De més verdes en maduren

saura icv
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Aquesta és la nomenclatura completa d’aquesta mena de formació de caire misticobotànica que popularment es coneix com a Verds. L’esquerra verda i de debò és una amalgama de comunistes, pancarterus, neòfits i xiripitiflàutics que fan pudor i, igual que ocorre amb els d’Esquerda, els devora una ànsia de poder francament peripatètica. De manera que.

De manera que Herrera, Saura, Romeva, Mayol, Ribó, Bosch, Miralles, Boada, Camats, Milà, Tejedor, Peñaranda… formen part d’un cúmul de personalitats polítiques que, després de la caiguda del mur, van començar a esdevenir espectres d’ells mateixos, ànimes sense pena ni consol. Si ja tenia delicte quan es presentaven com a Verds i d’esquerres ecologistes (ja me’ls conec, aquests: jipis amb corbata i nàutiques), més ho va ser quan es van ajuntar amb els de la trista figura, amb un partit que, assumida la seva aura de happy flowers i excombatents de la lluita contra el liberalisme salvatge, van abraçar tota mena de subterfugis polítics i tendències més que sospitoses per tal d’anhelar el seu objectiu: culminar la postura del missioner, sadoll de rebre amb goig i de fruir de les embranzides pel darrere del PSOE.

I sense esmentar altres energúmens estranys, com ara l’amic del Sergi, Paco Frutos, Rosa Aguilar (alcaldessa de Còrdova) o Iglesias, Anguita o l’última víctima, Llamazares. Ah!, i els seus respectius artistes, que, com a partit guai i enrotllat i superesquerranós, no hi pot faltar: Rosa León, Loquillo, Santiago Auserón, Reincidentes, Manu Chao, Boikot… i tota aquesta mena de gent. El PCE és, actualment, un vestigi que s’ha reforjat sobre els seus propis vestigis. Però tota la gent que hi va ser i va lluitar per uns ideals no poden quedar vilipendiats i bandejats per una errònia política de partit i elecció de líders. I ja fa temps que el presumpte poder que podia tenir IU a l’hora d’inclinar balances ha deixat d’existir. 

Òbviament, no sóc pas sospitós de votar ICV-EUiA (estic atrapat, però no tant, i encara em queda aquest mal anomenat seny català, que vol dir por). Cal esmentar que un dels actes en què se’ls va veure el plumeru va ser quan el Dinosaura va acceptar la Conselleria d’Interior. Definitivament, el cercle viciós va ser encabit dins la quadratura dels àtoms rectangulars del poder i aquells que fa trenta anys corrien davant dels grisos amb proclames federalistes i llibertàries, ara tenien a les seves mans la gestió de l’aparell torturador, manipulador i excloent d’un govern que, per defecte, mana, fa callar i dirigeix els seus tentacles cap a finalitats que, a voltes, es posen en dubte. I és que (ara ho he confirmat) el poder no et canvia, sinó que et despulla i et mostra tal com ets realment.

Marcel

Advertisements

2 comentaris to “De més verdes en maduren”

  1. Hosti Marcel,
    veig que tens força tírria al gran TiranoSaura Rex. De fet jo també li tinc jurada perquè després d’anys i panys menjant tomàquets he vist que aquestes hortalisses encara no tenen gust de tomàquet: em refereixo a la cèlebre frase de campanya del 2003 en què el gran TiranoSaura ens prometia que “els tomàquets tindrien gust de tomàquet”. Definitivament, el gran TiranoSaura, m’ha decepcionat de debò.

  2. Els Reincidentes voten Izquierda Unida??? Ui, ui, ui, quan ho sàpiga el Bunyu!! S’afiliarà al partit!!

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s