Dijous a petar

Com estava la plaça? A petar. Ha estat un dijous de multituds. Potser tinc memòria de peix però no recordo tanta gent a la plaça. Suposo que cada any es diu el mateix.

L’Oleguer ha saltat de ple. Fonts grangeres afirmen que estava més acollonit que si li diguéssin que ha de jugar amb una defensa a 3 amb el Márquez i l’Edmílson. I ho ha passat més malament que a la final de París marcant el Ljunberg.

A la Plaça Viladormat, amb sardanes de fons, s’ha vist un bonic espectacle d’una colla de grangers amb porrons de mau-mau. Com diria l’eufemisme períodistic, la festa s’ha acabat a altes hores de la matinada.

La plaça estava a petar i aquest bloc també va petar el récord de visites en un dia: 1.157 visites el dijous 22 de maig de 2008. Anem cap amunt! Oju les bestieses que escriviu que això s’ho mira molta gent! Al loro! Qui ho havia de dir poc més d’un any enrere en aquella conversa de barra de dissabte a la nit que aquest bloc arribaria on és ara.

Xavi Mau

Anuncis

4 comentaris to “Dijous a petar”

  1. Començo a trobar ridícul això del silenci absolut d’abans de l’àliga. Quan veig que segons qui em demana silenci …
    A més, algun erudit deia l’altre dia que és una collonada de la modernitat. Quan vaig declarar-ho orgullós ahir a la plaça, un burru que com a mínim era de Manresa replicà:
    “Sí, una modernitat de 200 anys”. La conversa es va acabar.

    Sort que sempre hi ha qui conserva les ànsies de dir parides i, amb la plaça callada, va emetre:
    “Que no estamos tan mal, hombre! Al loro!” Riallades i endavant.

  2. Això de l’àliga ho volia explicar jo!

    Com que aquest tema ja queda reflexionat, en comentaré dos més:

    1. M’han dit que ahir, puntual a la cita, va tornar a aparèixer aquell miserable que tira els porrons enlaire buscant el màxim perill. S’ha de dir, però, que la seva actuació va ser perfecte: fantàstiques recepcions de porró i assistències de mestre. Va ser una llàstima que no se li donés més joc. Com que va quedar curt, dissabte tornarà.

    S’està dient que intentarà assistències de 10 metres de distància, buscant la màxima alçada possible, i que per fer-ho més complicat i espectacular, anirà mamadíssim. Però com que és tot un professional, està disposat a acceptar la màxima pressió competitiva: si trenca un porró, joiosament, es deixarà sotmetre a un bany de contenidor.

    2. El que més em va desagradar d’ahir és que no sé ballar sardanes (sociata!). Quan el poble va deixar els porrons per ballar la sardanota aquesta del Corpus (realment emotiva i patriòtica, ara parlo seriosament), vaig quedar moix (com el nen que vol jugar a pilota i no el deixen).

    Em vaig apropar a la rotllana i vaig intentar prendre apunts dels moviments a fer: no vaig entendre la mecànica. Quins moviments tan complexos. Impossible d’aprendre’n. La sardana no està feta per mi: sóc espanyol.

    Moments després, vam fer una petita rotllana alternativa els que no sabem ballar sardanes i els que no tenien ganes de formar part del poble alçat en forma de sardana. Nosaltres, els de la sardana dels “retrassats”, vam posar-hi ganes i il·lusió, però va ser un “desbarajuste”.

  3. Jo retallaria dos salts de Patum i doblaria el temps dedicat a sardanes i porrons. Digueu-me renegat.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s