Tranques i barranques

“Tots els mascles en tenim un, forma part de la nostra cultura, parlar-ne és una mostra de mal gust, però alhora desperta la curiositat de tothom” Així comença Ricard Mas el seu escrit titulat Els penis més famosos al suplement de cultura de l’Avui del 3 d’abril.

Diu que Ronald Reagan, Orson Welles, Muhammad Alí, Camilo José Cela i George Clooney tenen penis de més de 20 centímetres. Segons aquell pseudocandidat a la presidència del Barça, s’hauria d’afegir-hi en Patrik Kluivert. L’article també explica que Salvador Dalí, Elvis Presley, Napoleó, Brad Pitt i Sylverter Stallone són al club de menys de 15 centímetres. “Importa la mida? És la gran pregunta. Científicament, amb poca cosa n’hi ha prou. Culturalment ja és una altra cançó.”

“Una vegada mort [Napoleó], va ser castrat i el seu penis va passar per nombroses vendes i subhastes fins a arribar a les mans de l’uròleg John Kingsley Lattimer, famós per ser el metge dels capitostos nazis durant els judicis de Nuremberg. Lattimer en va pagar, el 1969, 38.000 dòlars en una subhasta, i el mostra a qui vulgui en un pot de formol.” Una història ben curiosa aquesta del Napoleó.

“L’altre penis famós és el de Rasputin, el famós conspirador rus. Després de ser enverinat, el van castrar, i el seu gegantí penis de 30 cm es conserva actualment al museu eròtic de Sant Petersburg, després d’haver estat adquirit pel també uròleg Igor Kniazkin, el 2004, al preu de 8.000 dòlars.” Ja ho deien els Boney M: “Ra Ra Rasputin Russia’s greatest love machine”. Comparant amb Napoleó, observem clarament que el preu pagat no va directament relacionat amb la llargada.

I tot això per no parlar de les històries de l’estri de Jaume I i l’obra de culte Don Jaume, el Conquistador escrita per Pitarra i interpretada per La Trinca.

Xavi Fontanellas

11 comentaris to “Tranques i barranques”

  1. mmmmm…
    slurrp!
    Aquest post m’ha obert la gana!

  2. Sergi, tens alguna cosa a dir sobre aquest tema?

    Guillem, que ho fa que alguns grangers t’anomenen Orson (Welles)?

    bjklitjñkdkñojgjñojsdlfopppptép´`pyppokklkgmñsñpo`po`pto`hlsd´….

    Ai, perdó!! Estava intentant escriure amb la cigala!!

  3. Aquest tiu si que va a tranques i barranques…

  4. Heus aquí l’ únic home capaç de fer-li un treballet a aquest individu, sense necessitat de tisores:

  5. Molinakis, finalment he trobat la nova versió del teu video:

  6. Brutal kiku! m’has emocionat! Ja no recordava aquest gran spot per promocionar EuropaFM. El tema estava bé, es tractava de dir que ells volien acabar amb els músics que són famosos perquè es veu que estan boníssims però que toquen amb la polla…més clar, l’aigua. És una llàstima que al final no hagin mantingut aquest ideal fins al final…

  7. Ostres! Gràcies per l’enllaç i felicitats pel teu post!

  8. Vaig sortir de casa amb un objectiu molt clar: bar, coca-cola d’ampolla, patates jamón-jamón i diaris. Fracàs triple: el bar on volia anar estava tancat, al bar on vaig acabar anant no tenien coca-cola d’ampolla i no hi havia diaris disponibles. Estaven tots ocupats.

    Per passar l’estona, vaig fullejar l’últim número del Pànxing: està tot ple de programes d’actes de festes majors berguedans. Mirant, mirant, vaig veure que existeix un DJ que es fa dir “Tranques i Barranques”. Punxarà a la “Nit dels cafres” (dimecres 26 d’agost) de la festa major de Saldes.

  9. Parla el Titot: “El mot ve de quan jugava amb els cadets del Sant Andreu. A les dutxes, els meus companys es van adonar que tenia un fal·lus exageradament enorme i em van posar aquest sobrenom. Una lesió al genoll va estroncar la meva carrera de futbol, era un extrem esquerre velocíssim”. Així acaba la conversa de tranques entre el Cesk Freixas i un dels millors lletristes de la història de la música. A partir d’aquí comencen a garlar de nosaltres, els berguedans.
    http://www.naciodigital.cat/noticia/39744/bon/foc/teu/berga

Digues "algu"