Justícia social

Des del segle XIX, diferents ideologies, partits i líders polítics i sindicals han dit, cridat, escrit i defensat que la seva voluntat era fer possible la justícia social. Com l’hem d’entendre la tan invocada justícia social?

Els anarquistes dirien que no pot haver-hi justícia mentre segueixi existint el capitalisme. Els comunistes hi afegirien que d’acord, que cal destruir l’estat capitalista però que, per fer-ho, primer s’ha d’instaurar la dictadura del proletariat. Una mica més calmats, els socialdemòcrates remarcarien que ells també volen la justícia social, però que tampoc cal que ens esverem: s’ha d’anar pas a pas. Reformisme i de mica en mica.Si seguim fent aquest recorregut per la ruta de l’eix ideològic (començant des de l’esquerra i continuant cap a la dreta), ens trobaríem els liberals. Si topeu amb ells, segurament us diran que ells també es fan seu l’ideal de la justícia social, però possiblement us explicaran que sense creixement econòmic i riquesa (màgicament repartida mitjançant la mà invisible del mercat), parlar de justícia social es vendre fum.

Si ens acostem als terrenys de la dreta més conservadora i reaccionària, potser ja no sentireu a parlar de justícia social. No han fet servir mai aquest concepte. No forma part de les seves prioritats.

Buenu. Hem vist, molt resumidament i simplificadament, qui defensa la justícia social i diferents maneres d’arribar-hi, però la pregunta segueix pendent: què collons vol dir justícia social? Algú m’ho podria concretar? Nosaltres -a Berga, a la Catalunya sociata- vivim en un entorn presidit per la justícia social? Al món trobaríem algun exemple de país, societat o cultura on regni la justícia social? Alguna experiència política s’hi ha acostat més que cap altra?

I, seguint amb els dubtes i les preguntes, com s’hauria de traduir i concretar aquesta pretesa justícia social? Ha de ser una cosa de mínims o una justícia aclaparadora? Justícia social vol dir que tots hem de tenir, de partida, les mateixes possessions materials o, simplement, significa el fet de tenir uns mínims drets garantits?

Ja ho veieu, molts dubtes i una qüestió (polèmica) més que vull deixar sobre la taula de discussió de la senyora justícia social. Quan es parla d’ella, sovint es fa referència a drets polítics, llibertats individuals i col·lectives, qüestions laborals, atenció social, serveis públics de qualitat, etc. Bàsicament recursos materials.

Una persona amb ganes de defensar l’anomenat model de l’estat del benestar europeu ens diria, molt possiblement, que justícia social vol dir assegurar, a tots els ciutadans i ciutadanes, els mínims drets i recursos a partir dels quals poder ser feliç. És a dir, que amb el sarró (on hi trobaríem educació, sanitat, pensions, biblioteques, beques, etc.) que proporciona el senyor estat als seus fills n’hi ha prou per poder-se espavilar i aspirar a ser feliç. La meva pregunta és: això és justícia social? No exagerem una mica utilitzant aquestes dues paraules per referir-nos als mínims que ens pot proporcionar l’estat?

No estic defensant que l’estat hagi d’intervenir més en la redistribució social de la riquesa. Simplement dic que si l’objectiu del senyor estat és la felicitat dels seus ciutadans, no n’hi ha prou amb escoles, hospitals i llars de jubilats. No només de pa viu l’home. La felicitat és alguna cosa més que parets i bitllets.

Quan es parla d’estat del benestar, es tendeix a tenir present, sobretot, la necessitat de dotar de més recursos els sectors socials -persones concretes- més desafavorits (gent amb problemes de salut, persones desarrelades socialment i familiarment, persones amb dificultats per cuidar-se de si mateixes, etc.), però mai tenim en compte un altre sector social clarament desafavorit: els que no som guapos.

M’estic referint al proletariat afectiu-amorós-sexual que ja n’estem farts de veure com els guapos i les guapes s’aparellen entre ells i comparteixen experiències sense deixar-nos jugar. Això també és injust. Injustícia social. Alguns i algunes poden tenir tot el què desitgen i, en canvi, els que som proletariat no som propietaris de res: com diria Karl Marx, només tenim les nostres pròpies mans.

Els que formem part d’aquest proletariat no volem (no és prioritari) que ens regalin els 400€ que ja ens prenen per altres bandes. Volem justícia social. Volem noies maques.

Poc a poc, ens anem acostant a la qüestió polèmica on volia arribar: l’estat ha d’intervenir per posar remei a aquesta injustícia social? Si és que sí, com ho ha de fer? Teniu alguna proposta per afavorir la justícia i la igualtat (que tothom tingui dret a la carn desitjada) enfront els temes amorosos-sexuals? O potser penseu que la teòrica igualtat d’oportunitats -que diuen defensar els portaveus de la justícia social- ha de deixar fora aquest tema tan escabrós?

Personalment penso que si els polítics i els estats decideixen no passar d’aquesta ratlla (que la justícia social també tingui en compte l’aspecte amorós-sexual), aquests haurien de renunciar a omplir-se la boca de justícia social. Com a molt, en el cas català i espanyol, podrien parlar de justícia sociata.

Si algú ha acabat de llegir aquest text, potser pensarà que no estic massa bé. No. Estic raonablement bé. No patiu. Demà tornaré a parlar de futbol i tot tornarà al seu lloc, però avui he volgut exercitar, una mica, la llibertat de pensament.

Respecte els dubtes i preguntes plantejades, s’accepten propostes, respostes i insults (amb una mica de gràcia). Recordeu que estem fent política de bar.

Sergi

Anuncis

4 comentaris to “Justícia social”

  1. Justícia, pau, llibertat, democràcia, catalanisme… Són paraules tan pervertides que ja no goso ni pronunciar-les escoltant els desgraciats que se les posen a la boca.

  2. Pax, jo sóc un catalanista demòcrata que aspira a viure en pau i llibertat, cosa que és de justícia.

    A part de tocar-te els collons, tinc una aportació de gran transcendència:

    Quan era petit, em van dir que el nostre estat del benestar (el que financem i gaudim tots, vulguem o no) té un doble sistema de contribucions i prestacions.

    – D’una banda, la Seguretat Social (SS) et carda els calés cada mes, però sembla que si et quedes sense feina pots recórrer a l’atur i, a més a més, quan siguis vell diuen que et pagaran una pensió. Ja en parlarem.

    – L’altra línia, la que aquí ens interessa, és una altra SS: la Seguretat Sexual. A mi em van dir que quan tens nòvia cotitzes cada un dels dies que dura la relació (deures). Si et deixa, l’engegues o se’t mor, l’estat es fa càrrec de les teves necessitats (drets) i tu només has de parar la mà (o el què sigui).
    Algú m’ho pot confirmar, això?

  3. Aleix, pel que fa a la Seguretat Sexual, si l’Estat ens hagués de pagar els deures, els sortiríem cars, ja que més d’un és un producte de nits de borratxera i de condons que han rebentat abans de fer el seu fet.

    D’altra banda, quant als drets, l’Estat ens hauria de pagar un taxidermista o dermatòleg per tal de guarir-nos les durícies que ens sortirien a les mans de tant pelar-nos-la quan ens deixés la dona.

    ¿I encara parlem de justícia social? Si nostrusenyor hagués volgut que voléssim, ens hauria fet amb ales.

  4. Llegint la premsa, veig notícies força tendencioses pel que fa a la celebració dels 10 anys en el poder del camarada Chávez. Que si és una falta de democràcia, de sentit de justícia social, que és una dictadura amagada sota el pretext d’una revolució… escoltin, senyors periodistes: que en Pujol va governar durant 23 anys seguits, eh!! No se’n recorden?! I per què no treien aquets “prontus” aleshores? Colla de titafredes!

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s