Des que em deixen votar -a veure fins quan; amb aquests espanyols mai se sap-, no he acudit mai al col·legi electoral per donar el meu vot a l’esquerra guai i verda de debò. Aquesta vegada tampoc ho faré.
Per què no votar Iniciativa? Home, estic prou bé del cap per no passar-me el dia col·leccionant motius per menysprear-los, però també tinc prou criteri propi, i memòria, per no oblidar alguns detallets -en comentaré dos- que m’allunyen molt del Sauron i la seva gent.
Per començar, m’agradaria recordar el comportament d’Iniciativa durant el llarg procés d’elaboració i retallada de l’últim estatut català. En aquells mesos d’intenses negociacions -aquell “immens desastre”, com va dir el Carretero-, el paper d’ICV va ser lamentable.
Després de passar-se anys fent d’oposició supercrítica i molt enfadada, van rebre algun despatx amb butaca i quedaren ben calmats. Venien de portar totes les pancartes i esdevingueren els campions del seny i la responsabilitat: cap exigència, pragmatisme, no trenquéssim pas res, seguim negociant, hem de ser optimistes, ens en sortirem, diàleg, tindrem un molt bon estatut…
Aquells mesos estatutaris, els portaveus d’ICV es feren molt amics de l’Iceta: formaven part del mateix bàndol. Eren la marca blanca del PSC. La millor demostració? Quan el Mas i el ZP passaren aquella famosa vetllada en la qual van fumar, van beure i, de passada, van acordar un nou estatut per a Catalunya. Quan es va saber la notícia, els d’Iniciativa -sense saber què havien pactat els dos grans homes- van dir que aquell era un gran dia pel país i que, evidentment, els semblava un gran acord.
Ben mirat, però, gairebé millor calladets que esvalotats, perquè quan s’atreviren a fer alguna aportació pròpia respecte l’estatut, encara fou pitjor. Dos exemples: 1) ells van ser els responsables del nefast bus de l’Estatut. 2) defensaren que el text estatutari incorporés el “dret a la felicitat” a l’articulat d’aquest “engendru” que regeix l’autogovern de la nostra comunitat autònoma.
Més enllà del què van dir i fer durant els mesos de la vergonya, tinc un altre gran motiu que m’impedeix votar ICV. Un dia, un bon amic em va explicar una norma de funcionament per a les cites electorals que he adoptat com a pròpia: no penso votar cap partit que no sigui independentista. Iniciativa no ho és. Diuen que són federalistes, confederalistes o superconfederalistes.
El federalisme i les seves degeneracions: la típica excusa hispànica per no mullar-se respecte l’etern tema (unionisme o independència) de la política casolana.
Per aquest 3r capítol de preparació per a les pròximes eleccions espanyoles, els del Polònia m’han enviat un informe on s’explica el paper decisiu que ha tingut ICV per a la transició entre el 1r i el 2n tripartit:
Sergi