Independència o mort

Artur MasQuè diu aquest beneit? Radical, terrorista! Tranquil·litat. Poc a poc. Comencem forts, però ja aniré aflacant. Si em seguiu, m’intentaré explicar.

Fa menys de 3 mesos (el dia 20 de novembre), l’Artur Mas va refundar el catalanisme. Bé, refundar, refundar, no va refundar res, però finalment va arribar aquell dia solemne que havia de marcar, segons ens deien, un abans i un després en la llarga història del catalanisme.

Què va fer aquella nit del 20 de novembre el Mas? Malgrat que ho envoltés de grans paraules i cerimonials –l’estrena de la Casa Gran del Catalanisme-, l’Artur, simplement, va pronunciar una conferència. Sí que hi havia molta gent -2.000 persones- i que la parrafada era llarga -47 folis-, però tot el rebombori era, només, per escoltar un polític garlant.

I què va explicar el Mas? Entre d’altres coses, això: “prefereixo que ens haguem de confrontar amb el marc legal que no pas amb la indiferència del poble català”, “el catalanisme del segle XXI ha de plantejar-se el dret de la nació catalana a decidir de forma democràtica, lliure i pacífica”, “els catalans tenen el dret a decidir el que més els convé”, “el dret a decidir d’un poble és l’exercici de la democràcia en estat pur. A quin demòcrata li fa por això?.

Aquestes paraules sonen molt bé i estan carregades de raons, però, i què? Tot plegat, bla, bla, bla. Fets, no paraules. Gairebé tres mesos després, com el tenim el catalanisme refundat? Més o menys al lloc de sempre, preparant-se per a unes noves eleccions, en aquest cas espanyoles. I com es planteja CiU aquests comicis després de transformar-se en casa gran del catalanisme? També com sempre. Apostant per l’ambiguïtat com a estratègia, creient que així poden arreplegar més vots: el Mas parla solemnement, intentant tocar la fibra dels cors més patriòtics; el mateix Mas matisa les seves afirmacions més contundents i, finalment, presenten el Duran i Lleida de número 1.

Duran i LleidaA poques setmanes de les eleccions del 9 de març, del dret a decidir i el catalanisme del segle XXI ja no se’n recorda ningú a la casa gran. Ara toca sumar esforços amb el Duran, que sempre s’ha proclamat no independentista. Ell considera que el catalanisme i Catalunya tenen millors camins per on transitar que no el de la independència. Quins? Ser present a Madrid, a prop del poder, donar-li la maneta i aconseguir quatre rals per a Catalunya. Resumint, continuar amb el catalanisme dels segles XIX i XX.

Què s’aconsegueix amb el gran projecte del senyor Duran? Jo diria que res. Des de Madrid ens seguirà arribant el què els espanyols vulguin i, evidentment, la imatge dels catalans -tema que sembla obsessionar a tothom i que a mi se me’n fot- continuarà empitjorant. I per què ens han de seguir mirant malament si no volem deixar de ser espanyols? Perquè la majoria d’espanyols continuaran pensant que el catalanisme és una forma covarda de nacionalisme: uns independentistes sense pebrots i de calçotada que només saben pidolar.

Jordi PujolEn la famosa conferència del 20N, l’Artur Mas va dir que el catalanisme, a començaments del segle XXI, ja havia assolit els principals objectius que es plantejà cent anys enrere. L’afirmació és molt discutible, però donem-la per bona. El mateix Mas va dir que, en els propers anys i dècades, el catalanisme ha de plantejar-se nous reptes ambiciosos per no perdre el tren del futur i deixar de tenir sentit. D’acord. Però l’ambiguïtat també hauria de formar part del passat. El catalanisme té dues opcions respecte el seu futur: avançar cap a la independència o desaparèixer per manca d’objectius clars i il·lusionants. Independència o mort (del catalanisme).

Però no ens posem tremendistes. Si tot plegat us cansa o us atabala, sempre ens quedarà aquella disjuntiva/alternativa que el poble va saber crear per resguardar-se de la duresa de la política i la fragilitat de la nostra dissortada pàtria: Independència o Voll.

A continuació, podeu veure i escoltar el bonic himne de la Casa Gran del Catalanisme, gentilesa del Polònia:


Sergi

Anuncis

18 comentaris to “Independència o mort”

  1. Tothom sap que el Duran és un espanyolista i a sobre un perico, cosa que ha acabat fent semblar que el Mas fins i tot sigui un polític decent. Però no oblidem que no deixa de ser un tecnòcrata gris i prepotent que perfectament podia haver militat a Unió (ergo al PP).
    I per donar un toc sensacionalista de premsa rosa al comentari, afegeixo que l’Arturo molt defensar la immersió lingüística en català com a llengua vehicular, però ell porta la seva descendència a una escola privada on separen els alumnes segons la llengua en que els pares volen que se’ls ensenyin les matèries.
    S’ha de llegir el llibre del llardós del Madí o em puc baixar els millors fragments de l’emule?

  2. Si voleu gaudir d’un repàs accelerat (en 2 minuts) de la història dels presidents de la Generalitat de Catalunya, us enllaço amb un dels meus moments preferits del Polònia: http://www.youtube.com/watch?v=z9BobC65nFA

  3. Quan el deixen escriure o parlar, l’expresident Pujol sempre diu allò que estem en una cruïlla decisiva i que si no fem moltes coses bé, Catalunya córrer el perill de desaparèixer com a nació. El què trobo incoherent d’aquest discurs és que malgrat fer-nos creure que la seva passió i obsessió és Catalunya, el Pujol sempre es proclama no independentista. Ahir va tornar-hi: http://politica.e-noticies.cat/jordi-pujol-afirma-que-mai-he-cregut-en-la-independencia-20117.html

    Em sembla que aquestes alçades ja hauria d’haver quedat clar que o caminem, i rapidet, cap a la independència o Catalunya (com a nació) no trigarà a ser un rumor de la història.

  4. Anys enrere, quan s’acostava la Diada, els polítics catalans s’afanyaven a buscar qualsevol carxofa per oferir la seva versió més patriotera: venien fum fent promeses que no sabien, ni volien ni podien complir o amenaçaven “Espanya” sense estar disposats a trencar res.

    Ara, ni això. El dia abans de la Diada, per exemple, l’AVUI informava cap on camina la nova i moderníssima estratègia dels d’Unió: volen formar part del govern espanyol per, des d’allà, servir el poble català.

    Si fos espanyol, estaria molt emprenyat amb els d’Unió. Això que proposen sí que és la pitjor versió (i la més fracassada) del catalanisme polític. Tant desencertada que si els espanyols els insulten, s’ho tenen ben merescut.

    Qui s’han pensat que són el Duran i companyia? Si volen ser ministres i formar part d’un govern espanyol, ells seran -i han de ser- precisament això: Gobierno de España. Si això és el que volen ser, les seves actuacions, preocupacions i decisions han d’abarcar el conjunt d’Espanya.

    No es tracta de governar a Espanya per intentar rapinyar (direcció Catalunya) tot el què puguin. Potser tindria la seva gràcia fer-ho, però, sent realistes, basar el teu projecte polític en això em sembla una gran bestiesa.

    Ells són els que demanen realisme i sentit comú i després et surten amb això: com si un cop dins al govern, els ministres i la maquinària estatal espanyola els haguessin de dir: “passeu, passeu, teniu quatre anys per arreplegar tot el què pugueu”.

    Més informació a: http://paper.avui.cat/article/politica/138911/unio/aposta/ser/govern/despanya.html

  5. Fa molts anys, el poble també ho tenia clar. Us passo l’enllaç a l’excel·lent pàgina del Q.G. sobre poesia: “La mar que mai no calla”. Hi ha un cant a la independència.

    http://lamarquemainocalla.blogspot.com/

  6. La independència és viable. Ho penso jo i ho diu un catèdràtic, per la qual cosa és una veu autoritzada (tant la meva com la seva).

    Si voleu saber l’entrellat de tot plegat, mireu aquí:
    http://economia.e-noticies.cat/la-independencia-es-viable-28005.html

  7. L’altre dia, el president Pujol digué: “Ells (els espanyols) sempre ens han volgut liquidar, des del segle XVI, i ara tenen la sensació que ho poden fer. És feina nostra, un cop més, impedir-ho”. Com?

    Ahir, el López Tena acabava el seu article a l’AVUI amb aquestes paraules adreçades al Pujol: “quina opció viable proposeu per impedir que Espanya ens liquidi? Molts no en veiem d’altra que la independència. I vós?”. Respondrà el Molt Honorable?

    Si voleu mirar-vos l’article sencer: http://paper.avui.cat/article/dialeg/162132/pujol/liquidar/catalunya.html

  8. En Lluís Llach també creu que el camí és independència o mort. Si ho voleu llegir, us deixo l’enllaç:

    http://www.directe.cat/article/llach-lunica-sortida-que-hi-veig-es-la-independencia-13911

  9. Article de Quim Torra a EL SINGULAR DIGITAL: “Cap a la independència amb corbata”. Com a subtítol, resa: “El catalanisme s’està passant en massa a l’independentisme, cansat de jugar al narcòtic estratego espanyol, perquè té ganes no només de ser al món, sinó de menjar-se’l”.

    Si el voleu llegir sencer, us en deixo l’enllaç:
    http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/cap_a_la_independ_ncia_amb_corbata_36575.php

  10. Alfons López Tena també ho té clar: el camí és votar independència.

    http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/votar_independencia_58695.php

  11. Gran article del sempre lúcid Salvador Cardús a l’Avui d’avui! Espanyols go home!

    http://www.avui.cat/cat/notices/2009/07/als_llimbs_64510.php

  12. El municipi del Tarragonès La Canonja ha recuperat la seva independència després de ser durant molts anys una Entitat Municipal Descentralitzada. Els seus habitants ho tenien clar: independència o mort! Ara a veure quan aixequen la veu els de Gósol per ser de Solsona, els de Santa Maria de Merlès per ser d’Osona (no pas el Lluçanès), els de Cabrianes per deixar de ser de Sallent, els de Llívia per ser de França… al loro!

    http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/la_canonja_recupera_la_independent_40273.php

  13. El Sostres entrevista al Mas i aquest li diu: “votaria que sí en un referèndum per a la independència de Catalunya”. CiU se ha echado al monte? Em sembla que no: “En un referèndum votaria que sí, però la meva missió és agrupar la major quantitat de gent al voltant del catalanisme per crear gruix de país. I això no s’aconsegueix proclamant-se independentista cada dia”.

    Si voleu llegir l’entrevista sencera, http://paper.avui.cat/article/ultima/171776/artur/mas/referendum/dindependencia/votaria/si.html

  14. Per cert: hi ha una cançó del jove cantautor de Riudebitlles Cesk Freixas que es diu “No amaguis la llengua” en què fa un homenatge a aquesta bona entrada del sempre lúcid Sergi (menys els dissabtes a la nit).

  15. Quina pena. Els convergents pretenen fer trempar el món catalanista (i recollir-ne els vots) amb un vídeo a lo Braveheart on criden a la unió de “tot els que volem fer alguna cosa per Catalunya”: http://politica.e-noticies.cat/mas-=-braveheart-37040.html

    Aquesta pel·lícula ja l’he vist. La trista i mesquina ambigüitat de sempre. Les coses clares i la xocolata espessa. Independència o Voll.

  16. L’altre dia, al pavelló de Suècia, el President Pujol va dir que no té arguments contra l’independentisme. Cada cop són més els que després de tota una vida no independentista es van passant al Sí, al potser Sí o al no dic que no. Tanmateix, les properes eleccions catalanes no prometen gaire. O no tant com voldríem: va quedant clara la idea que Espanya és com és i que no la canviarem, però sembla que guanyaran els “más de lo mismo”. Els que parlen de bon govern, sensatesa, feina ben feta i bla, bla, bla, però que no estan disposats a fer el pas autènticament seriós i responsable.

    En canvi, als que sí el volen fer -els que són realment seriosos i sensats. O és que el bon seny és continuar sent espanyols?- ens els pinten com si fossin una colla d’arreplegats liderats per un impresentable. Vergonya. Vergonya pels embaucadors més garrulus i vergonya també per tots aquells analistes i periodistets que van de molt catalanistes i molt seriosos i que estan fent el paper de la trista figura de venir a dir que el nostre vot sensat i catalanista ha de ser pel Mas i que al Laporta no se’l pot votar perquè és un sonat que no mereix ni mitja línia.

  17. Ja em sembla bé que ara el Pujol vagi de quasi independentista, però no em sap cap greu que de tant en tant algú recordi que el Molt Honorable va tenir molts anys per anar avançant feina. Si realment volem marxar d’Espanya, l’independentisme ha de ser alguna cosa més que el passatemps de joves i jubilats:
    http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/09/un_patriota_anomenat_jordi_pujol_73694.php

  18. Aquest dilluns de Sant Jordi, el Pujol no va voler concedir un desig a un pobre ciutadà: que li dediqués les seves memòries de president amb un solemne “independència o mort”. Més de la conya és el Ferran Torrent: en veure el Martí Gironell, de seguida el va atacar dient-li “Ja has sortit del monestir? Jo preferiria que em tanquessin en un bordell”. Poca estona després, parlant d’escriptors i negres, una senyora li comentà que algú li havia dit que l’Empar Moliner escriu tant perquè té negre. “Sí, però el té per follar-se’l”. Així va sanjar el tema el Ferran. Algun dia ha de venir al bar.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s