Vot útil, on ets?

Fa un mes, vaig començar una sèrie d’entrades dedicades a plantejar possibles motius per no votar (aquest diumenge que ve) a cap dels diferents partits polítics que, fa 4 anys, van obtenir representació a Catalunya.

De moment, ERC, CiU, ICV i PSOE ja han rebut. Per tant, que passi el següent, el PP, que avui toca parlar d’ells. O no. Em fa mandra parlar del PP. I me’n fa per dos motius diferents: és massa fàcil recordar tot el què han dit i fet contra Catalunya i, a més, no tinc cap ganes de fer campanya antiPP, en aquests dies, perquè això em faria quedar massa proper al PSOE. Evitem perills innecessaris.

No vull parlar del PP però sí que tinc ganes de garlar. I vull fer-ho per posar sobre la taula un dels grans protagonistes de les campanyes electorals: el vot útil.

Per introduir aquest tema, faré ús de la lògica més elemental. Per situar-nos, partim d’una possibilitat desitjable: veure el ZP i la Chacón plorant, junts, el 9 de març. Acaben de perdre les eleccions. Si això és el què volem, la millor arma que tenim a les mans per fer-ho realitat és votar el PP. Si l’objectiu és defenestrar el PSOE, el PP és l’autèntic, el veritable, l’únic vot útil.

Dit això, deixem la lògica aparcada. Votar PP és una opció, però no penso ser jo qui la defensi públicament. Per fer-ho, hauria de beure bastant. I jo, quan escric, no bec. El motiu és molt senzill: no tinc cap ganes de tombar-ho tot sobre l’ordinador.

Quedem, per tant, que el PP és una forma de vot útil. Vot útil antisociata. Però els que, a més de no formar part del sociatisme, també som independentistes, què hem de fer? Tenim alguna altra forma de vot (o no vot) útil per aquest diumenge? Parlem-ne.

Si fem cas de la premsa, està clar que hem d’anar a votar. Si repassem els editorials, dels últims dies, dels principals diaris de Catalunya, una idea es repeteix: malgrat que pugui haver-hi molts ciutadans enfadats i desencisats amb els polítics que tenim, s’ha de votar. No fer-ho no serveix per a res.

Els diaris defensen que no votar, votar en blanc o fer-ho en nul és una reacció d’irresponsables, innocents i eixelebrats. Quan llegeixo aquesta postura, de seguida penso: per què ha de ser més útil i madur votar un partit desacreditat, i amb qui no confio, que no pas participar d’una forma alternativa a les eleccions?

Sovint, les apel·lacions a la participació i al vot útil van acompanyades de la paraula “responsabilitat”. Quan sento això, llavors sí que ja m’acabo d’emprenyar. I això em passa perquè els campions de la responsabilitat i la maduresa democràtica solen ser els mateixos que, amb aquesta mateixa “argumentació”, ens van demanar que votéssim Sí a l’Estatut o a la Constitució Europea: dos “engendrus” dels quals gairebé ningú es vol fer, ara, responsable.

Però anem al gra. Què hem de fer, el 9 de març, els que som independentistes i que, a més, també volem ser responsables i votar útilment? Posant-me d’exemple, he de dir que diumenge que ve, en principi (el perill de caure en el síndrome dels mateixos cabrons de sempre es manté latent), no votaré a cap partit.

Dit això, sé alguna cosa més de mi i el meu possible comportament electoral? No tinc les coses gaire clares: podria no votar, fer-ho en blanc o dissenyar alguna mena de vot nul que em deixés ben descansadet.

El tema vot en blanc està pràcticament descartat. Per tant, em queden dues opcions: vot nul o no votar.

Des de fa uns dies, l’anomenada esquerra independentista defensa o demana l’abstenció. Simplificant, l’argument seria: no som espanyols, no són les nostres eleccions. Votar significa (de fet) acceptar la pseudodemocràcia espanyola.

No està mal vist, però anem una mica tard i amb poca empenta. Si des de setmanes o mesos enrere s’hagués fet una campanya potent per a l’abstenció independentista, la cosa m’hauria fet més gràcia.

De tot plegat només em queda clara una sensació: solució ideal cap. Vot útil menys. Totes les formes de comportament electoral que pugui acabar executant el diumenge em semblen bastant inútils.

Així és com ho veig jo. Són les meves sensacions personals. Que quedi clar que no tinc cap ganes ni pretensió de dir a la gent què ha de fer davant l’urna. Prou feines tinc amb mi mateix i el meu dret a vot. Només volia compartir els meus dubtes. Dubtes patriòtics.

Sergi

Anuncis

18 comentaris to “Vot útil, on ets?”

  1. Colla de malparits, a veure si dieu alguna cosa! Us passeu les estones de bar garlant i pontificant amb moltes lleis (el què hauríem de fer és … , estar claríssim que …) , i ara quedeu muts.

    Què hem de fer diumenge? Algú pretén guiar les masses?

  2. Sergi,

    tens raó. Sóc dels que penso que no se’ns ha perdut res, a Madrit. Els independentistes catalans faríem un flac favor al nostre país si anéssim a votar en un altre país que no és el nostre i que, per més inri, ens té colonitzats juntament amb els putus xovinistes gavatxos, amén dels “gringos”, que posen el nas a tot arreu, la mare que em va parir! ho haveu vist!!??

    I que no em vinguin amb allò que som ciutadans del món i bla bla bla… la nostra independència no és qüestió de nacionalisme, sinó de justícia històrica. Si els espanyosl coneguessin la història de Catalunya, cada cop que es trobessin amb un català haurien de baixar la vista.

    He dit! ESPANYOLS GO HOME! I, evidentment, fill de puta abans que espanyol!

  3. Jo no diré a ningú què ha de fer (només faltaria!), només tinc clar què faré jo: no votar. I no perquè passi de tot o perquè els polítics tots són iguals. La meva participació el 9-M és no votar. El meu vót útil és no votar.
    No em vull tornar a penedir de regalar el vót a Esquerra. El vót en blanc ningú l’interpretarà com jo vull i no em sento prou inspirat per votar nul amb un “Puta Espanya” o un Tranchete dins el sobret. Les altres opcions, evidentment, ni les contemplo.
    Amén.

  4. Jo vull que guanyin els sociates pq no suporto la retorica anti-PP i no em vull ni imaginar continuar amb els problemes que hi ha ara i que els d’aqui tinguin excuses.

  5. ah, i jo no votare!

  6. Quan s’acosten unes eleccions, queda molt crític i guai rajar de la classe política: tots són iguals, són uns mentiders, com m’agradaria que ja haguessin passat les eleccions…
    No m’acostumen a agradar gaire aquestes declaracions indiscriminades, ja que moltes vegades acostumen a venir d’algú que després se’n va discretament a votar el PSOE. A més, per un aficionat a la política resulten divertits els dies d’enquestes, mítings i escrutinis electorals. La millor enquesta que hi ha.
    Aquest cop, però, és tal la desolació en la que ha quedat la política parlamentària catalana, que sort n’hi ha que a l’hora del recompte juga el Barça i podrem centrar l’atenció en coses importants.
    Per culpa del meu antisociatisme radical, sé trobar part de raó en tot el que diu el PP, al mateix temps que desitjo coses terribles quan parla la Chacón.
    Dit això, el més raonable fóra votar PP, però per fer-ho encara em faltaria tornar-me una mica més boig. O sigui, si diumenge surto de casa, no serà per anar a Sant Francesc.

  7. Ah. Un altre tema és allò de “a les eleccions espanyoles, que votin els espanyols”. Jo també ho faig servir si convé, però també penso que si mai tenim un partit independentista radical i gran, hauríem de fer servir tots els escons possibles per boicotejar Espanya des del seu maleît parlament i recuperar part del que és nostre abans de fotre el camp. Practicar una mica “el chantaje de los nacionalistas”, però de debò. Fent mal.

  8. Amb el risc de que sembli que el meu odi al sociatisme no és il·limitat diré que una victòria del PP pot suposar diferents funestes conseqüències. La pitjor és que el govern tripartit de la Generalitat ja tindria a qui donar-li les culpes de la seva nefasta gestió; ara sí que tot es deuria als centralistes de Madrid. A sobre ens hauríem d’empassar el Montilla president més coratjós de la història de Catalunya, enfrontant-se dia rere dia a Rajoy, Acebes i Zaplana. De fet, és l’estratègia que tenien prevista fa 4 anys, però les bombes i els morts dels trens van donar lloc al govern “amic” de Madrid. A més a més, en cas de conflicte bèl·lic a qualsevol país, el PP hi envia les tropes i aquí hem de patir els Bardems, Almodovars i Serrats de torn manifestant-se impunement i erigint-se líders d’opinió mentre nosaltres esperem que l’exèrcit espanyol pateixi el màxim nombre de baixes materials i simiesques.
    Per sort o per desgràcia, totes les enquestes indiquen que el PSOE guanyarà i el que no està tan clar és el marge d’escons que tindran de diferència. Mentrestant, els partits catalans van destapant els pots de vaselina i preparant les genolleres.

    Personalment, si puc aquest diumenge aniré a votar el mateix que fa 4 anys i tothom estava indignat i esperançat alhora. Un vot nul que intenti arrancar el somriure d’algun/a màrtir de la mesa electoral i la indignació dels interventors, postura que no afecta al repartiment d’escons com sí que fa el vot en blanc. Abstenir-me també m’atreu, però sense una campanya amb cara i ulls és molt difícil diferenciar l’abstencio independentista de l’abstenció “dominguera” d’anar a esquiar o a la platja. I no serà tan matemàtic com restar la participació d’aquest any a la del 2004, encara que pot ser una aproximació acceptable.

  9. Collons, Pax. A vegades diria que em passo d’antiespanyol, però llavors apareixes tu i fas que lo meu sembli només antipatia. Amb això de les baixes a l’exèrcit espanyol deus fregar el delicte!

  10. Jo no sé escriure tant bé com vosaltres, però estic molt d’acord en gairebé tot el què dieu. Crec que des de mesos enllà hauríem d’haver promugut una campanya pel vot nul estil: “Puta Espanya”. Amb paperetes ben fetes i una mínima organització per tal que hagués pogut tenir ressó.
    Jo no aniré a votar i no penso mirar cap programa de recompte d’escons i collonades!! La frases aquelles de: “jo passo de política” o “sóc apolític” les deixo pels futbolistes curts; jo sóc independentista català i fins que no hi hagi un partit que defensi les “meves” idees i les porti a terme, el meu vot anirà a la paperera.

    Sóc un irresponsable!!

  11. Dels bonics comentaris fets fins ara, vull destacar alguna coseta:

    – M’apunto l’afirmació del Marc “jo vull que guanyin els sociates”. Així, escapçada i fora de context, em pot ser molt útil. Aquest cap de setmana, o més endavant, quan alguna conversa decaigui, recordar les paraules del Marc pot resultar interessant.

    – El Parce ens ha recordat que el vot nul també pot ser, clarament, vot útil: pot alegrar la nit dels de la mesa i pot indignar els interventors. Vot útil claríssim: dos pardals d’un sol tret.

    – Com també diu el Pax, no m’il·lusiona gaire optar per l’abstenció. Com que no hi ha hagut una campanya potent d’explicació, difusió i justificació de l’abstenció independentista, el diumenge costarà saber cap on decanta el nivell d’abstenció diferencial amb el de fa 4 anys: domingerus, absentistes de tot tema polític o abstenció independentista.

    – Podent fer marxa enrere, però, jo hauria triat l’opció Torra: campanya massiva a favor de la coalició vot nul-plataforma Puta Espanya.

    – Per acabar, comentar que a l’Avui de dilluns s’hi podia llegir un article de l’Agustí Colomines que semblava que fos un comentari de resposta al tema que ens ocupa. Ho podeu llegir a:
    http://paper.avui.cat/article/dialeg/118585/catastrofistes/ximplets.html

    L’Agustí és dels que, llegint-nos, ens diria irresponsables i immadurs. Jo, llegint-lo, també puc recordar que ell fou el promotor de la plataforma Sí a l’Estatut.

    Aquell “Sí” que van defensar les patums més assenyades, responsables i venerables del país. Les mateixes que, actualment, amb la boca petita, ja assumeixen que el nou super estatut és fullaraca. Moltes gràcies, patriotes responsables.

  12. Estariem d’acord en que la baixada d’ERC sera un bon indicador de quants som? Aixo ens allibera per fer cadascu el que vulgui.

  13. A part de tot el que s’ ha dit, i utilitzant el mateix argument de ciu a les autonòmiques; Si votes Ciu o ERC, votes sociata ( o PP). Al cap i a la fi acabaran pactant i baixant-se els pantalons com han fet sempre. Per tant, estem en unes eleccions igualment polaritzades, ja que ells, en el fons, contribueixen a la polarització.
    Jo no penso votar fins que em cregui algun partit que digui que es dedicarà a donar pel kul, a no pactar i a fer desgast.

  14. Jo diumenge tenia previst quedar-me dormint.. Ara bé amb les aportacions d’en Parce i en torraxic, crec que votaré nul.. Ja que no m’han facilitat la papereta desitjada, em retallaré un full imprès amb ordinador, on ben bonic hi digui: PUTA ESPANYA…

    Si si ja ho tinc decidit!

  15. Deixem-nos de romanços. Si la consigna és refugiar-nos en el vot útil, la millor opció és PP. Si poder fer fora el PSOE no ens motiva prou, pensem en la nostra pàtria xica: el Berguedà.

    El PP insisteix: si guanyen ells, torna el carrilet. http://www.radioberga.cat/arxiu_noticies/noticia.xsp?id=3540

  16. Aquest dijous, a l’AVUI, el Tremosa ens tornava a oferir un article molt interessant: http://paper.avui.cat/article/dialeg/148187/tripartit/cinc/anys.html

    En aquest cas, el meu professor d’economia a distància ens presenta el balanç que fa dels 5 anys de tripartit. Llegint-lo, i fent memòria, cap partit present al Parlament de Catalunya en surt ben parat.

    Contra la mala llet d’alguns, la mirada estreta dels altres i la incompetència dels de més enllà, no sé gaire com reaccionar: passar de tot? No parlar mai més de política? Confiar en que algun dia ERC es regeneri? Esperar que aparegui el Partit Nacionalista Català (encapçalat per Joan Laporta o, millor encara, Josep Guardiola)? Esperançar-me amb la CUP? No ho sé.

    No tinc cap ganes d’haver de prendre aquesta decisió, però em sembla que a les properes eleccions catalanes el meu vot útil/inútil es decantarà per l’abstenció o el suport a la Plataforma Puta Espanya.

  17. El proper mes de juny m’atreviré a fer el pas que mai m’hauria imaginat fer? Tranquils, ni em caso ni em faig policia. Estic parlant de l’opció de votar CiU en unes eleccions.

    Aquesta setmana s’ha sabut que els convergents presentaran el Ramon Tremosa de cap de llista a les properes eleccions europees. Fa temps que llegeixo i escolto amb interès els comentaris, idees i propostes d’aquest senyor. Sembla preparat, competent i patriota. El seu salt a la política provocarà que jo agafi el paperet de CiU a la propera festa de la democràcia? No m’hi acabo de veure.

    De moment, pel juny encara falta molt, el dubte que tinc és per què el Tremosa s’ha decidit a fer aquest pas? Per vanitat o il·lusió personal? Per què necessita nous estímuls més enllà de ser professor universitari, tertulià i articulista? O simplement perquè veu el país fotut -i la classe política encara més- i se sent amb ganes, i amb capacitats, d’oferir un bon servei a la pàtria? Ja ho anirem veient.

    Si el voleu conèixer millor, podeu mirar el seu web: http://www.ramontremosa.com/

  18. Ahir, en el seu article setmanal a l’AVUI, el Tremosa em va contestar a les preguntes que vaig deixar penjades en el comentari previ a aquest. Ho podeu veure a http://paper.avui.cat/article/dialeg/152130/roda/mon.html

    Al final de l’article hi ha una molt mala notícia: el Tremosa deixa d’escriure a l’AVUI. L’últim (que recordo jo) que va abandonar la seva pràctica d’escriure un article setmanal a l’AVUI per centrar-se en la seva activitat política va ser el Carod.

    En el cas del Carod, aquest salt ha resultat nefast: quan escrivia a l’AVUI, almenys ens feia bons articles. Ara toca veure com es comporta i evoluciona el Tremosa. I per part meva, m’hauré de buscar un altre economista de capçalera. Es demana llenguatge entenedor, no gaires números, no creure’s el més puta i tenir Catalunya al cor i al cap.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s