Dissabte de passacarrers

La amenaça de pluja va ser constant però al final res de res. Es van poder celebrar tots els actes amb normalitat. I el passacarrers no va acabar a quarts de 5 del matí! Tot un èxit. El concert i la festa també es van acabar a altes hores de la matinada. Com cada dia, vaja.

Diumenge comença passat per aigua i no sembla que tingui ganes de parar.

Xavi Passacarrers

18 comentaris to “Dissabte de passacarrers”

  1. Veig que el desenvolupament de la Patum està fent estralls entre la comunitat grangera: des de fa dos dies, el poble ha perdut la capacitat per teclejar i posar ordre escrit a les seves idees i comentaris.

    Va, animeu-vos… que no estamos tan mal!

  2. Avui al matí hi havia Montilla al balcó de l’Ajuntament… collons de sociates, són una plaga! Déu ha volgut castigar la nostra gosadia amb una forta pluja per tal de netajar els nostres pecats de convidar púrria d’aquesta calada… I, amb aquesta bonica pluja i i per celebrar l’efemèride, “fará la primera arcaldada”, que serà rentar el cotxe i regar el jardí. Quan no plogui, és clar.

    ¿Ho veus, Montilla, com a la Catalunya catalana sí que plou? Els de Barcelona, que teniu manies que no plou, home! Per cert: no hi ha anat ningú a dedicar-li afalacs en forma de sucosos gargalls ni d’afectuosos renecs?

    Ens estem apoltronant… “Visca el Patronat de la Patum!”

    ¡¡Hòstia, David, deixa d’escriure en el meu ordinador!!

  3. I jo que em pregunto: perquè ningú es queixa que el dijous el balcó era ple de convergents botiflers?

    En fi…

  4. Una de les frases del dissabte: “M’agraden aquests els Obrint Pas. Ho foten bé. Llàstima que siguin valencians”.

  5. Aprofitaré aquesta pàgina de gran difusió per denunciar els “fets de la plaça de Sant Joan”.
    Una família de faccions sudamericanes estava posicionada a les escales de l’església i es miraven els tirabols de dissabte al vespre. És ben parit, això de la Patum, devien dir-se.
    Els catedràtics de la guita grossa van decidir espantar-los una mica. Va, anem a fotre una mica de canya als dèbils, devien pensar.
    Per protegir dones i nens, el pare va apartar una mica el cap de la guita, cosa que va provocar els xiulets habituals. La situació es va allargar alguns segons perquè els guitaires s’hi van abonar i la plaça va començar a cridar, bastant massivament, el caducadíssim “oh, no, pixapins …”
    Però quan em vaig encendre va ser quan els maleïts guitaires van començar a esperonar les masses, fent el gest aquell que fan els futbolistes garrulos quan volen que l’afició animi.
    Van aconseguir-ho. Esbroncada massiva de la plaça contra aquell pobre home que anava dient que no, completament desesperat.
    Per ells mil malediccions.

  6. Jo no vaig viure els fets en directe però ja m’ho crec. Són capaços d’això i molt més. I qualsevol versió que defensi els de la Guita Feixuga no em mereix confiança. També hi deu haver bona gent (com a tot arreu) però necessiten més neteja que el vestidor del Barça.

  7. Jo els de la Guita Pesant, els he sentit ser anomenats el “Centpeus”.

  8. He, he.
    Centpeus fa bastant riure. Llàstima que a mi em cardin fàstic, els centpeus.

  9. Heu dit centpeus? em sona això…

  10. A LA GUITA GROSSA HI HA DE TOT COM A TOT ARREU,TAMPOC US HEU DE PASSAR,EN CONEC UNS CUANTS I SON BONA GENT,PERO NO EL HI TOQUEU ELS OUS A LA PLAÇA

  11. Hola em dic, Joan i soc “barrista” de la guita grossa i també voldria des de aquesta pagina de gran difusió denuncia que el Aleix potser que no i fos del tot a la patum a la hora dels fets de la plaça de Sant Joan , per començar era a la hora del salt de la plaça ,no als tiravols.
    Jo si que i era i et puc dir que no tinc constància de que cap dels meus companys penses en fotre canya a dèbils ni a forts,no se de on u as tret tu això, un dia m’expliques com u fas saber el que pensen els components de la guita grossa.
    Puc entendre la actitud protectora del senyor en vers als fills i esposa, però aquest senyor si no es volia cremar podia sortir de la plaça ,perquè abans del salt de guitas i anà les maçes. Si algun dia puc anar els “SA FERMINS” ,procuraré no haver de apartar cap “TORO”, nomes per que estic assentadet aquí amb la meva família.
    També penso que si la plaça els va escridassar i xiular seria per que els van parar la festa i tothom deuria saber que si no et vols cremar quedat a casa que per la tele es veu molt be i ningú et toca els collons.
    Per acabar estimat Aleix pots passar per la guita i veuràs que no son tan fers “els catedràtics garrulos” com dius,això si una mica mes de educació si tenim ,per que com pots veure encara no te insultat ni menyspreat .
    Tu també Xavi et deixarem fer un saltet de barra i veurem qui va feixuc.
    Nomes em queda convidar a una cerveseta al Carles, ets el únic que entens que m’entres la gent esta de festa els guitaires estem treballant.

    VISCA BERGA ,VISCA LA PATUM I VISCA LA GUITA GROSSA

  12. PENSO QUE LA GUITA GROSSA MEREIX UNA MICA MES DE RESPECTE PER PART DE ALGUNS BERGUEDANS.
    Text de l’Albert Rumbo: “ historiador, per qui no en tingui ni idea de qui es aquest senyor”.
    3.3.- La Guita: Es tracta de la Mulassa que participa a La Patum, però a diferència de la resta de mulasses catalanes, la Guita de Berga ha mantingut la forma original d’aquest antic entremès: cos de mula, coll de girafa i un cap més o menys feréstec. És per això que cap altra Mulassa és com la de Berga; la qual cosa fa que sigui un element únic dins el bestiari festiu català. Aquest fet s’explicaria perquè davant les prohibicions civils i eclesiàstiques del segle XVIII totes les Mulasses catalanes acabaren desapareixent amb l’única excepció de la de Berga.
    D’altra banda, cal remarcar també l’antiguitat dels elements que formen La Patum. Totes les comparses que figuren a la representació, sense que se’n reservi cap, sobrepassen els cent anys d’antiguitat. Alguna, com el cap de la Guita Grossa, ja es trobava documentada al primer terç del segle XVII, i l’Àliga, construïda l’any 1756, és la més antiga de Catalunya.

  13. Molt bé Joan, amb un parell. Massa nen macu…

  14. Em fotia mandra contestar el respectuós Joan. No volia entrar-hi en disputa perquè l’he vist amb bona voluntat, però la gran aportació de l’individu x m’ha carregat una miqueta. Som-hi:
    En primer lloc, jo valoro prou la tasca de la gent que esteu a les comparses, però d’aquí a dir que esteu treballant mentre la gent està de festa… Potser tampoc no cal fer-ho tan èpic. A mi em sembla que de gent per estar a les comparses n’hi ha de sobres i sempre dic que mentre sigui així, m’estimo més estar entre la població civil que no pas anar uniformat.
    En veure els fets de la Plaça de Sant Joan no em vaig encendre només per prejudicis contra la guita grossa, sinó perquè l’actitud d’alguns va ser molt deplorable.
    Joan, em sembla raonable la defensa que fas dels teus homes, però sé molt bé què vaig veure aquella nit. Em va semblar un clar exemple de comportament humà. Dic humà amb el sentit més cabron de la paraula. Per què uns quants guitaires van començar a fer el típic gest d’esperonar el públic? Però si ja n’hi havia de sobres! Em sembla claríssim que volien escarmentar aquella gent, aprofitant que, per un dia, gaudien de certa plataforma pública. Que ben parits que som!
    Tampoc no cal fer-ne una tragèdia ni un conflicte, però això és el que va passar. Entenc que no te’n sentis orgullós.

  15. Hola Aleix ,mil salutacions home ,as vist com qualsevol persona pot expressar-se sense necessitat de insultar ni menysprear a ningú.
    Mira Aleix si em permets jo t’explicaré el que jo vaig veure i viure el dissabte de patum al salt de la plaça de Sant Joan. Con la major part de guitaires se des de sempre que el salt de la plaça de Sant Joan es fa pràcticament sempre el mateix ,s’alça la barra es dona volta i mitja i es va a escombrar les escales i jardineres del davant de la església i solem acabar amb mitja barra al mig de la plaça.
    Quan érem davant de les escales a la primera passada de mitja barra un senyor va alçar la ma per apartar el cap de la guita, se li va dir que no toques res, a la tercera vegada el senyor va decidir de agafar el cap,(sempre fem 3 o 4 passades).
    Potser si que va haver-hi alguna espenta, potser si van haver-hi xiulets i si a sobre s’allarga una mica mes del compte,es molt fàcil que la plaça respongui en amb xiulets, crits i cantin,aquestes persones també estan a la festa, i a algú que els i esta foten la festa enlaire. Que potser que algun guitaire o col•laborador de la guita ,fes els gestos que dius,evidentment si soc al davant, no puc veure el que passa al darrera.
    De totes maneres Aleix aquest fet cada any ens i trobem tan els passacarrers com a la plaça, no se per que se li adonat tanta importància.
    El que ma dolgut es que as faltat al respecta a unes persones que no tenien res a veure ,potser estaves emprenyat? Potser des de el teu punt de vista tenies raó ?Però crec no tens dret a acusar a persones de xenòfobs com dius al teu missatge de mes amunt, i de garrulos i ni tan sols de en viar mil malediccions a ningú.
    De lo que mes orgullós estic es dels 23 anys que fa que soc guitaire ,espero ser-hi uns quants mes (encara que vagi feixuc).

  16. bisca la grosa i jo com a guitaire estic amb tu joan
    i numes demanu una cosa que cuan ,salti cual sevol cumparse i agi culaburacio I
    LU PRINCIPAL DE TOT RESPECTE
    BISCA LA GROSA , LA PATUM I CATALUNYA.
    AGUR

  17. Ahir a la barra del bar van fer-me memòria d’aquest post al bloc. La veritat és que no havia llegit tots els comentaris i acabo de comprovar que hi ha hagut força marro. Com a part propietària del bloc NO cridaré a la calma. Aquest bloc va ser creat per continuar les converses de barra una vegada es baixa la persiana del bar. Al bar la gent parla, discuteix i fins i tot s’emprenyen respecte a temes de discussió. Entenc que hi hagi gent que li emprenyi el que es diu en aquest bloc, potser perquè masses vegades es diuen veritats com temples, i les veritats moltes vegades fan mal. També accepto que algú pugui haver-se sentit ofès per algun comentari però tots els comentaris estan firmats.
    Això sí, l’últim comentari me’l guardaré al calaix dels records, no sé si fins a dia d’avui havia vist un comentari on hi hagués més faltes que paraules.

  18. Totohom parla dels fets que vàren passar a la plaça St Joan el dissabte durant el salt de guites, estic buscant imatges per tot arreu i no hi ha manera de trobar-ne enlloc, m’agradaria tenir-ne ja que jo sóc del parer de que si les coses no les veig no les crec.

Deixa una resposta a CRISTIAN TEJERINA Cancel·la la resposta