Eminències del futbol territorial

Diumenge, 16:30 de la tarda. Estadi Municipal de Berga, a prop del problemàtic districte de la Valldan. La pilota comença a rodar, però l’espectacle no sempre és al terreny de joc; la grada és plena de la saviesa popular que els vells aficionats del futbol transmeten oralment a les noves generacions que gosen acostar-se a la catedral on s’han forjat diverses llegendes de l’esport comarcal.

L’ambient que es respira és una barreja de “xuxeries”, pipes, tabac de tot tipus i alguns cubates de mitja part. A través de la ràdio, van arribant notícies confuses del que passa a la jornada dominical de Primera Divisió en camps d’equips minoritaris com el Calderón, el Ruiz de Lopera, el Pizcuán, el Coliseum Alfonso Pérez o el d’un dels dos equips catalans de la categoria, el Madrigal.

A continuació, un recull de les expressions més enginyoses, entranyables o que han provocat més traumes que alguns gols als minuts finals. No sempre es respectarà l’ortografia per posar més èmfasi a la pronunciació dels esgarips.

-“Deixeu-la aquesta, que va fora!”. La pilota s’acosta inexorablement a la línia de fons o la de banda i el servei posterior és favorable al Berga.
-“Xoriço sense budell!”
-“Prototip de desperdici de condó!”
-“És la segona!”. Qualsevol falta pitada en contra l’equip visitant entre el minut 0 i el 96.
-“Estamos perdiendo la poseción… I és que la tenemos que tener!”. Es referia a la possessió o a la posició?
-“Bien por el esfuerzo!”. Ja se sap, l’important és participar.
-“Respira fondu!”. Un jugador contrari està estès a terra i la persona que surt a atendre’l és de sexe femení.
-“Esos juegan al pelotazo largo”. El que acaba de descobrir com juguen el 99% dels equips durant el 99% del temps. Visca el futbol anglès!
-“Si (la pelota) entra, gó”. Aquest s’ha emportat un exemplar del reglament al camp.
-“El campo està mu mà… Mu mà… Fatà!”. La culpa sempre és del terreny de joc, de l’àrbitre o del vent.
-“Ahora viene er gó! Eh!”
-“Quedessis mort aquí mateix!”
-“Aviam si arrelaràs!”
-“No vas a salir vivo de aquí!”. Tot picant amb una moneda el vidre dels vestidors dels àrbitres que han allargat el matx fins al minut 105.
-“Al revolt del Guixaró, gas a fondu!”
-“Ja fareu cua, ja!”. Accident a la comarcal probablement provocat pel consell anterior.
-“Ha sigut el 7!”. Assenyalant objectius militars per provocar una matança gràcies a qualsevol defensa central o lateral carnisser dels nostres.
-“Ets més burru que bufar una paret!”
-“Per la Patum, no us hi voldrem!”. Les advertències per altres equips de la comarca: el Berguedà només és blanc-i-vermell!
-“Això és futbol de Preferent!”. Dita quan el Berga estava en una fase de bon joc i resultats mentre jugava a Primera Regional.
-“Yo te descubrí!”. Els caçatalents del club reivindicant la seva sempre important tasca.
-“Guanyeu per nosaltres, malparits!”. Una afició que peregrina fins al camp els dies més freds de l’hivern sempre mereix la victòria.
-“Renegats!”. Si algú marxa abans que l’àrbitre pita el final, es veu exposat a ésser assenyalat i linxat públicament pels aficionats més fidels.
-“4 ets un fill de puta! I tu àrbit… Mmm… També ets un fill de puta!”. És el que passa quan no es té un vocabulari ric en varietat d’insults.
-“Àrbit! Que no veus que t’estan foten el pèl?”
-“Àrbit! Entre poc i massa… A on t’has col·legiat?”
-“Con el Cerda no podeis! No podeis!”. El càntic de l’afició del Cerdanyola es va reciclar canviant Cerda per Berga.
-“Cagum Déu, cagum Déu, cagum Déu, cagum Déu…”.Roda de premsa de l’entrenador que ha aportat més èxits al club durant l’època contemporània.
-“Anàveu bé ahir!”. Les fases de mal joc del Berga són atribuïdes a l’agitadíssima vida social i nocturna de la plantilla.
-“Ho hem vist tots!”. La resposta berguedana al “Ho haveu vist?”

I canviant de temàtica, el premi a l’equip visitant amb un percentatge més alt de quillots, provocadors, prepotents, antiesportius, teleespectadors de Tele 5 i Antena 3, sociates i altres tipus de delinqüents se l’emporta el Polvoritense. Van aconseguir arribar a la impactant xifra del 120% contant jugadors, tècnics, directiva, afició, utiller i massatgista. El pòdium el completen la Peña Los Merengues i el Ciudad Badia.

Parce, soci 165 (i baixant…)

Advertisements

4 comentaris to “Eminències del futbol territorial”

  1. La meva modesta opinió és que t’has deixat les que “rajan” a l’entrenador local… je je je. “On t’han donat el títol? a la tòmbola de Patum?”… per exemple… o, “Aquest juga per que és amic de l’entrenador”, etc… Però si no hi hagués aquestes frases en una grada de futbol, no seria el mateix anar a veure un partit de futbol.. o no?

    BON NADAL A TOTHOM !!!!!!!

  2. Només voldria sumar-hi dues aportacions:

    – Pax, en un dels punts has recordat el moment -ja fa molts anys- en que un jugador del Berga es va acostar al vestidor dels àrbits per dir-los “no vais a salir vivos … GRANUJAS”. És important subratllar el “granujas”. No sé què vol dir. Kiku, il·lustra’ns.

    Sí que puc afegir, però, una dada: l’autor de l’amenaça actualment és àrbit.

    – No m’agradaria oblidar aquell moment (també fa anys) en el qual, acabat el partit -amb derrota del Berga per culpa d’arbitratge nefast-, els aficionats més radicals ens vam acostar als vestidors per intimidar l’àrbitre i, sobretot, passar l’estona. El més impactant de la situació foren les paraules d’un venerable aficionat berguedà. Dirigint-se als més joves, els demanà que fessin arribar a l’àrbitre el següent missatge: DIGUEU-LI QUE ÉS UN FILL DE PUTA! DIGUEU-L’HI, DIGUEU-L’HI!

    Per posar ordre, arribaren als mossos. Per un moment, semblava que s’emportarien el Badia del Bar La Plaça. Per evitar-ho, el poble clamà: Llibertat Josep Badia! Per si no n’hi havia prou, vam recordar als mossos qui estaven detenint. En aquells moments, el Badia era el fill de l’alcalde de Berga.

  3. A Riazor també són molt radicals. No criden ‘Pallarès, pallarès!’, ni ‘Ramos mátalos’ ni ‘Apolo saca la pala’. Lo seu és -i ara que tenen el Marchena encara més-… http://www.as.com/futbol/articulo/marchena-recibido-riazor-grito-saca/20120807dasdasftb_22/Tes

  4. Aquest diumenge passat, al camp del Berga es va veure i viure una situació curiosa, molt poc habitual: a una banqueta el pare (l’Ángel, entrenador del Vilada) i a l’altra el fill, l’Abel.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s