Noms de les cases

A ciutat la gent viu al carrer tal, número tal. Però a alguns llocs encara hi ha moltes cases que conserven noms autèntics. Noms que han anat configurant la nostra història i d’altres, amb el pas dels temps, han anat desapareixent i només els podem trobar en antics i polsosos documents o en la memòria d’uns quants. Fer un recull de tot seria impossible. Però és un bon tema per una sobretaula divertida al bar.

Hi ha noms molt vistos que els trobaríem a tot el país (oficis, colors, animals, etc). Però apareixen noms curiosos com Cal Bonhome i Cal Cigala, a Viladomiu. Per allà hi vivia el Pep dels Dijous. A Avià hi trobem Cal Corredisses, Cal Gol, Cal Tendre, Cal Bep Vell o Cal Fenico. A la carretera de Berga a Sant Llorenç hi ha Ca la Bruta. A L’Ametlla de Merola, Ca les Nenes. Cal Grapal a Navàs. Cal Tothom a La Nou. A La Coma hi ha Cal Cristo i Ca l’Estevet Sagal (en honor a Steven Seagal?). A Sant Llorenç de Morunys i a Casserres hi situem Ca l’Escabellat. Cal Jacques a Llinars. A Cercs, Ca la Bórnia. A Berga, la llista seria llarga començant per Cal Corneta, Cal Oju, Cal Galta, Cal Parraquer, Cal Diumenge, etc. Algú assegura que ha sentit a parlar de Cal Pubill Puta.

Passem a l’apartat de Cans i Cals televisius. Hi trobem Can Cargol i Can Esclata-sangs, Can Sarró, Can Rata i Cal Brinco.

Altres noms de cases que trobem en expressions i frases fetes no sabem on situar-los. Algú sap on és Can Pistraus, Cal Sogre, Cal Seixanta, Can Collons, Cal Gitano o Can Pixa-rellisca?

La conversa de barra ja degenera intentant situar Cal Sasses, Cal Vícia, Cal Cul mental, Cal Marcs, Can Tinfles, Cal Vincléin o Cal Malón. Sou macus i feu gràcia. Però millor parlar d’això que dels de Can Barça.

El millor de tots és el poble batejat en honor a un granger: Cantonigròs.

Xavi Pistraus

18 comentaris to “Noms de les cases”

  1. Des de petit he sentit parlar de Cal Temporal, però no sé on és.

    A Puig-reig, hi ha un bar (potser em desvio massa del tema) que es diu Cal Ti. Em van explicar que es diu així perquè va ser el 1r bar de Puig-reig on es podia demanar te. Però clar, amb anglès te és tea i es pronuncia ‘ti’. I fa 100 anys, la gent no estava per collonades: si es pronuncia ‘ti’ s’escriu ti.

    A partir de no sé quan, el bar on venien aquella cosa estranya va passar a ser conegut com a Cal Ti.

  2. Sergi, Cal Temporal és a Avià, anant cap a Casserres.
    També puc aportar que els noms de les cases acaben donant nom als que hi viuen. El clar exemple és el meu germà (kiku), que deu el seu nom a la casa on vivim (Cal Quico), i tots sabeu que el seu nom real no hi té res a veure, sense comptar els que no saben ni com es diu…

    PD: A partir d’ara no em diré més germana del kiku, perquè he rebut crítiques d’alguns individus…

  3. Ja que l’entrada fa referència a La Memòria dels Cargols (el millor producte televisiu de la història de TV3), no ens podem oblidar del gran Tomàs de Cal Tres Potes, “el Fenòmenu”.

  4. Algunes de ven curioses que he trovat de la coma i la pedra son:
    Cal Dam( serà per la cervesa? ), Ca L´arraplegat, Cal Japo ( que tambe es a Berga aquest ), Cal Borrec, Cal Fera, Cal Bonic, Cal Cristu…

  5. Els que tenen imaginació i poca feina en això dels Can i Cal, són els okupes, que amb un gest d’amor a la llengua i de recurs fàcil posen noms als centres ocupats amb recursos com ara Can Apè, Can Tarem, Can Abbis, Can Alillu, Can Can (en homenatge al ballet i als gossos sarnosos que els fan de mascotes, suposo), Can Gueli, Can Eló, Can Gur, Can Íbal… bé, i així els va, colla de mandrosos!! A la prassó, tots!!

  6. Bé… primer de tot dir al senyor Marcel que s’escriu PRESÓ i no pas PRASSÓ… sembla el cartell que hi ha al costat de la gasolinera de l’àrea del Canal de Berga que hi diu “Per vendra” i l’empresa que ho ha penjat és Portal 9… siejkeeeee

    I res… ara mateix m’estava demanant on és Cal Parraquer, perquè em sona un colló i part de l’altre i no sé on és…

    Afegeixo un Cal que segur que coneixeu tots… Cal Tomas Xato! Qui no ha anat mai a mirar sabates allà? xD

  7. Més que anar a mirar sabates, a Cal Tomàs Xato s’hi ha d’anar a veure la meravella de dona que hi serveix les sabates. Quin bé de Déu!! Vaprir!! Quan el Sergi tingui una mica d’estona, que faci una entrada sobre les dependentes de botigues de Berga. Faríem un “top ten” que faria molta patxoca!

    Cal Parraquer és una mica més enllà de Cal Diumenge, seguint aquella mateixa carretera. També s’ha d’esmentar que moltes pastisseries de Berga les anomenem per “cal”: Cal Sensada, Cal Tutxu, Cal Alberich… o bé les xarcuteries i bars: Cal Guixé, Cal Guitart, Cal Rossell, Cal Gonfaus, Cal Marmi, Cal Blasi, Cal Negre

  8. Posats a corregir: “ilustre”?
    Berguedà ilustre, que ets de la plataforma en contra la ela geminada?
    xD :- =)¨l-((Dv;ç*:__ï dew

  9. Cal Parraquer jo hem sembla que és prop del portal de St Magdalena, desde l’Hospital es pot veure si no vaig errat i Cal Temporal és la casa del Pep Canudes un metge del hospital i està pasat Grauges anan cap a Casserres.

  10. i per Patum qui no feia cerveses a Cal Tunillo!! jejej

  11. Entre Cardona i Solsona hi ha Cal Casacremat i a Solsona Cal Pixarada (http://www.galeon.com/calpixarada/). També són autèntics el Cal Sargantana de Casserres i el Cal Conill Xic de Montmajor i cap a la banda de Palà hi ha Cal Garrifes o més conegut popularment com Mas Garrifes.

  12. Doncs jo tot i haver posat un 3-0 a la porra, espero que aquesta nit pugui anar a casa d’una amiga que viu al capdamunt de les Rambles, li diuen Can Aletes.

  13. Entre Casserres i Montmajor hi ha també Cal Camadai, i em penso que anant cap a Solsona, pels volts de Navès, hi ha Cal Peucurt

  14. Cal pistraus era una masia de Gresolet no se si encara i és o ja está ensorrada hi va nèixer el pare de la meva iaia

  15. Osti tu! aquesta entrada se m’havia passat per alt, i això que ha donat força suc…

    M’ha fet gràcia perquè els meus avis (per part de mare) van néixer a Cal Jaques, de Llinars; i després van anar a Berga al més que mític bar Cal Blasi, que es van traspassar als anys seixanta.

  16. Un dia, buscant efemèrides, vaig topar amb un altre nom de casa ben estranyot: ca l’Espanya. No sé si la casa, o la denominació, encara existeixen.

    El paperot on vaig llegir aquest nom tan provocador era de l’any 1899. Era una notícia del quinzenari “Lo Pi de las Tres Brancas”. Deia així:

    “Hem de donar compte a nostres llegidors del desgraciat accident de que ha sigut víctima l’amo de la masia coneguda per cal Espanya de La Nou. Se n’anà al bosch a fer llenya per passar l’hivernada y com no era molt perit en aquesta mena de travalls, estaba tallant un roure y sense tenir temps de fugir, sobtadament li caygué dessobre seu aixafantlo y deixantlo tan mutilat que no es probable visqui més de tres o cuatre días. Lo fort crit que llensà fou ohit per uns carboners que feynejavan mes avall, quins acudiren tot seguit a son auxili trovantlo gayre be tot ell amoratat per la tremenda sotregada que rebé. Es home d’uns 35 anys y deixa a sa familia poch menos que a la miseria y ab lo desconsol que es de suposar”.

  17. Sempre recordo amb un somriure que una monitora de Colònies a Borredà, per referir-se a un nen que era una mica ximplet, sempre deia que era de Cal Curt. Em va fer molta gràcia i des de llavors ençà, acostumo a utilitzar aquesta expressió tan original.

    Realment hi ha una casa que sigui Cal Curt? Podria competir amb el Tomàs de Cal Tres Potes! heheeeee! que cabrón!

  18. Caram quin recopilatori més ben parit, sí senyor. Jo sóc de Cal Rata, de Navàs. I no, el Montràs encara no ens ha cremat la casa com li va passar al Jaume de Ventdelplà!

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: