L’1 x 1 de O Mundu Deportivu

S’ha acabat la temporada patumaire i toca fer valoració del rendiment dels jugadors del nostru club. En aquesta llista encara falten alguns grans jugadors grangers, però estava tan ficat al partit que no vaig poder seguir l’actuació de tothom. Si algú va seguir la seva evolució al llarg del torneig que ho afegeixi en forma de comentari.

Som-hi doncs!

Ferran: Imprevisible

Va alternar actuacions molt destacades com dimecres i dissabte amb alguns partits més fluixos com el divendres. Va imprimir caràcter al mig camp pressionant al rival, sobretot si era de l’equip de la guàrdia urbana. Referent indiscutible els dies que estava més inspirat, va combinar molt bé amb l’amic Joan.

Guillem: Marcador

Va ser un dels encarregats de marcar a l’home als davanters de 3 metres de l’equip rival i va fer un bon paper, fins i tot podríem dir que en va fer ballar més d’un. Millor quan el “mister” l’alliberava de tasques defensives. Es va incorporar a l’atac amb facilitat amb un gran joc de porró.

Sergi: Ràpid

Molt motivat, no volia perdre ni un minut de temps de partit, i fruit d’aquesta precipitació va fer caure a alguns grangers en fora de joc. Corren rumors de que volia demostrar la seva vàlua davant d’un “ojeador” d’un equip dels grans (rossa i guapota). A destacar el seu partit dissabte a l’hora del concert on va fer una demostració d’habilitat amb la pilota controlada digne d’un crack de la nit.

Kiku: Incansable

Una altra demostració de força d’aquest pulmó del mig camp. Es va buidar per l’equip i va estar sempre ben posicionat per ajudar al company acompanyant-lo a la barra tantes vegades com fes falta. L’Essien de l’equip, va viure el seu moment de glòria el dimecres combinant tot tipus de beuratges, tant amb l’esquerra com amb la dreta, que el van fer brillar.

Marc: Lligat

Un fort marcatge a l’home i el fet d’haver d’estar més pendent de compromisos publicitaris que de jugar bé van fer que no tingués una actuació excessivament brillant. Lluny de la seva millor forma, va deixar però mostres de la seva gran qualitat el divendres al podium de la general.

Parce: Referent

Va saber aprofitar els seus moments i es va posar l’equip a l’esquena (i el barret al cap) quan la situació ho requeria. Va demostrar un gran estat de forma i una tècnica depurada. La seva taca negra va ser encarar-se amb un rival quan aquest el lladrava i demanar el canvi el divendres quan la cosa es començava a posar lletja per l’equip local.

Joan: Irregular

D’aquesta temporada l’afició s’emportarà un gran record de la seva actuació del dissabte, una de les millors que se li recorden en la seva carrera esportiva. Va lluitar molt el dimecres i el dissabte, però en canvi divendres i diumenge es va esborrar del partit argumentant una sèrie de molèsties físiques poc creïbles.

Torraxic: Sacrificat

L’afició no va poder entendre en cap moment la decisió de l’entrenador d’allunyar-lo dels llocs de perill i posar-lo de parella de centrals amb el Guillem. Tot i així, li va sobrar força per incorporar-se a l’atac per fer unes jugades amb un joc de cintura, dignes del millor Garrincha, especialment al concert de dissabte. Molt actiu en els rondos del vall també.

Àngel: Immens

Aquest jove mitjapunta va fer una de les millors temporades que se li recorden. Molt motivat des de l’inici de la competició, ho va donar (i treure també) tot per l’equip. Va aprofitar al màxim tots els minuts que li va donar l’entrenador, va donar profunditat per bandes i es va permetre algun luxe de cara a la galeria. Va acabar substituït a poc pel final perquè pogués rebre una merescuda ovació.

Mill: Patidor

Es va passar la major part de la competició a la barra, més concretament al darrera, però no va parar d’animar als seus companys en cap moment ni de oferir les seves pocions miraculoses perquè tot arribés a bon port. Va intentar aprofitar al màxim els pocs minuts que li va donar l’entrenador adaptant-se a la perfecció a la dinàmica de l’equip.

Torragran: Organitzador

Tot bon equip necessita un líder i capità, i aquest jugador va dur a terme aquesta tasca d’una forma impecable. Ell va ser el que va començar les jugades que van acabar amb uns rondos els dies de plaça. Memorable el seu paper el dissabte recollint imatges del concert, mentre anava sortejant rivals, perquè l’entrenador pugui fer unes sessions de vídeo i corregir errors de cara a pròxims compromisos.

Jordi: Revulsiu

L’entrenador va decidir reservar un dels puntals de l’equip pels decisius compromisos del cap de setmana. Tot i que en principi semblava una aposta arriscada va sortir bé i ja des de bon principi va començar a canviar la dinàmica del partit. Molt encertat en totes les seves intervencions, va perdre molt poques pilotes.

Aleix: Sobri

L’expert meteoròleg va donar una lliçó magistral de col·locació al terreny de joc durant tot el torneig. Escollint sempre l’opció correcte (barra o plaça) va donar l’equilibri necessari al mig camp i va permetre a alguns dels seus companys alliberar-se de tasques més ingrates i passar a l’atac.

Rili: Pletòric

Tot i que abans de començar els partits es mostrava un tant apàtic, de seguida agafava el ritme i assumia tota la responsabilitat que l’entrenador havia dipositat en ell. El fet de que la lliga de Castellar s’hagués acabat ja feia dies li va permetre arribar a la gran cita molt fresc i amb ganes d’agradar. Pletòric de facultats, no va decepcionar en les seves intervencions i va contribuir activament a la victòria de l’equip.

Nis: Desconegut

Les seves actuacions en passades edicions feien somiar a l’afició amb alguna altra actuació estel·lar. Unes petites molèsties de la seva representant i la falta d’una bona preparació física van fer que no pogués oferir tota la seva màgia en moments clau. Tot i així, va deixar alguna pinzellada de gran classe.

Àngel Torquemada

Advertisements

5 comentaris to “L’1 x 1 de O Mundu Deportivu”

  1. L’adjectiu “sobri” no seria el més indicat per l’Aleix (ni per la gran majoria) en aquesta Patum.

    Collons de periodista

  2. Hi estic d’acord. Em sentiria molt més còmode sent declarat “ebri”.
    De totes maneres, una altra enhorabona al periodista intrèpid. Lo que el ojo no ve!
    També voldria donar les gràcies al company Parce, per la memorable jugada que vam fer als últims minuts. Quan tothom estava exhaust, just al final de la pròrroga, vam traçar una paret al mig camp, carregant tot l’equip (i el país) a l’esquena, que va acabar amb barraca a l’últim minut. L’únic que no recordo és qui dels dos va marcar, al final. Potser va ser allò del “tiro combinado”.

  3. Sembla que hi ha alguna confusió jeje, companys, amb l’adjectiu “sobri” no em volia referir en cap moment a l’estat etílic del futbolista, sinó al seu saber fer i saber estar damunt del terreny de joc. Es dona per suposat que tots els membres de l’equip van demostrar un gran estat de forma a l’hora de consumir begudes de totes mides i colors. Crec que l’ebri el podia haver inclòs a tots els jugadors.

  4. Bravo!! Ovació!!

  5. A més a més l’entrenador va començar a donar minutets als juvenils, si més no van participar del rondo.

    Però tranquils que en els partits amb desplaçament encara tinc moltes coses a dir i seré titular indiscutible, a més d’IMPREVISIBLE.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s