De les pedres en farem pans

L’Home és la mesura de totes les coses, tal com bé va assenyalar Protàgores i que més tard Da Vinci va exposar en el seu famós esbós de l’Home universal. Home entès com a humanitat, s’entén. L’home com a màquina perfecte i que proporciona totes les coses amb base a la seva pròpia anatomia. Doncs bé: tot i les meves ànsies de trencar amb aquest relativisme epistemològic i imposar per la força el “teoegocentrisme” (és a dir, el fet de retre honors a la meva vanitat personal divinitzada), aquell que en diuen Déu (i que la majoria de mortals coneix a través d’un escaire de leds) em va deixar abandonat de la seva mà i féu de mi un home poc agraciat (es veu que se salven els ulls, diuen elles) i procliu al pessimisme sartrià.

Doncs bé: assumit el meu càstig d’ovella esgarriada, al capdavall de l’infinit no penso pas que sigui tan diferent de l’altra gent. A mi m’agrada el que li agrada a tothom: acollonir les iaies fent veure que les atropello en un pas de vianants, les putes, el vi de la casa, mossèn Cinto Verdaguer, comptar en pessetes, que no s’espatlli l’ascensor, la declaració dels drets de l’home, netejar el plat i escurar l’os. Afortunadament, però, Nostrosenyor tingué pietat de mi en l’última instància i no em va fer militant del PP ni seguidor de l’Espanyol. Una llosa massa feixuga per a algú que no tenia vocació de màrtir.

Aquest sector el qual represento i que suposa el 90% de la població del l’anomenat món occidental (maleïda Guerra de les Termòpiles!) estem patint un bandejament letàrgic i, altrament, endèmic a la nostra terra catalana. Ho havíem estat tot (l’amirall Roger de Llúria va dir que no hi hauria cap peix que s’atrevís a treure la cua si no portava lligada la senyera amb les quatre barres del rei d’Aragó) i ara, els afamats estadistes catalans del cànon-actualitat ens marginen de la veritat nostrada amb una condescendència que els hauria de foradar la cara. Però l’especímen català estàndard va ser posat molt més amunt que la massa de lirismes onanístics de molts savis mestretites que volien tocar el cel.

Tot plegat, per acabar dient que, malgrat tots els malgrats de ser un de tants, un qualsevol en aquesta pedra suspesa al buit i que gira al voltant d’una bola de foc i que en diem Món (encara no entenc com no hi ha més suïcidis), la nostra existència val, mínimament, la pena. Perquè, tal com diu el nostre vell, brut, trist, dissortat refranyer: “Els catalans, de les pedres en fem pans”.

Marcel

Anuncis

2 comentaris to “De les pedres en farem pans”

  1. En general, m’ha agradat. De cada 5 paraules només n’entec 3 o 4. Ja buscaré què volen dir les altres. Imagina’t quan ho entengui tot… Apa, per molts anys mestretites!

  2. Estimat Marcel,

    estava buscant pel cercador Google i he anat a parar a aquest bloc. Després de llegir el teu comentari, em plantejo alguns dubtes. El primer de tots, i el més important, és que no sé què és el que ens vols dir. Sóc doctorat en filosofia per la UB i, sincerament, no sóc capaç de deduïr des d’on i cap a on van a parar aquestes paraules.

    No dubto de la teva vocacío filosòfica i les teves ganes de raonar d’una manera contextualitzada. És a dir, dir allò que vols basan-te amb les reflexions d’alguns altres filòsofs que són millor que tu (i que mi, per descomptat). Però crec que has caigut a la trampa d’alguns joves filòsofs: el barroc. I és que no seràs més bon filòsof si recargoles les frases, ni si busques la paraula més remota que hi ha al diccionari de Pompeu Fabra. Això, precisament, et farà més mal filòsof, i és que per ser reconegut, primer de tot has de ser per algú (t’han de conèixer i escoltar uns pocs), i perquè això passi, cal que, sobretot, t’entenguin.

    No vull acabar aquest correu sense encoratjar-te a seguir escribint i treballant en el maravellós món de la filosofia. I confio que acceptis de bon grat aquestes petites observacions que et proposo. De bon grat que m’agradaria que refessis aquest text i l’enviessis al mateix bloc d’una manera més clara i entenedora.

    Atentament,

    Dr. Carles Riullé i Ventura
    Filòsof

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s