Després d’allò que va passar diumenge (evidentment, m’estic referint a la derrota del Barça), vaig quedar moix i decebut. No tenia ganes ni capacitat d’analitzar res. Fins i tot, les pàgines del MD de l’endemà costaven més d’anar passant.
Dilluns i dimarts, poc a poc, m’he anat refent. Algunes estones, assentat al sofà o a la cagadora, he gaudit d’una de les distraccions habituals dels dies posteriors a les jornades electorals: mirar els resultats, municipi per municipi, i buscar-hi cosetes.
La meva repassada a aquesta llista interminable de percentatges, números i noms de municipi no aspira a gran cosa. No pretenc fer cap estudi decisiu del comportament electoral del poble català. Simplement, busco rareses a partir de les quals practicar una nova forma de turisme: el turisme electoral. Una forma de lleure que no està pensat pels que busquen paisatges idíl·lics, tetes grosses, cervesa barata, neu pols-trepitjada o plaer artístic. Es tracta de visitar els pobles, ciutats o barris de Catalunya que s’hagin comportat, electoralment (el fatídic 9M08), de forma més paranormal. Les meves propostes pel pròxim cap de setmana són:
Vols visitar el poble més sociata de Catalunya? Si t’hi atreveixes, segurament pensaràs que el teu destí és alguna ciutat de l’anomenat cinturó roig (o espanyol, com es vulgui) de Barcelona. Doncs no. El municipi de Catalunya on el PSC-PSOE va reunir un % més elevat dels vots emesos (66’7%) va ser Sant Jaume d’Enveja; un poblet de 3.000 habitants, al Montsià.
Si aquesta comarca us queda massa lluny, teniu l’alternativa de passejar-vos per ciutats i pobles com Badia del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, La Llagosta o el Pont de Vilomara, on el PSOE ha obtingut més del 60% dels vots emesos pels ciutadans d’aquests municipis.
Per sobre del 55% també trobaríem altres ciutats com L’Hospitalet de Llobregat, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besós, Canovelles, Barberà del Vallès, Cornellà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat o Ripollet.
Estàs envoltat de sociates per tot arreu? T’agradaria trobar un refugi en aquella Catalunya profunda llegendària on tothom votava CiU? Tinc el què estàs buscant: poblets on la majoria de la gent segueix votant el partit del president Pujol. Allà podràs fugir de la Catalunya optimista i recuperar el pessimisme i l’emprenyament més nostrats. Alguns exemples: Castell de l’Areny, Castellar de n’Hug, Castellar del Riu, Montmajor, Montclar, Oristà, Perafita, Rupit, Gisclareny, Meranges, Clariana de Cardener… Racons variats on Convergència no sap baixar del 50% de vots.
Qui vulgui una experiència forta de Catalunya profunda i antisociata, però, no pot deixar de visitar el municipi de Forès, a la Conca de Barberà. Allà, CiU va obtenir el 83% dels vots. La diferència d’aquest i els altres pobles on CiU és majoritària amb les zones sota control sociata és que els reductes convergents tenen menys de 1.000 habitants i, per contra, a cadascuna de les ciutats PSC hi viuen més de 50.000 persones.
La tercera oferta de turisme electoral d’aquest cap de setmana està pensada pels grans derrotats del diumenge passat: la gent d’Esquerra. Per recuperar l’ànim, poden visitar les seves places fortes: Arsèguel, Pardines, Pinell de Solsonès, Guimerà, Cava, Fulleda i, per sobre de totes, Sant Jaume de Frontanyà, la joia de la corona. En tots aquests poblets, el passat 9 de març, Esquerra fou la gran guanyadora.
Més endavant, les propostes de turisme electoral continuaran: la Catalunya socialista és molt gran. Queden molts racons estranys per descobrir.
Sergi
Som macus 