Déu hi faci més que l'Abidal

Quan el Barça va guanyar la primera Copa d’Europa, jo encara resava. Ho recordo bastant bé. Tanco els ulls i em veig a mi (aquell 20 de maig de 1992), i al meu germà, sortint al balcó de casa, abans del començament de la pròrroga, fent uns parenostres d’urgència i clemència. Pocs minuts després, xuta Koeman …

Aquest any, per guanyar la nostra 3a Champions, necessitem que l’equip jugui, els 3 partits que queden, al 120% de les seves possibilitats. Però com que els nostres jugadors, aquesta temporada, no en volen gaire, el suplement de 60% de rendiment de cadascun d’ells que ens fa falta, i que ens durà a la gran victòria, em sembla que li haurà de posar Déu.

Sí, sí, ell mateix. Ara bé, per evitar que l’esmentat, a l’últim moment, es faci el ronsu, necessitem moltes pregàries. Com més, millor. Per tant, som-hi tots: Crec en un sol Déu, pare totpoderós, creador del cel i la terra, de totes les coses visibles i invisibles …

No us faci mandra tornar a les vostres pregàries abandonades. Si s’ha de fer, que així sigui. Tot pel Barça. Només Barça.

Sergi

Advertisements

21 comentaris to “Déu hi faci més que l'Abidal”

  1. El nostre Touré també creu en la recepta divina: abans-d’ahir, va dir que el què han de fer els seus companys és “resar més” i, a continuació, jugar més bé.

    Suposo que el Sylvinho i l’Edmilson hi estan d’acord, però els altres no ho sé pas. El Deco, l’Oleguer i el Gudjohnsen em sembla que practiquen més les pregàries apòcrifes: aquelles que comencem per “macagumdéu…”.

  2. D’això…regalar una rosa per sant jordi serveix com a pregària?

  3. Nomes si la regales a la Mare de Deu! Va que no costa res fer-ho.

  4. I el llibre a qui li regales a L’ esperit sant o a Sant Josep.

  5. El llibre me l’han de regalar a mi…no?

  6. Avui, la premsa esportiva explica que l’Adebayor no va decidir-se a caminar fins a l’edat de 4 anys. I va necessitar l’ajuda d’un miracle per aconseguir-ho.

    Algunes versions diuen que el miracle fou obra de Déu. Altres, en canvi, parlen de la màgia del futbol com a responsable directe dels primers passos de l’actual golejador de l’Arsenal.

    Si voleu més informació del miracle de l’Abedayor, a l’Sport ho expliquen així: http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=584040&idseccio_PK=806

    Si necessiteu una segona crònica del tema per extreure’n les vostres pròpies conclusions http://www.as.com/futbol/articulo/adebayor-soy-milagro/dasftb/20090203dasdasftb_44/Tes

  7. I aquest Adebayor era el tiu que havíem de fitxar per 30 milions d’euros? Va, home, va!!

  8. Després de provar-ho de totes les maneres possibles (4-4-2, 4-2-3-1, amb Tamudo o sense, a lo vamos vamos…), al Pochettino ja no li queda cap més arma futbolística per salvar l’Espanyol del descens. Per no caure en el desànim total, però, ha decidit fer ús d’un costum molt antic: agenollar-se davant de Déu i implorar la seva ajuda.

    Avui, l’entrenador de l’Espanyol ha anat a Montserrat en processó (una processó modesta; ell i tres persones més) per demanar a la Moreneta que faci ús dels seus poders, i la seva bondat, per treure l’Espanyol de les posicions de descens.

    L’argentí potser ha demanat consell al Baltasar, aquell conseller de la Generalitat que, ara deu fer un any, sol·licità a la Moreneta que, si tenia una estona, salvés a Catalunya (i a la seva butaca) del desastre de la sequera. Ell que és tan descregut i “d’esquerres” no trobà altra sortida que, amb la boca petita, fer el mateix que, segles enrere, ja feien els pagesos i la gent de missa: organitzar “rogatives” a la mare de Déu per aconseguir fer ploure. Aferrant-se a la fe perduda com a última esperança, el conseller se sortí amb la seva: un dia començà a ploure i ho continuà fent fins que els pantans del país quedaren ben plens.

    Si l’Espanyol s’acaba salvant, em veuré obligat a pensar que la Moreneta (tu també?) és sociata i espanyolista.

  9. Avui fa un any, estàvem molt nerviosos. L’emoció prèvia al dia de Sant Jordi? Sí… però no. El neguit no era quin llibre comprar o on anar a comprar les roses. Els nervis ens venien d’una altra banda: el dia de Sant Jordi de l’any passat coincidí amb el Barça-Manchester, partit d’anada de les semifinals de la Champions. Aleshores, no confiàvem gaire en el nostru equip, ens feia por que el United ens humiliés i, buscant solucions, vam contemplar la possibilitat de recuperar les pregàries mig oblidades per, amb l’ajuda divina, poder veure fet realitat el dimecres de Patum+final de Champions. Com recordareu, 0 a 0 a l’anada i, a la tornada, “despeje” defectuós del Zambrotta, xuta Scholes, Konu Valdés i “a tomar por culo”, que diria aquell.

    Aquest any, de moment, a Déu l’hem pogut deixar tranquil. Anem líders, podem guanyar-ho tot i juguem molt bé… però si avui no guanyem -i el Madrid continua sumant de tres en tres per lo civil (barraques Higuaín) o lo criminal (Pepe)-, potser sí que haurem de començar a reclamar l’ajuda de l’autèntic jugador número 12.

  10. Es confirma que la Moreneta és sociata i de l’Espanyol. Fa un any, el Baltasar (conseller de Medi Ambient del tripartit sociata) va demanar ajuda a la Moreneta en forma de pluja, i va ploure. Fa pocs mesos, quan semblava que a l’Espanyol no el salvaria ni Déu, uns quants espanyolistes van pujar a Montserrat per agenollar-se davant la Verge… i han acabat desens de la Lliga.

    Si voleu veure el Luis García i el De la Peña anant a donar les gràcies a la Moreneta, http://esports.e-noticies.cat/pochettino-dona-les-gracies-a-la-moreneta-29802.html

  11. Ja ho va dir un dia el Touré (Pilota d’Or per ell, ja!): “lo què hem de parir és resar més”. L’entrenador del Rubin Kazan té clar que aquesta és la millor tàctica. Abans-d’ahir deia que per guanyar al Barça necessitaven l’ajuda de Déu… i de la Mare de Déu. Ahir, a mig partit, tothom ho va veure: el rosari als dits, si us plau, si us plau i vamos, vamos. El resultat ja el sabem.

    Moraleja: Pepet, més pregàries i menys Márquez i Bojans regalant gols que ens poden deixar fora de la Champions. I l’Iniesta que es vagi posant en forma, que ahir semblava més dolent que el Gabri (i gairebé tan calbu com el sagal de Sallent).

  12. Cent anys després, potser s’acosta l’autèntica Setmana Tràgica: demà deixarem el liderat a Bilbao (buenu, això rai), diumenge que ve perdrem contra el Madrid (això ja em tocaria més els collons) i lo pitjor de tot és que dimarts quedarem eliminats de la Champions. Eto’o, si us plau, tingues pietat de nosaltres. Una primavera sense Champions és una puta merda.

    Pel que pugui acabar passant, els embaucadors ja han trobat un culpable: l’Abidal. Diuen que té la grip A i l’acusen d’haver contagiat a tot déu. Més m’estimo la grip A que no pas la pesta sociata o el mal dels embaucadors (que ve a ser el mateix).

  13. Que Déu (el xupon o l’altre) hi faci més que el Pedro, el Bojan, el Piqué i l’Inieste junts. Si no, malament rai. El duet Higuaín-Cristianu tindran tres oportunitats i faran 5 gols. Per sort, el president d’honor ja ha començat a exercir i s’ha fet càrrec del tema: ha garlat amb Déu i l’ha convençut. Va amb nosaltres. És dels nostres: http://www.as.com/futbol/articulo/cruyff-dios-lado-barca/dasftb/20100409dasdasftb_39/Tes

  14. Ho va veure tothom, però només ho gosa dir el Parce: el dia del Mallorca, el millor del Barça va ser l’Abidal. Com que la situació és molt greu -si perdem dissabte, la Lliga se’ns escapa definitivament. Sandruscu dimissió-, l’Abidal ha promès que contra el València marcarà. Conscients de les seves evidents limitacions, l’Iniesta, el Bojan i el Villa no han tingut collons de prometre res.
    http://www.elmundodeportivo.es/gen/20101011/54022178549/noticia/abidal-marcare-contra-el-valencia.html

  15. Les pregàries s’han complert: Abidal s’ha estrenat amb un gol… i a la copa del retrassat!

    A aquest pas, acabarà sent més golejador que el Boyan.

  16. Aquests últims dies, voltant per les Espanyes, no he pogut fer l’habitual ruta de l’internet: As-marca-mundu-sport i endavant. Cap problema: als bars tenien l’As i el Marca. Una bona manera de començar el dia. Després del Barça 2 – Llevant 1, algú de l’AS va resumir perfectament el partit: “Al Barça le costó Dios y ayuda ganar. Dios fue Pedro y la ayuda Pérez Lasa”.

    El dia del miracle érem a Toledo. Vam buscar un bar on gaudir del partit amb tranquil·litat. Poc abans del gol de l’Abidal, l’amic Z no se’n va saber estar de buscar el perill. Després d’una cagada del Villa, va reaccionar com si estigués a qualsevol bar intramuros de Berga. Sí, va alçar la veu per dir “espanyol de merda!”.

  17. A mi m’ha tocat força la notícia de l’Abidal! És dels personatges públics que convidaria a sopar.

    M’afegeixo al Marcel. Ànims nano!!

  18. D’aquí a una estona ja tindrem campió de la lliga francesa. És molt important. Si no perd al camp de l’Auxerre (últim i sense opcions de salvació), el Montpeller quedarà primer. L’altre equip que encara pot guanyar el títol és el PSG. Què han de fer? Guanyar i resar. O no. El seu entrenador, l’Ancelotti, ho té prou clar: “sóc catòlic, però Déu té altres coses a fer que ajudar al PSG”.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s