El superdissabte

Què passa aquest dissabte que es mereixi el qualificatiu de súper? Espanya ja quedarà eliminada abans de començar l’Eurocopa? El Tour avançarà dates i arrencarà, aquest dissabte, amb un cronoescalada per equips al Mont Ventoux? Serem els reis de la discoteca? Totes les princeses se m’acostaran per parlar del Chelsea? Ja torna a començar la Lliga? O és que TV3, finalment, ha optat per la sensatesa i ha programat un superdissabte de Plats Bruts, Memòria dels Cargols, Polònia, Bola de Drac i Persones Humanes? No. Res d’això.

Aquest dissabte 7 de juny, ERC se la juga. 10.000 militants decidiran la presidència i la secretaria general d’aquest partit. Dues urnes, dues paperetes i quatre parelles de ball: Puigcercós-Ridao, Benach-Niubò (amb el Carod a l’ombra), Carretero-Carandell i Renyer-Uriel Bertran.

Qui guanyarà? Primer de tot, dir que pot ben ser que el president i el secretari general elegits formin part de dues candidatures diferents. Per exemple, podria sortir elegida una nova direcció Puigcercós-Uriel, Carretero-Niubò o, també, la doble R (Renyer-Ridao). Com se sol dir, pot passar de tot, però també és cert que en tota elecció, normalment, sempre hi ha favorits.

En aquest cas, quan es va començar a concretar el superdissabte, semblava que el Puigcercós controlaria el procés còmodament. Després dels nefastos resultats de les últimes eleccions espanyoles, el de Ripoll va deixar la conselleria que ocupava per començar a preparar-ho tot i va fitxar el Ridao per acabar de perfilar la candidatura, aparentment, més sòlida. Tanmateix, la militància d’Esquerra (idealista, nacionalista i amb ganes de tornar a il·lusionar-se i no haver de passar vergonya) em sembla que és una mica com el soci del Barça: quan s’emprenya, pot passar d’un cantó a l’altre.

Fa anys que es diu que el Puigcercós té ben controlat el partit i que és el dirigent que compta amb més suport entre la militància. Potser sí. Però també pot ser que les coses hagin anat canviant ràpidament, i silenciosament, i que el dissabte salti la sorpresa.

Quan el partit creixia (en vots, militants i expectatives engrescadores) era lògic que el Puigcercós, el secretari general, fos ben vist pels militants. Però ara, quan molta gent d’Esquerra -sobretot els sense càrrec- ja fa massa temps que miren amb fàstic la política i ja no volen justificar tot el què està fent (i no fent) el seu propi partit últimament, també pot ser que un sector important de la militància opti per un vot trencador. El vot que suposi allunyar-se de les persones i les principals decisions que ha pres (i no pres) l’ERC dels últims anys.

De les 4 candidatures d’aquest dissabte, quina és la més rupturista amb la línia seguida per ERC aquests últims temps? Per mi, clarament, és l’opció que lidera Joan Carretero.

De moment, no penso il·lusionar-me gaire amb aquest superdissabte i el què pugui sortir-ne, però sí que estaré atent per veure què passa. Per dues raons: perquè sóc aficionat a la política (mirant-me els toros des de la barrera, és a dir, llegint el diari) i perquè ERC és el partit que més vegades he votat i el que voldria tornar a votar si saben recuperar la decència, la dignitat i la independència com a objectiu prioritari i com a proposta viable de futur.

Com que fer el seguiment d’una competició (en aquest cas electoral) sense tenir opció pròpia és molt avorrit, jo em decanto pel Carretero i les seves poques paraules, però ben dites. Un dia ja vaig explicar perquè.

Si us interessa el tema ERC, també podeu fer un cop d’ull a dues entrades més: Aquesta vegada NO i Què n’hem de fer d’Esquerra? Són molt útils -pels comentaris que s’hi poden llegir- per veure com Esquerra ha passat de ser, en massa poc temps, una gran il·lusió col·lectiva a convertir-se en una màquina de generar decepcions i desencant.

Sergi

Anuncis

9 comentaris to “El superdissabte”

  1. Me la pela. Com a molts habituals del bar. Fotin el que vulguin; amb la seva estratègia no hi ha independència possible. I si algú vol fer un bloc de cheerleader d’ERC -amb el punt de crítica individualista de qui mai no s’acaba de mullar, tan típic del català petitburgès- que se n’obri un de propi.

    Aquest bloc ja no té res a veure amb l’opinió i comentaris de la primera taula del bar, la de debò, la dels veterans.

  2. Senyor anònim (tampoc costa tant posar el nom), em veig obligat a respondre:

    – Te la pela el congrés d’ERC. Res a dir. Afegeixes que a molts habituals del bar també. Segurament, però molt possiblement també hi ha gent que volta pel bar i pel bloc que sí que estan mínimament interessats en el superdissabte.

    – Si lo de “Cheerleader d’ERC” ho dius per mi, em sembla que exageres bastant. Molt. Massa. Si repasses les entrades que he enllaçat en aquest post, veuràs que, últimament, a Esquerra només els hi dedico crítiques. Els elogis fan referència a un passat bastant llunyà.

    – Quan escrius “amb el punt de crítica individualista de qui mai no s’acaba de mullar, tan típic del català petitburgès” sembla que em vulguis ofendre, però ja pots anar garlant, que jo faré el què em sembli.

    Per cert, per ser burgès (encara que sigui petit) hauria de ser propietari d’alguna cosa, no? No és el cas.

    – Em convides, si continuo escrivint sobre temes “que te la pelen”, a obrir-me un bloc propi. No ho faré. El meu objectiu a la vida no és fer-te content.

    En aquest bloc, escrivim diverses persones. A mi mateix, hi ha entrades que m’interessen i altres que no. Però no demano que treguin les que toquen temes que em queden lluny. Sóc conscient que tots som diferents i que pel bloc hi passen molts gustos, opinions i preferències diverses.

    Jo, a les meves entrades, alterno temes generals amb altres que reflexen la meva opinió personal. En aquest segon cas procuro tocar temes (futbol, política, noies…) on la meva visió de la jugada pugui reflectir, també, els interessos i les idees, opinions i sensacions de la gent del meu entorn.

    – “Aquest bloc ja no té res a veure amb l’opinió i comentaris de la primera taula del bar, la de debò, la dels veterans”. Em sembla un lament quasi patètic. Si tu ets un d’ells, la solució al problema que detectes és molt senzilla: escriu, prepara entrades, participa.

  3. Quina és la primera taula del bar?
    Vull saber on he de seure…

  4. Senyor anònim, suposo que el teu comentari és de broma, no?

    “Aquest bloc ja no té res a veure amb l’opinió i comentaris de la primera taula del bar, la de debò, la dels veterans” Ja, ja, ja, jaaaa, jaa, jaaa!!

    Ja no recordava el dia que vau innaugurar el bloc els de la taula de debò!!!

  5. En primer lloc, no penso posar el meu nom en un lloc que llegeixen centenars de persones, però no tinc cap problema en dir-vos presencialment el que penso.

    En segon lloc, tothom pot opinar el que vulgui, però jo també. I si algú vol opinar, que s’obri un bloc (reitero) i que pensi dues vegades si quan opina en un bloc de molta gent no està etiquetant a gent que no vol ser etiquetada amb el que pensa l’opinador en qüestió.

    En tercer lloc, ni tinc perquè veure’m obligat a haver d’escriure entrades i perdre temps perquè a alguns us faci mandra vessar les vostres opinions personals en un bloc propi. Mentre les vesseu al bloc del bar, i mentre no s’indiqui expressament el contrari, aquestes opinions ens etiqueten a tots. I com que no em dóna la gana de ser etiquetat (almenys en aquesta direcció), tinc dret a rajar als comentaris per, com a mínim, que quedi clar que no tots pensem igual.

    En quart lloc, i entrant en el pensament polític, la mentalitat petitburgesa és evident en estar parlant tot el putu dia d’eleccions i batalletes parlamentàries. El sumum, i el botó de mostra més evident d’aquesta mentalitat, és el post en el qual s’insulta la memòria de Lluís Companys.

    I en cinquè lloc, un visca gran i col·lectiu. Ja era hora que s’acabés el bon rotllo i la fel·lació col·lectiva entre parroquians del bar. Tanta galanteria cortesana ja començava a fer fàstic.

  6. Si guanya la dupla Benach-Niubò, significa que a Berga hi tornarà a haver un Casal Moragues? Els que ara tenim entre 24 i 26 anys vam passar una postadolescència entre el mercat, carrer del balç i placeta de la Ribera topant de cap en una i altra “farola”…

    M’afegeixo a la crida de l’avantpenúltim paràgraf del gran Sergi. Ara per ara, sembla un partit entERC. (bo, eh? és meu)

  7. Amic anònim:
    -Si vols que no t’ etiquetin fes un post. Em sembla que tu també ets del bar.
    -Jo no em sento etiquetat. Em sembla que al final de cada post hi ha un nom, i en aquest cas, i que jo sàpiga, de Sergi no me’n dic.

  8. Senyor anònim, torno a tenir ganes de dir-hi la meva. Anem punt per punt:

    1. Respecto la teva decisió de no posar el nom.

    2. No havia pensat mai en aquest hipotètic perill d’etiquetament dels de La Granja en funció dels escrits penjats al bloc. Potser sí que hi ha algú que es pensa que els habituals del bar som tots iguals, i que tots pensem el què diu el bloc, però diria que això no és culpa meva. És responsabilitat del qui etiqueta.

    En tot cas, però, jo sempre signo els meus escrits per deixar clar que els continguts són responsabilitat meva. Si, malgrat la signatura, el perill d’etiquetament segueix latent, considero que tampoc és un tema gravíssim.

    Respecte l’opció de crear-me un bloc propi, insisteixo, no vull. A mi em sembla collonuda la idea de tenir un bloc col·lectiu, així aconseguim mantenir un bloc molt participatiu i dinàmic, que agrupa continguts, comentaris i dèries de tota mena.

    3. No pretenc obligar-te a escriure res (només t’hi he convidat) i em sembla bé que “rajis” quan algun escrit no t’agrada o defensa i planteja enfocaments que no són els teus.

    4. Anem a pams:
    – Em sembla que és exagerar dir que parlem “tot el putu dia d’eleccions i batalletes parlamentàries”. Només ho fem molt de tant en tant, en ocasions especials.

    – Si vols seguir dient-me petitburgès, endavant (preferiria calbu de merda, però buenu), però diria que fas servir un concepte caduc: en els anys 30 es feia servir molt. I en els ambients antifranquistes més guais també. Sobretot l’utilitzaven -per ofendre i menysprear- aquells que han acabat sent sociates de màxim nivell.

    – Respecte el post del president Companys, ja respondré una altra estona en el lloc adient.

    5. En aquest punt, amb matisos, puc estar d’acord amb tu.

  9. Sergi, dius que “em sembla collonuda la idea de tenir un bloc col·lectiu, així aconseguim mantenir un bloc molt participatiu i dinàmic, que agrupa continguts, comentaris i dèries de tota mena”. Aixó que dius és mentida. És mentida perquè a mi se m’ha “gairebé prohibit” la participació en aquest bloc, perquè? perquè “no és pot replicar ni donar consells” en aquest bloc i també recordo la frase “Convido a la resta de granjers a no llegir-te i a no contestar-te ni ara ni mai”. Grans frases, algú sap el que és un país democràtic, segur que no.
    Per tant aquest és un bloc perquè hi participi la gent que té uns ideals i una ideologia molt concreta, l’altre gent “m’incloc” simplement us fa “nosa” o fàstic, no ho sé.
    Peró que ningú no digui res ni em llegeixi que ho diu “el Senyor del bloc”, uuuuuuuuh, quina por!!!!!!
    I Sergi, dius que el 5é punt de l’anònim “estàs d’acord”. Una altre mentida. Jo em cauria la cara de vergonya, peró és clar primer se n’ha de tenir.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s