Mentides, grans mentides i estadístiques

Ja fa dies que em volta el cap, tinc un mareig de xifres amunt i avall. Xifres aparentment contradictòries però que destil·lant-les totes, en el fons, són certes. Llavors la pregunta és: Com és que veient els mateixos números es poden treure conclusions tan oposades? La resposta no és fàcil. La meva intuició i experiència professional em diuen que una mateixa dada es pot presentar de dues maneres: en termes absoluts i en termes relatius.

Per exemple, suposem que un país té 10km d’autopistes i se’n construeixen 5 més. Aquest mateix fet es pot presentar fredament -en termes absoluts-: “S’han construit 5km d’autopistes” o bé en termes relatius: “S’ha eixamplat la xarxa d’autopistes en un 50%”. Òbviament la lectura és molt diferent, en un cas ens pot semblar una misèria (5km) i en l’altre un gran guany (50%). La perversió és encara més excentuada si la mateixa dada la comparem amb altres valors (com podrien ser kilòmetres de carreteres, població, densitat de població, etc.), però no cal liar-la. La conclusió és que qualsevol valor el podem donar de la manera que més ens convé. Les últimes setmanes hem viscut un ball de xifres patètic. Realment, ningú ha entrat a analitzar les xifres. Només servien com a justificació burda per uns arguments agafats en pinces. Un exemple més del país mediocre -seguint l’argument del FT- en que estem.

… I sí… m’estic referint a la classificació de la lliga porrera; ja que crec que reflexa una realitat equivocada.

Ens hem preguntat mai què significa la classificació? És el que té més punts el que ha encertat més? Què ha encertat? La classificació és per punts. Aquests punts s’aconsegueixen a partir dels encerts en els signe i en la coincidència del resultat. Si fem una anàlisis dels participants, veiem que miren què fan els altres per després fer-ho ells, comenten “no prefereixes que guanyi jo a l’altre”, menyspreen els que van per darrera a la classificació, etc. En definitiva, l’ús d’aquesta mètrica provoca que la gent no miri de fer-ho bé, sinó no tan malament com els altres. Un clar retrocés en l’espècie humana.

Crec que s’haurien de primar altres valors com el d’innovar, el d’arriscar-se, el d’il·lusionar-se. Per tant, crec que la mètrica que s’hauria d’utilitzar és punts/encert (punts per encert). Aquestes classificació resalta els participants visionaris, els que veuen el futur sense els lligams del present, els transgresors, en definitiva els valents. Si mirem la classificació com quedaria (1) Ferran, (2) Torragran, (3) Ramon C. (4) Àngel.

En conclusió, crec que mereixo ser 3er a la classificació -i a més ho he argumentat i dic la veritat.

Ramon C.

Anuncis

6 comentaris to “Mentides, grans mentides i estadístiques”

  1. Això dels números tothom s’ho fa venir com vol. Reconec que el sistema de puntuació de la Lliga porrera és molt millorable però aquest sistema alternatiu… Ara, que a mi ja m’està bé: encara guanyaria posicions. El més sospitós és que qui en surt més beneficiat (passant del 13è al 3r lloc) és qui ha fet els nous càlculs. Quines coincidències.

  2. A la presó aquest tiu! No es pot fer això de pervertir els nostres números i les nostres esperances. La classificació no és injusta ni discutible: Déu ho ha volgut així.

    A més, es nota molt que el Ramon em té mania: a la classificació real vaig 4t i ell em situa en una mediocre 10a posició.

    Suposo que el Ramon encara no ha superat que es fes públic que els científics no estan preparats per resoldre l’equació 4+4+x=11. Ara me la vol tornar.

    Ramon, no juguis amb un tiu tan perillós com jo. Sé quin és el teu bar.

  3. A partir d’aquest estil de puntuar del Ramon també podríem fer una altre mitjana suposo, com aquelles curses on fan més d’una cronometrada i es queden amb el resultat més bo, o en fan la mitjana. Amb això només vinc a dir que en una classificació estic segon perquè l’Aleix i l’Àngel empaten a punts i en l’altre primer.

    Mitjana de les dues classificacions: SÓC EL PUTO AMO!!!!

    A partir d’aquí m’agradaria fer una altre observació en la classificació de la lliga porrera. El meu nom sé que pels nens de P4 pot resultar difícil de dir, i per gent més gran d’escriure: Faran, Feran, Ferrand, Ferrant, Farran… etc. Això si FERRRAN encara no ho havia vist mai.
    Em recorda a la frase ESPAÑA con tres ÑÑÑ.
    Ara seria FERRAN amb tres RRR.

    Apa a cuidar-se que vaig a engegar la moto: RRRRR….RRRRRRR……

  4. No he entès el sistema però més igual pequè segueixo en vermell!! Serà això que diu el RRRamon….

  5. Osti, que trist.

    M’estalviaré de comentar la iniciativa, només voldria fer notar un parell de coses:

    1. Amb aquest sistema que premia “valors com el d’innovar, el d’arriscar-se, el d’il·lusionar-se”, només caldria que el Ferran no jugués cap més porra per, probablement, mantenir el primer lloc. Això sí que és ser arriscat i tal!

    2. No deu ser tan mal mètode, ja que es compleix una cosa que qualsevol mètode seriós ha de verificar: el Piqui també va últim! I dic “també” perquè tothom sap que l’Alba aquesta apareguda l’última setmana al món porrer és el mateix piqui, desasperat perquè quedés algú darrere seu.

  6. A part d’ això, hi ha una latra cosa. Si la manera de puntuar fós la que dius, gran part dels resultats que hem posat haurien variat, amb la qual cosa la classificació no seria la que dius .

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s