Estudies o tens foc?

Arribes a les barraques i et vas situant. Alces la mirada i t’adones de la realitat que t’envolta: està tot ple de ties bones. Cada vegada n’hi ha més. És una agressió constant.

Noies de vinti anys, de més de trenta i, evidentment, moltíssimes de menys de vint, que és quan la naturalesa humana mostra tota la seva esplendor. Observant aquest panorama, els meus xicotots i jo ens anem posant nerviosos i van apareixent les primeres estadístiques de la jornada: em follaria el 50% de les noies aquí presents; què dius el 50, jo arribo fins el 70%. Arribats en aquest punt de la discussió, el debat queda tancat amb les paraules del més atabalat del moment: a mi m’agraden totes.

No prou afectats per la varietat i concentració de belleses que ens envolten, de sobte, al nostre costat s’atura la més resplendent i impressionant de totes; un espectacle de llum i color que et desconcentra i et fa sentir molt poca cosa.

Després de l’impacte, poc a poc, va arribant la calma. Es tracta d’asserenar-se i concretar objectius i estratègies. Just en aquest moment d’intent d’anàlisi realista de la situació, algun insensat planteja la possibilitat d’acostar-se (per dir-li alguna cosa) a la noia més bella de totes.

Com fer-ho? Pregunta complicada. Com que és divendres de Patum i estem un xic espessos, optem per començar una tempesta d’idees (a veure si en surt alguna cosa aprofitable). Malauradament, la tempesta creativa d’ahir va ser una mica escarransida.

Opció 1: irrompre davant d’ella, sense caure, per dir-li: Vas veure el Chelsea l’altre dia? Quina mala sort, eh? Llàstima de la relliscada del Terry. Sí, sí, molt bé, brillant. Passem a la 2a: entrar a sac parlant del temps. Èxit assegurat.

Opció 3: tirar dels clàssics: estudies o treballes? Tens foc? Tens hora? Evolució d’aquesta 3a opció: no limitar la pregunta a només dues possibles respostes. Per tant, de dret, demanar-li si estudia, treballa, té foc i té hora. Així, facilites la resposta de la supernoia: com a mínim, et pot dir si estudia, treballa o no fot res i, ja que hi som posats, t’aclareix si té foc i/o hora.

Quan es va acabar aquesta miserable tempesta d’idees, tocava decidir qui de nosaltres seria el primer a immolar-se utilitzant les lamentables estratègies introductòries que havíem preparat. Si m’hagués tocat a mi, ja us ho dic ara, hagués escollit l’opció Chelsea. Tant per tant, fracassar parlant de futbol.

Ahir no va ser possible -algú va dir Keita i ja vam perdre el nord tot parlant del Barça-, però avui sí. No s’escaparà. Yes we can. Se puede. A l’atac!

Sergi

Anuncis

12 comentaris to “Estudies o tens foc?”

  1. Jajajajaja! Posats a immolar-se jo sempre he optat per la 4a opció “folles?”. Ara imagina’t que et diu que sí!! tot el que tens guanyat sense perdre gaire temps.. De l’altra manera després els maldecaps són “val, ara ja hi he parlat però com m’ho faig per endur-me-la a l’hort?”.

    Final de la primera lliçó del curs d’optimització del temps en l’empresa de lligar.. XD.

  2. Nois, no ens deixem embaucar: no tinguem vergonya de dir que moltes noies de menys de 20 anys estan boníssimes.

    El Peret -aquell que diu que “Barcelona tiene poder”-, als seus 73 anys, ho té molt clar: “Sortir amb una de vint-i-pocs? No m’agraden tan grans, estic enamorat d’una de 19”.

  3. Baixes a la Font del Balç i està tot ple de ties bones. A partir d’aquí, el comentari seguiria amb paraules molt similars a les del text d’entrada.

  4. Si si, vam estar massa estona repassant l’actualitat del Chelsea perque sabiem que els hi agradava i no voliem fallar, pero al final se’ns va fer tard… Enjoy the silence! he he

  5. Jo crec que hi ha un problema de base col.lectiu. I es que si trencar el gel ja es una cosa que genera estress i tens pressio, no pot ser que a sobre tinguis tots els companys mirant-te, esperant que la caguis per riure! he he. Som poc ben parits!

  6. Indignant. Aquest dissabte, estava a punt de lligar-me la senyoreta ESTUDIES O TENS FOC? quan, de sobte, uns quants impresentables van aparèixer per trencar el final feliç del conte. Com ho van fer? Quan la cosa ja estava pràcticament segellada, es van fotre a cridar atrocitats com “Chelsea, Chelsea”, “Terry”, “Joe Cole” o “4-4-2” i la noia es va espantar. Així no es pot treballar!

  7. “S’engreixerà”, “es fotrà vacona”, “d’aquí a uns quants anys no valdrà res”, “està empitjorant”… Sí, sí, superbòdriu. Passen els anys i les patums i cada dia està més bona. Espanta. Acollona. Impressiona. Ahir, acabada la Patum, la vaig veure sola, a la plaça, sense cap voltor a menys de dos metres. Era el moment. Vaig dir-me “Va xaval, empenta i lucidesa, tot a la vegada”. Ara. Atac definitiu. Conversió de doctor Slump -de calbu de merda a calbu modern- i anar-hi. Al final, com sempre, res. Me la vaig mirar per enèsima vegada, vaig fer que no amb el cap, vaig sospirar, em vaig tocar les entrades i avall, a mamar en rotllana i a jugar amb els porrons.

    * Parlant d’ella no vull desmerèixer a cap de les moltes ties bones que hem pogut veure aquests dies de Patum. N’hi havia de totes les edats i per tots els gustos. Era pràcticament una agressió constant.

  8. Doncs ahir es presentà al bar. Tothom es va fregar els ulls, no pot ser, i es generà el debat continua estant molt bona, no aquest no, això tothom ho sap, sinó el debat de “és la primera vegada que ve el bar?”. Després d’una estona de rumiar-hi, les ments pensants van arribar a la conclusió que diríem que no, i que si ha vingut és per algun interès… sóc jo senyor?
    Avançant en la nit, continuem sent els mateixos homes, aquells amb aquella decisió ferma, que davant d’una imatge així té les coses clares i sap el què s’ha de fer… no caure. I així va ser, assentada prop de l’entrada del lavabo, va posar pressió a més d’un alhora d’anar a canviar l’aigua al canari. El primer de tots, el nostre home, el dels escrits meravellosos, amb unes declaracions clares i consistents: ” Vaig a pixar, miraré de no caure!”. Ho aconseguí, tot i que la seva colla, ell un cop dins al wàter, van iniciar l’aposta que em el relax d’haver aconseguit la fita d’entrar sense caure se la fotria de sortida. Llàstima no va ser així. Avançada la nit, l’home de Vilada va fer el mateix comentari, espero no caure. Ho sigui que tots ho teníem molt clar. I si algú no s’havia adonat del què l’esperava quan anés al lavabo, cap problema que nosaltres l’informàvem. Oju, quan vagis a pixar, alerta al fons a la dreta! Llavors seguíem a l’individu en qüestió per veure com reaccionava i no fallava. Moviment de no amb el cap. No pot ser. Tinc nòvia si! Però això supera totes les meves expectatives.

    En resum, continuem sent els mateixos, ella continua estant més bona que mai però amb una diferència. Ha vingut al nostre cau de penes, rialles, historietes, etc.

    Em continuo fent la pregunta… sóc jo Senyor?

  9. Doncs jo crec que es clariiiissim! Soc jo! Pobreta, ja feia molt temps que li donava voltes a si venir a buscar-me o no, i clar, com que fa dies que no garlem (de fet, no ho hem fet mai), un dia que es decideix i no estava avisada de la meva absencia. Aixi que, imagino, es debia presentar al bar amb les seves millor armes i la decepcio va ser de tal magnitud que es va veure obligada a seure en una taula i ofegar les penes en l’alcohol. Aixi que, si no la veieu en uns quants dies per alla, ja sabeu a que es degut. Ah! I si salta la sorpresa i resulta que no era jo i torna al bar, mireu de no caure, feu el favor…

    PD: No patiu, quan torni vindre carregat amb informacio de primerissima qualitat sobre els nous futurs cracks de la pedrera del Chelsea, i tot un seguit de laterals i mitjos ofensius que molt amablement compartire amb tots vosaltres perque aixi la poguem impressionar i caigui rendida als nostres peus.

    PD2: No hi ha un putu accent perque el teclat es angles i no en gasta…

  10. Estic convencut que va ser un moment historic al nostre bar pero, com diria la meva avia, “Dura poc l’alegria a casa els pobres!”. he he

  11. Jo ja vaig preparant la Patum. Aquest any sí. No fallaré. Tinc armament preparat: el Chelsea tornarà a jugar la final de la Champions (llàstima que el Terry no hi serà) i ella ja sap que m’agrada… el seu comentari de facebook: “A la merda. A la merda tu, a la merda jo, a la merda la Pilar, la Desi i el fill de puta del Santi també!”.

  12. I ella va tornar a aparèixer a les barraques (i va venir a fer el tronc just al costat nostre. Ningú va gosar dir-li res, evidentment), però l’estrella d’aquesta Patum fou una altra: la noia del divendres. La que ballava al Negre. Quin festival. No és que estigués boníssima, però és que ho feia tan bé… que, com va dir algun dels nostres homes, totes les altres ties del local estaven desitjant que es fotés de cap i s’ho trenqués tot. Va ser distret mentre va durar: millor que anar mirant i remirant les altres noies que tampoc em vaig lligar.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s