Cinc dies de juny

Això no és el títol d’una pel•lícula violenta ni una crònica del crèdit de síntesi d’ESO. Tot i que jo me’n sento, diuen que ja no sóc un adolescent. Us vull parlar del temps. Tranquils, que això no és cap nova secció fixa. Simplement, volia oferir-vos les dades d’uns esdeveniments extraordinaris que tots recordeu.

El títol fa referència a les repetides tempestes de tarda que van afectar Berga de manera paranormalment insistent els 5 primers dies d’aquest mes de juny. Segur que els que hi eren recorden com anava. Una mica de sol al matí i terra mullat del dia anterior. És a dir, gasolina pels núvols, que amb poca cosa en tenien prou per deixar-se anar sobre nostre, amb trons, pedra i el que fes falta.

Vist des Berga, la percepció era clara: collons, com plou! Però és des de fora que la cosa prenia interès. Dia rere dia, Berga era el lloc on plovia més del país. I Berga no vol dir el Berguedà, sinó uns pocs quilòmetres quadrats al voltant de la Plaça de Sant Joan.

En cinc tardes vam acumular 227 mm, que deixaven gairebé en anècdota els miraculosos 223 mm que havien caigut durant tot el mes de maig. La diferència és que, si bé el maig gairebé tot el Principat va sucar de valent, l’aigua de juny era tota per nosaltres. Que n’aprenguin!

En aquest mapa de pluja acumulada entre l’1 i el 5 de juny es pot apreciar la magnitud dels esdeveniments. A grans trets, pluges generoses (20-60 mm) a la Catalunya humida o vella i no tan importants a la Catalunya nova o seca (< 20 mm). Un parell d’excepcions: la nostra profunda taca (més de 200 mm) i algunes tempestes capricioses cap al prelitoral central que puntualment van acumular 100 mm. Anem a la primera, passarem de les segones.

Vegem ara la pluja acumulada durant els cinc dies arreu dels Països Berguedans (que, si no recordo malament, anaven del Lluçanès a la Vall de Lord i de la Tosa d’Alp a Castelladral). Màxim claríssim a la capital i de 30 a 60 mm a la resta.

La memorable tempesta del dimecres 4 a la tarda-vespre mereix un record especial. 96 mm en una estona és un fenomen que difícilment es repetirà mentre vivim. Bé val una bona esllavissada!

Nota 1: la unitat mm és equivalent als famosos litres per metre quadrat. Si tens un litre d’aigua i el vesses en un metre quadrat de superfície, el líquid assoleix la prodigiosa profunditat d’1 mm.

Nota 2: en tot l’escrit s’ha seguit el periodístic criteri de l’arbitrarietat, segons el qual utilitzes el nombre de dades (5 dies, en aquest cas) que et permeten fer anar l’aigua al teu molí i que tot quedi ben espectacular.

Aleix

Anuncis

26 comentaris to “Cinc dies de juny”

  1. Canya als meteoròlegs. Prou que ens costava dir (i entendre) litres per metre quadrat perquè, de cop, aquests torracollons, per fer-se els putes, ens diguin que hem de parlar de mm per mesurar l’aigua de pluja caiguda.

    Més mal em va fer saber que ja no podem parlar de milibars (per mesurar la pressió atmosfèrica). Ara se’n diuen hectopascals (s’escriu així aquesta paraula engendrada pel dimoni?).

    I, fins i tot, em sembla que un dia vaig sentir que la mítica paraula “isòbares” no és gaire rigorosa. Em sembla (l’Aleix, si en té ganes, em corregirà) que es pot dir isòbara, en singular, però no isòbares.

  2. Els “milibars” eren realment apreciats (i buidats) pels joves que van servir a l’Exèrcit espanyol durant la postadolescència a Sant Climent Sescebes o a Jerez de la Frontera (bo, eh? és meu)

    A mi, de tant veure “Els caçafantasmes” per El 33, de jove, més que “hectopascals”, em sona “hectoplasma”. Serveix?

    I, sisplau, diguem, tal com molt bé indica el Sergi, “isòbares”. És una paraula esdrúixola i, per tant, la síl·laba tònica recau en l’avantpenúltima síl·laba.

  3. Al Bloc del Lleïr, s’ hi poden veure dos videos i 2 fotos de les pluges. Crec que és el dia 4, a la Valldan.

  4. El youtube també n’ és ple. Aquí n’ hi ha una mostra.
    http://es.youtube.com/watch?v=lq8bg_p_690

  5. Aquest estaba gravant la pluja o feia publicitat de Palau i Fills?

  6. Kiku, pel mateix preu hi posarem l’enllaç del diluvi de La Valldan:
    http://lleirzinho.blogspot.com/2008/06/temporal-berga.html

  7. Crec que el motiu d’utilitzar els hPa i no els mbar és perquè els Pascals són del Sistema Internacional. De totes maneres, per mi, la pressió, no només la atmosfèrica, és una de les coses més complicades de calcular en qualsevol problema per fàcil que sigui. No conec cap altra magnitud que es pugui expressar de tantes maneres! Que si Pascals, que si Bar, que si N/m2, també kg/cm2, o kp/cm2, i això quan no és amb múltiples o submúltiples que llavors ja tenim MPa, hPa, mbar…
    En fi, odio la pressió.

  8. Ah, i com bé heu dit, els vídeos són del dia 4 al vespre. En concret són d’un camí encimentat que porta al polígon-que no sé com es diu- i que es va convertir en una autèntica riera.

  9. Punt positiu pel Lleïr!
    Per quedar com una cosa seriosa, la meteorologia (almenys l’europea) va optar per usar les unitats del sistema internacional a l’hora d’expressar la pressió atmosfèrica. Per tant, hauríem d’anar de cara als Bars. Però com que la unitat tradicional eren els mil·libars (mb), que són equivalents a hectopascals (hPa), ens quedem aquests darrers i llestos.
    El tema dels mm no entenc que sigui ben bé el mateix. En qualsevol cas, és més curt i t’estalvies de posar barres, superíndexs …

    I Sergi, fes el favor de no intoxicar en públic. Si podem dir isòbara (una), no sé a quina ment pertorbada se li podria acudir prohibir-ne el plural isòbares (un parell o més).
    El que és incorrecte és parlar de “mapa isobàric” quan mostren el mapa aquell de ratllotes a l’hora del temps. I ho diuen del primer a l’últim.

  10. Faré de Kiku, si m’ho permet. Mireu això! “Fes-te soci del Barça!”

  11. T’ ho permeto, però t’ has equivocat de videoclip.
    Aquí sortim jo i els meus amics el dia 4 de juny a les pistes de fronton de Berga (reconeixereu el Gat perquè porta un barret de rus, els sltres suposo que queda prou clar qui som cadascú, tot i la forta pluja). No babegeu.

  12. Aquest del soci del Barça fa molt riure! Atenció al matís: de “fes-te soci” passem ràpidament a “carda’t soci”. Sembla endevinar-se que són a la bucòlica vila de Moià. També resulten especialment interessants els comentaris que afegeix a mig fer (al soci no se li pot enganyar) i la improvisació del xiulet.
    Però el que m’ha robat el cor és el seu amic “l’impertorbable”. Ha arribat un moment que fins i tot semblava que es posava a riure, però no ha passat de ser un somriure discret.

  13. El “carda’t soci del Barça” ve després de passar per Olot. Ja ho diuen que qui no carda a Olot no carda enlloc.
    Del seu company, m’ agrada la tensió que provoca. Et té tota la cançó pensant; li farà els coros?, es cardarà un fart de riure?, què hi fot aquest tio aquí?
    Molt bo.

  14. Recupero el tema per dir-vos que avui faran una connexió en directe amb Berga al programa de l’Albert Om (El Club) per parlar del tema aquest de les pluges i efectes secundaris. Sembla que no van sobrats de temes, aquesta gent …

    Ho dic per si algú vol tenir el seu segon de glòria televisiva, intentar lligar-se la reportera o imitar el Núñez.

    És ben possible que el temps vulgui dir-hi la seva i demostrar com plou a Berga!

  15. Merda. Ho he llegit tard i no he pogut anar a lligar-me la Xantal o Xàndal o com es digui, Llabina, llobina , llavina o com s’ escrigui…

  16. Kiku, què dirà la Bibiana si et veu parlar en aquest to de la Xandall?

  17. Que sóc un antiquat passat per aigua.

  18. Sóc el kiku. Suposo que si hagués estat l’ anòniom de l’ altre dia ja ho haguéssiu notat.

  19. A principis de maig de l’any passat va començar a ploure… i no ha parat de fer-ho fins fa dos dies. En aquests dotze mesos (maig 2008-abril 2009), a Berga, deuen haver caigut més de 1.200 mm (el meu germanet deu tenir les dades exactes). Una xifra que a cole ens deien que era pròpia del clima subalpí.

    El nostre paisatge en dóna fe: ha plogut i nevat molt i tot està verdíssim; des de l’Ametlla de Merola fins a Gósol i de Serrateix a les fonts del Llobregat. Aquesta primavera, els Països Berguedans són “la Suïssa catalana”: http://lagranjaberga.wordpress.com/2009/01/06/la-suissa-catalana/

    Malauradament, hem tingut i tindrem anys pitjors. Èpoques de sequera com la de fa poc més d’un any (quan el pantanu estava al 20%) o… la de l’any 1680: http://www.dbergueda.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-06

  20. Oju amb el dia 4 de juny. Avui fa 108 anys, Borredà va patir “una pedregada tan terrible y esferehidora com no’s guarda recort d’altra igual”: http://www.dbergueda.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-04

    I el 4 de juny de l’any passat, Berga va viure la tempesta més ben parida de les nostres vides: ens van caure 96 mm en una horeta. El meu germanet ho explica en el text d’aquesta entrada.

    Recordo aquella tarda-vespre: un dia més, el cel amenaçava pluja. Jo volia anar a caminar. Em vaig calçar les vambes i vaig dir:

    – adéu mama, vaig a donar el volt.
    – On vas, va dir-me ella.
    – Collons, a Queralt, com sempre.
    – No t’hi deixo anar, va ser la seva resposta.
    – Què?
    – Que no ho veus que està molt negre. Si marxes, em faràs patir.

    A una mare no se la pot fer patir. Em vaig descalçar i, a continuació, vaig passar l’estona mirant la pluja que, una tarda més, començava a caure. Ràpidament, les quatre gotes inicials es convertiren en tempesta espectacular. Poca estona després, baixava aigua per tot arreu. Una cosa mai vista.

  21. A no ser que en tingueu moltes ganes, no jugueu amb les tempestes. Són malparides i cada any pelen gent. Cada any. Potser ara fa temps que no hi ha cap mort per llamp al Berguedà, no me’n recordo, però s’ha de ser bastant temerari per enfilar-se per la drecera de Queralt quan el cel amenaça d’esverlar-te. Foteu el que us plagui, però l’avís ja el teniu aquí.
    De totes maneres, tranquils. Segur que aquest govern que tant vetlla per nosaltres ja deu estar a punt de treure una llei que impedeixi sortir de casa quan plou. I si t’agrada anar a buscar cargols, fote’t.

  22. El 1902, la tempesta de l’any no va caure el dia 4 de juny. Fa 107 anys, va baixar tot el dia 28 de juny: “Durant lo día 28 caygué tal xáfech de aygua que convertí nostres carrers en torrenteras, mentres que’l riu Llobregat s’engroxía ab tanta de manera que’s presentava caudalós com may s’hagués vist. D’aquesta revinguda se’n contan verdaders estragos”. Més informació a http://www.dbergueda.cat/noticies/efemeride.xsp?data=06-28

  23. Ei!! 6 de juliol i n’està caient una que t’hi cagues!! Meteoròlegs del bloc, ja publicareu les dades de l’aiguat, espero!!

    Fa cinc minuts he sortit de casa, he creuat el carrer corrent (6 o 7 metres) i m’he cardat com un ànec!!!!
    Visca!

  24. Va Torra, que no n’hi ha per tant. Vint-i-pocs collonuts litres. Mira, aquest any hi ha força llocs que podrien escriure un “cinc dies de juliol” perquè han rebut bastantes tempestes de les bones en pocs dies. Guardiola, Sant Jaume de Frontanyà o Borredà serien exemples nostrats, però la palma se l’enduen al nord de la Plana de Vic.

  25. Cinc dies de juny o… una nit d’agost. Fa 63 anys, a mitjanit, els veïns de la Pobla de Lillet es despertaren espantats: “Una borinor terrible es congria pel cantó de Sant Jaume, entre llamps i trons espantosos. El moment és emocionant. Sembla que s’esberlin les muntanyes i que milers d’avions solquin l’espai. Fa la impressió que un mar d’aigua salti del cel (…) la gent tem veure-ho tot arrasat. Mai s’havia vist una cosa semblant, ni oït una remor tan terrible”.

    A continuació, els poblatans van viure un fenomen meteorològic molt estrany. No els va baixar la Mare de Déu d’Agost, però gairebé: “Sobtadament se sent caure, en distàncies de 100 i 200 metres, uns cossos que s’esclafen a terra… Són terrossos de glaç que es calcula que bé podrien pesar 3 o 4 quilos. No arriben a caure en tota la Pobla més que de 6 a 8 cossos”. Si fem cas del testimoni, la pregunta és molt clara: què collons va passar, científicament parlant, a La Pobla la nit del 14 al 15 d’agost de l’any 1946?

    Una mica més d’informació del tema a http://www.dbergueda.cat/noticies/efemeride.xsp?data=08-15

  26. Aquest estiu del 2010 està plovent d’una manera extraordinària a Berga. Durant els mesos de juny (218 mm), juliol (147 mm) i fins al 2 d’agost ja han caigut gairebé 400 litres per quadrat. Si bé a l’agost sol ploure considerablement, no és tan freqüent que ho faci d’aquesta manera durant el juliol. De fet, a Berga ha estat el juliol més plujós des de 1976. Amb aquestes dades tropicals, no és d’estranyar que la verdor de maig regni per tota la comarca al pic de l’estiu.

    Dilluns 2 d’agost es va formar una forta tempesta al mig de la comarca. En poca estona van caure entre 30 i 40 litres sobre Berga. Posteriorment, el cel es va començar a recargolar cap al sud, on va caure el cel. Pluja molt forta, pedra i llamps espectaculars van durar fins a la nit, sobretot resseguint una línia que aniria de les Tres Maries cap a Cal Rosal i fins al Lluçanès. Es parla de quantitats de 50-60 litres a Avià o 70 a Sagàs, però el premi gros se’l van endur a Olvan, on en plena Festa Major van caure 70, 80 o fins a 100 litres en una tarda! Una tempesta de primera categoria, sens dubte.

    Hi ha una mica més d’informació al bloc de l’Olvan CE:
    http://olvance.wordpress.com/2010/08/02/el-temps-fa-la-guitza-el-dilluns-de-festa-major/

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s