per rebre, molt aviat, al Camp Nou, el Guti i el Sergio Ramos? No.
Són les paraules que pronuncià el Pep Guardiola -actual entrenador del Barça B- contra l’àrbitre de l’últim partit que ha jugat el filial blaugrana: victòria contra els cabrons del Manlleu, 4-2.
Ara sí que comencem a anar bé. La 3a Divisió, i el Miniestadi, tornen a estar habitats per una espècie que semblava extingida: els insults en català.
Em pensava que per gaudir d’aquest patrimoni oral i immaterial -paraules catalanes, estratègicament pensades i ordenades, que dónen forma a un insult enginyós- només ens quedaven els camps de regional de la Catalunya profunda, altrament dita Catalunya Catalana, on la gent va als camps -amb l’excusa de veure un futbol ple de terroristes practicants del “despeje”- per esbravar-se, riure i, de pas, canviar una mica de bar.
Si fa temps que no visiteu un camp de regional, no perdeu més el temps. Acosteu-vos-hi i podreu veure l’autèntic fet diferencial català: no som un poble unit contra Espanya (ja m’agradaria). Hi ha una Catalunya que insulta dient “hijo de puta”, “mecaguentuputamadre” o “sunormal” i una altra que quan vol insultar, exercita la ment i crea en català.
Sergi
