El cava sociata

Avui fa 28 anys se celebraren les primeres eleccions catalanes després de les dècades franquistes. Tal i com ens passa ara -però una mica diferent, perquè les modes, dèries i manies polítiques i ideològiques també van variant-, Catalunya ja era la part progre d’Espanya.

En aquells anys de la Transició, tothom deia que Catalunya era d’esquerres i la cosa estava tan -retòricament- radicalitzada que els més moderats es feien dir maoistes o trotskistes del mig. Fins i tot el Pujol, tan assenyat com era i és, aleshores volia vendre que ell era com una mena de socialdemòcrata suec a la catalana.

Enmig d’aquell concurs de definicions ideològiques -a veure qui la té més llarga, és a dir, qui era més d’esquerres i transgressor-, semblava que, en aquells comicis, “les esquerres” havien d’arrasar. Però no. Els catalans es van “equivocar” i va guanyar el Pujol, que era odiat i menyspreat -un burgès catalanista, en deien- per les patums de l’esquerra més purista (i espanyola).

pujol jove

El 20 de març de l’any 1980, amb una participació del 61% del cens electoral, CiU aconseguí sumar 753.000 vots (27’8% dels vots emesos) i 43 escons. Darrere seu quedaren el PSC-PSOE (607.000 vots i 33 escons); el PSUC (507.000 vots, 25 escons); la UCD (18 escons); ERC (240.000 vots i 14 escons) i, per últim, també va obtenir representació el Partido Socialista de Andalucía-Partido Andaluz (72.000 vots i 2 escons).

És a partir d’aquest dia que neix la llegenda del cava dels sociates. Com que havien de guanyar -la victòria era segura, ells tenien la raó-, ja tenien el cava a punt. El cop va ser tan dur que a can sociata ningú va obrir cap ampolla.

Què se’n va fer d’aquell cava? Si el van guardar per celebrar la victòria en unes futures eleccions catalanes, encara està per destapar: al Pujol no el van poder derrotar mai, el Maragall no va acabar de guanyar i el Montilla, a les últimes, va treure uns resultats molt fluixets.

Tanmateix, no crec que haguem de patir gaire pel cava dels sociates. Potser ja se’l van beure l’any 1982, quan el PSOE va treure majoria absoluta a Espanya i, a més, a Catalunya va aconseguir uns resultats molt semblants als del 9 de març.

Aquell 20 de març de 1980, Berga es va comportar -electoralment- com a ciutat nacionalista i de Catalunya profunda que diuen que som. Amb una participació del 65%, CiU va obtenir el 37’3% dels vots; ERC, 14’4; PSC, 14; PSUC, 11’1; UCD, 9’6 i Nacionalistes d’Esquerra, el 6’7% dels vots.

Sergi

Anuncis

3 comentaris to “El cava sociata”

  1. Avui es compleix també un aniversari encara molt més important per a l’esdevenir de la humanitat. Onze anys abans que els sociates haguessin de menjar-se el cava amb patates, el 20 de març de 1969, John Lennon i Yoko Ono es van casar a Gibraltar. Un lloc molt romàntic per casar-se. El Pujol no sé on passava el 1969, potser al cuartelillu o reclamant bisbes catalans. No m’he llegit les seves memòries. Ni ho faré.

  2. Es nota que he estat fora i feia dies que no veia el bloc?
    Tenia feina endarrerida!

  3. Avui fa 25 anys, els sociates tampoc es van poder beure el cava. El Pujol els va tornar a guanyar. Aquesta vegada, a més, per majoria absoluta: http://www.dbergueda.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-29

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s