M.Night Shyamalan

Segurament, la majoria de vosaltres ja sabeu qui és aquest director al que li dedicarem el Klaatu barada poblet de la setmana, però pels que no el coneixeu anem a fer una petita introducció en forma de presentació. I diu així: Manoj Nelliattu Shyamalan (aquest és el seu nom de veritat) va néixer a la India l’any 1970, i ja de ben jove (amb només 8 anys ja va començar a rodar petites pel·lícules domèstiques) va començar a mostrar interès en el món cinematogràfic i va dirigir tots els seus esforços en aquesta direcció. Agafant com a referència a directors com Spielberg o Hitchcock, i després d’una evolució espectacular, amb només 22 anys va estrenar la seva primera obra com a director i guionista, Praying with anger (1992), un film amb molts tocs autobiogràfics que li va portar el reconeixement de la crítica amb el premi a la millor opera prima de l’any de l’Institut de Cine de Los Angeles.

Després d’uns anys d’inactivitat, va tornar l’any 1998 amb un drama familiar, Els primers amics, però no seria fins el 1999 quan M.Night Shyamalan va començar a escriure el seu nom amb lletres d’or a la història del cinema amb una de les pel·lícules de l’any, El sisè sentit (The Sixth Sense, 1999), un thriller sobrenatural protagonitzat per Bruce Willis i el nen Haley Joel Osment que compta amb un dels finals més sorprenents i inesperats del gènere. Així com Matrix (Andy i Larry Wachowski, 1999) o Seven (David Fincher, 1995), estem davant d’una pel·lícula que ha marcat un abans i un després en el seu camp. Segurament, és la seva obra més reconeguda.

Un any després, el director indi torna a repetir amb Bruce Willis com a actor principal a El protegit (Unbreakable, 2000) on ens explica una història típica de còmic (al qual li fa aquí un homenatge) adaptada però a la vida real. Podríem destacar moltes coses d’aquest film, la seva manera de jugar amb els colors, la música composada pel seu habitual James Newton Howard o el repartiment, i és que tots els seus elements encaixen a la perfecció, sense fissures, conformant (per mi) una pel·lícula rodona en tots els aspectes. No va estar tant encertat a Senyals (Signs, 2002) la seva següent obra, on tot i així, el director segueix donant mostra de la seva habilitat a l’hora de crear tensió en l’espectador. Una pel·lícula com a mínim interessant.

El seu altre gran èxit va arribar dos anys després amb El bosque (The Village, 2004) on ens narra la història d’una petita comunitat rural de la Amèrica profunda que viu atemorida per unes estranyes criatures que viuen al bosc que envolta el poble. Al contrari del que ens van intentar vendre aquí, no és una peli de por sinó sobre la por, i segurament aquesta nefasta campanya publicitària, juntament amb la “gran” traducció del títol, van fer que no se la valorés en la seva justa mesura. Una pel·lícula inquietant, plena de matisos i carregada de metàfores, i amb un final made in Shyamalan.

Després d’una pel·lícula tant carregada com l’anterior, Shyamalan torna amb La joven del Agua (Lady in the Water, 2006), la adaptació d’un conte infantil japonès que ell solia explicar a les seves filles. Molt discutida per la crítica, en aquesta peli no se li poden buscar dobles lectures ni res per l’estil, és el que és, un conte de fades magistralment dirigit per un dels directors, juntament amb Fincher i Tarantino, amb més talent i projecció del cinema contemporani.

Aquí us deixo el tràiler de la seva pròxima peli, L’incident (The Happening, 2008), que veurà la llum el 13 de juny:

Klaatu Barada Poblet

Àngel

Anuncis

4 comentaris to “M.Night Shyamalan”

  1. Me la pela. Com a molts del bar. Que foti el que vulgui l’indiu aquest. I si algú vol jugar a fer de Gorina i fer un bloc de cheerleader del Xiamalan que se n’obri un de propi.
    Aquest bloc ja no té res a veure amb la taula 1 del bar, la dels veteranus, aquella tan bemparida. Hi ha massa petitburgès per aquí sueltu.

  2. Ui sí, quina gràcia. Clar, ara que torneu de l’autohomenatge que uns s’han muntat, aprofiteu per acabar d’explicar xistes al bloc… Que us aprofiti.

  3. Osti Àngel estic buscant el tràiler aquest pero no el trobo… on dius que l´has deixat aparcat?

  4. -Aquest tio és un crack. Tot el que he vist m’ agrada. De fet “Senyals”, tot i ser una pel·lícula menys rodona que les altres continua essent bona.
    – Em quedo amb “lo bosc”. O no.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s