1908

Des de fa no sé quan, el món periodístic i institucional va mantenint la dèria de recordar la història -alguns moments i fets puntuals de la història- a base d’efemèrides i aniversaris: fa 500, 200, 100 o 10 anys va passar tal cosa i, de sobte, toca fer-ne memòria per dir que allò que va passar fa tants anys fou molt important en el seu moment i que recordar-ho, avui, ens serveix per bla, bla, bla.

Doncs bé, els berguedans també tenim els nostres moments i espais de memòria: fets i llocs a partir dels quals reconstruir o repassar la nostra història. I com que les efemèrides més celebrades acostumen a ser els centenaris, avui vull fer memòria de dos esdeveniments de la història berguedana que ens fan recular fins l’any 1908.

El 31 d’octubre del 1908, el rei d’Espanya (Alfons XIII, avi de l’actual) va visitar la nostra comarca. A les 11 del matí d’aquell dia de tardor, el rei borbó -dit “El cametes”- va arribar a Puig-reig i va visitar Cal Pons. A l’interior de la fàbrica d’aquesta colònia, el rei va poder veure com un teler teixia un tros de roba on es podia llegir “Viva el rey Alfonso XIII”. Feta aquesta visita, el personatge va visitar altres indrets del Berguedà: Graugés, les mines de Fígols i la fàbrica Asland de La Pobla de Lillet.

Uns mesos abans, l’1d’abril, lluny de les colònies tèxtils del Baix Berguedà, treia el cap un home que va viure a les antípodes del món dels reis i les fades. Es deia Ramon Vila Capdevila i va néixer i créixer a Peguera, en una casa que avui està en ruïnes. De petit, ell i la seva família van patir un accident tràgic: un incendi els cremà la casa. Degut al foc, una germana del Ramon va morir i ell va patir unes seqüeles -una marca a la cara- de les quals en sorgí el sobrenom que li posà la Guàrdia Civil i que el féu famós arreu de Catalunya: ell era “el Caracremada”, un maqui envoltat de controvèrsies i llegenda que actuà contra l’Espanya franquista fins el dia de la seva mort: el 7 d’agost de 1963, quan fou abatut a trets (a prop de Castellnou de Bages) per la Guàrdia Civil espanyola.

Sergi

Anuncis

5 comentaris to “1908”

  1. Aquest dilluns, al web de Ràdio Berga no hi havia l’habitual efemèride berguedana del dia. Problemes tècnics? No ho sé. Jo la vaig penjar com sempre.

    Avui tocava això: 3 de novembre de l’any 1975. El Berguedà viu un dia de tragèdia i dol. A 2/4 de 9 del matí, una explosió mata 30 persones a l’interior de les mines de Fígols.

    Ho deixo escrit aquí per si algú l’havia trobat a faltar i, també, per deixar constància que si aquest dilluns no hi ha hagut efemèride, no ha sigut per mandrota del Sergi.

  2. Avui -i no em voldria fer pesat-, tampoc és visible l’efemèride del dia al web de Ràdio Berga. Una altra jornada sense batalleta. Un poble sense efemèrides! On anirem a parar? Això sí que és la crisi total (“fallo general en el sistema”, que diuen els ordinadors).

    Per si us interessa, avui tocava… 4 de novembre de l’any 1926: fracassa l’intent capitanejat per Francesc Macià de travessar els Pirineus, des de Prats de Molló (Catalunya Nord), amb un grup d’homes armats que, en entrar al Principat, havien de declarar la independència de Catalunya.

    El dia 4 de novembre de l’any 1926, la policia francesa avortà l’operació després de detenir-ne els protagonistes. En aquesta operació armada que pretenia alliberar Catalunya de l’Espanya dictatorial del general Primo de Rivera hi participaren quatre berguedans: Felip Ferran, Pere Vilaplana i els germans Lluís i Ramon Boixader.

    Si no ho tinc mal entès, aquests germans Boixader eren parents llunyans d’un dels nostres homes de bar més estimats.

    • Hola Sergi, estic recollint informació de Pere Vilaplana i veig que tu en parles. A part de què era de Berga i que va participar amb Macià als fets de Prats de Molló, no he trobat res més. Saps on puc trobar dades per fer una petita ressenya biogràfica?

  3. Avui fa 101 anys naixia, a Peguera, Ramon Vila Capdevila, “el Caracremada”. 55 anys més tard moria a tocar d’una masia del Bages. Alguns sabien què havia passat i ho deien així: “el Maroto és mort; l’han matat les caderneres”. L’expressió és molt bonica, però ens parla d’un fet trist: la Guàrdia Civil va poder matar (per fi, després de tants anys perseguint-lo) al llegendari maqui perquè algú el delatà.

    La premsa del moment presentà la mort del guerriller com una gran notícia pel poble: havia deixat d’existir un home perillosíssim. Un criminal. En canvi, companys seus el recorden com un “tros de pa”, “la bondat personificada”; un home que “no necessitava de res” i “ho hagués donat tot pels altres”. Entremig, també trobaríem pagesos que el van conèixer i que en tenen opinions diverses: alguns remarquen que sempre pagava els àpats que feia a casa seva i que actuava per nobles ideals i altres, per contra, no en tenen tan bon record. El tema es mereix una entrada: algun dia la farem.

    De moment, una mica més d’informació del Caracremada a http://www.dbergueda.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-01

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s