No sóc modern

Aquest divendres, en el seu article setmanal a l’Avui, la bella Bibiana, tan moderna ella, ens explicava 5 aspectes de la seva vida quotidiana que comparteix amb molta altra gent i que configuren la manera de ser i de fer de la joventut postadolescent actual; és a dir, d’aquest ampli sector de la societat que, per edat, ja quedaria fora de l’adolescència però que es resisteix a fer-se gran i a comportar-se segons les pautes tradicionals del món dels adults: casar-se, tenir fills, recloure’s a casa, centrar la vida al voltant de la feina i la família… En definitiva, allò que abans se’n deia posar seny i portar una vida ordenada.

Es veu que això de posar seny, ara, no es porta. Tothom, o gairebé tothom (sobretot a ciutat), vol ser modern. I què vol dir ser modern? Com a mínim, complir els 5 requisits que ens comentava, aquest divendres, la Bibiana. Ja avanço que després de llegir l’article, ràpidament, vaig arribar a la conclusió que dóna títol a aquest escrit: no sóc modern. Incompleixo els cinc punts.

Punt 1. La Bibiana diu que fer un menú de tres plats i postres ha passat a la història. Menjar un plat sencer és pesat, cansat i avorrit. Ara et parteixes els menús, fas un pica-pica, t’apuntes als menús degustació, i menjaries japo cada dia. Protesto! No hi estic d’acord. A mi m’agrada el menjar que em fa la meva mare: plats tradicionals, bons i saludables. Això no m’ho toqueu.

2. La Bibiana ens parla del zàping: Mirem la televisió de la mateixa manera que mengem. Una mica d’aquí, una mica d’allà. I tot alhora. Per això triomfen els programes de zàping. Els millors talls dels millors programes, per una generació capriciosa que no es vol perdre res, ni aprofundir en un mateix tema més de 2 minuts.

Tampoc m’hi sento identificat. Va haver-hi un temps que semblava que sí que aquest punt formaria part de la meva quotidianitat, però ara ja no. Quan engego la TV, no ho faig per practicar zàping. Tinc clar què vull veure. En aquest punt, m’atreviria a dir que supero la modernitat de la Bibiana: en els moments d’oci, dedico més temps a l’ordinador que a la tele.

3. Bibiana dixit: Concept stores. Un Corte Inglés de mesura humana on trobes roba, musica, llibres, revistes, decoració i tot el que necessites, sense haver de remenar, buscar ni triar. La selecció et ve feta a mida, i a tu només et toca comprar.

Deixa’t estar de Concept stores i collonades amb noms guais. Jo, quan em dic que necessito roba, me’n vaig al Fustagueres i em compro vambes, pantalons i alguna samarretota i, així, ja tinc la feina feta per uns quants mesos. Evidentment, a la meva boutique no hi ha secció de decoració. Ni falta que hi fa.

4. Parla la Bibiana: Que aixequi la mà qui tingui temps per escoltar tot un CD. De fet no tens temps ni per escoltar-lo, ni per comprar-lo. Ara et baixes els 4 temes que t’interessen, te’ls passes a l’iPod, i 3 setmanes més tard els substitueixes pel penúltim hit de moda.

En aquest aspecte, potser també sóc una mica modern. No tinc iPod, però sí un MP3 que faig servir per escoltar música. El què passa és que un dia hi vaig fotre dues-centes cançons i ja no les he canviat més. I si et dic, estimada Bibiana, quins grups o músics formen part del meu repertori, tornaré a perdre qualsevol possibilitat de ser admès en el món dels modernillus: acompanyant Obrint Pas, hi trobaríem Els Esquirols, el Llach, els Dire Straits, l’Elvis, els Brams…

5. Diu la Bibiana: El concepte nòvio provoca urticària. Surts amb amics, tens relacions obertes, trobades puntuals i no et compromets amb ningú seriosament, més enllà de quedar cap a quarts de deu, pel Born, i anar picar alguna cosa.

Bibiana, jo de nòvio tampoc en tinc (això sí que seria modern!) i també surto amb els amics i hi tinc relacions obertes i trobades puntuals (els partidets a Àvia estan oberts a tothom), però he de dir-te que sóc un solter tradicional, amb greu perill d’acabar esdevenint el clàssic tiet konku (ho escric amb k per treure dramatisme al tema). Tanmateix, com que semblar un desgraciat és poc eficaç, et diré que sóc solter perquè vull. En definitiva, com diuen ara, sóc un single.

Un dia, si vols, pots passar d’anar al Born i venir al nostre bar. Si véns, de singles en trobaràs uns quants. I si, de pas, vols venir a fer partidillu, també t’hi voldrem.

Sergi

Anuncis

22 comentaris to “No sóc modern”

  1. Si ets un tiu, també queda superguai i postmodern passejar-se per la Rambla de Catalunya a la tarda vestit amb una americana de pana, ulleres de pasta i vambes d’aquelles de la punta blanca (unes Converse estil Murdock) i portar un llibre d’algun gran pensador centreeuropeu a sota el braç. Si pot ser, en llengua original (algun txec o suís queda molt bé).

    Si ets més hippiós i pollós, el darrer crit per ser molt enrotllat és anar els diumenges al matí al parc de la Ciutadella a fer una mica de malabars amb cadenes i diàvolos, mentre el teu gos sarnós jau a sota un salze. A l’hora de dinar, evidentment, una carmanyola de la mare amb amanida de pasta fresca i lloc arrebossat. I una poma.

    L’endemà, a la facu, és molt d’alternatiu i modern passar-se les hores bevent cerveses al bar i fent petar la xerrada amb un professor més de dues hores en aquelles taules enganxifoses de la Coca-Cola. I, si et queda temps, passes per la Plaça Cínica (s’ha de dir “cínica”, si no, encara pots ser sospitós de ser afí al Rectorat) i fas alguna pintada en alguna cabina de la Telefónica. Camí dels “Ferrocates” (es diu així; Ferrocarrils de la Generalitat queda antiquat i vuitcentista) cap a Barcelona, baixes a Provença i comences a cridar amb un megafon contra el pla de Bolonya.

    A la vegada, cada tia que et trobis pel camí li has d’explicar que toques en una banda de neo New Age postapocalíptic i que no et perds cap Primavera Sound Festival i cap Sónar. Només així, ties com ara la Bibiana ens poden trobar interessants i supermoderns.

  2. Collons, que lluny que veig la modernitat des del meu reducle folklòric de la Vila de Berga!!

  3. Ens hem oblidat dir que tot i que sembli que a casa teva no tens ni mirall ni dutxa has de vestir-te amb roba molt pija.

    Amb això vull dir:
    Unes bambes Munich molt estridents (però com les quines duien els vostres pares per jugar a futbol sala). 110€

    Uns pantalons que gairebé els hi faries caritat i que segur que són de marca, per anar bé força desconeguda (Levi’s queda passat de moda). 120€

    Una samarreta tres talles petites a poder ser de Divinas Palabras. 60€ – 70€

    Jersey Adidas Classic (o Retro) estètica Mexico ’68. 130€

    Bolso de Vaho Works fet amb lones de publicitat (si pot ser del Bread & Butter). 74€

    Anant a fons podriem portat uns calçotets (aquests si de goma ampla i marca). 30€

    Per tant i sense comptar l’Iphone piratejat que hem comprat a l’ebay i la càmera de fotografies (encara de rodet ja que queden més personals)

    Som hippies i moderns però ens costa 524€ només la roba que portem. Sort que no l’hem de planxar.

    Sense comentaris

  4. Concept stores? Vaho Works? Divinas Palabras? Bread & Butter? (què és això que es diu Pa amb mantega? Increïble!)
    Potser tot això és molt modern però seguríssim que jo no sóc d’eixe món.

  5. Demanaria al Senyor de les Porres, Capo del bloc, o com es vulgui fer dir que intercedeixi i posi ordre.
    Aquest bloc és massa petit per dos Sergis. A banda, pot induir confusions. Ara imagina’t que, aprofitant que hi ha confiança, començo a insultar un dels dos arran d’un comentari que em sembli absurd pensant-me que és el meu germà, i llavors resulta que és l’altre. Tindríem un conflicte que s’hauria pogut evitar. Reflexionem-hi.

  6. Admeto l’error i malgrat al costat del meu nom apareix la signatura en el final dels missatges hi posaré Teti.

    Malgrat això tu no et tallis. Pensaré que les critiques van pel teu germà.

    Teti

  7. Si els blocs, el mail, el facebook, el messenger i els diaris digitals no us fan perdre prou temps, podeu provar l’hemeroteca digital de La Vanguardia a veure què tal. No us l’acabareu mai.

    Podeu estrenar-la consultant la portada del dia que vau néixer i seguir-hi furgant fins a trobar què deia La Vanguardia el dia després de les fatídiques finals de Berna, Sevilla o Atenes.

    Si encara no ho heu tastat, us convido a mirar la portada del 3 de febrer de l’any 1939, el dia després de “l’alliberament” de Berga a mans de les tropes franquistes: “Mediante hábil maniobra, las tropas nacionales se apoderan de la importante ciudad de Berga… http://hemeroteca.lavanguardia.es/previewPdf.html?id=33120577

  8. No sóc modern: no tinc facebook. Per què? Ja perdo prou temps amb el bloc.

    Si voleu llegir un article que ens parla del facebook… http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/el_facebook_de_zuckerberg_29870.php

    De l’article, destaco el següent fragment:
    “La tecnologia triomfa quan sap donar resposta a les debilitats humanes. Aquí només calia tenir en compte dues coses: que les persones som uns éssers nostàlgics i que tots tenim una portera xafardera a dins. Té altres utilitats, d’acord, però si funciona és perquè engega dos dels motors més potents de l’ànima: la memòria i la curiositat. I en un grau més o menys elevat segons el cas, afegiria que és un canal on descarregar-hi narcisisme”.

  9. Jo tampoc sóc modern, Sergi, no et preocupis; compartirem la pena entre Bloody Marys i Dry Martinis. No tinc Feisbuc, prou feina tinc amb això del correu electrònic i amb el Myspace de Ligeia. Però és que no en penso tenir, ho he decidit perquè 1.) No em cal, tampoc tinc gaires fotos per penjar i no sóc pas tan guai i 2.) perquè no vull conèixer més gent, ja estic bé tal com estic. En el següent enllaç podeu trobar-hi el “post” d’una adjuntada al “Favorits” de la Granja. Molt bona reflexió.

    http://estardivolploure.blogspot.com/2008/10/s-supermoda.html

    Jo tampoc sóc modern. Per no ser, encara no sóc ni calvu.

  10. Jo tampoc tinc Facebook i de moment no m’ha passat res d’estrany. Fins i tot hi ha algun agosarat que em saluda pel carrer…

  11. Ja fa temps, vaig deixar clar que no sóc modern. I si per ser modern s’ha de ser espanyol i espanyolista, encara ho sóc menys. Jo no sóc ni vull ser com ells: http://politica.e-noticies.cat/catalans-orgullosos-de-ser-espanyols-24504.html

  12. Quan surto al carrer (a casa, la cosa encara és pitjor), la meva indumentària no és gaire moderna: roba còmode, sempre vambes, molts dies de “xàndal”, els texans com a pantalons de mudar i un anorac que combina amb tot. En definitiva, el típic garrulu.

    Mireu què en pensa de nosaltres (els que anem amb “xàndal”) el Sostres: http://paper.avui.cat/article/serveisioci/160417/la/gent/xandall.html

  13. Em vaig fer un fart de riure quan vaig llegir l’article!!! Jo NOMÉS vaig amb xandall i bambes!!!! I content que n’estic i còmode que vaig!!! Cada dia tinc més clar que aquest tiu viu al seu món urbanita i es pensa que no hi ha res més enllà de Convergència, els restaurants cars i esnobs, la Moreneta, els cóctels, la roba elegant i les putes cares.

    Quina llàstima!

  14. Ha arribat el meu moment: em sembla que em convertiré en una estrella… del cinema. Un dia d’aquests, a Berga faran un càsting per formar part del repartiment de “Pa Negre”, una pel·lícula inspirada en el llibre (que té aquest mateix títol) de l’Emili Teixidor.

    He llegit que busquen un perfil molt concret: gent sense pircings al nas, al llavi o als ous i que porti un pentinat NO modern. Persones d’aspecte similar a algú dels anys de la postguerra. Collons, em sembla que d’aquests ja no en quedem gaires. Amb el meu cap rapat/calbu no modern que fa joc amb el cos mal girbat que arrossego, el paper de protagonista de “Pa Negre” serà per a mi.

  15. No he fet mai un power point, no he anat mai amb avió, m’agraden les sardanes (però no sé ballar-ne) i no he esquiat mai. Definitivament no sóc modern. Sóc tan retrassat que avui he anat a l’estació de La Molina per primer cop a la vida. La rebuda ha sigut magnífica. “Mira, un termòmetru, a veure què diu?”. -15ºC. No deia cap mentida.

  16. Jo no sóc modern, però els del cine sí. L’altre dia vaig anar a veure “En tierra hostil” i me la van fotre en “inglès”. Ben mirat, no en deuen ser gaire de moderns perquè en comprar l’entrada em van ben avisar: “oju, que avui la fem en versió original”. La meva resposta també va ser de garrulu total: “buenu, però els subtítols deuen ser en castellà, no?”.

    Això de la versió original deu estar bé pels que dominen l’anglès, però a mi anar al cine a llegir no sé si m’acaba de fer el pes. A llegir a la cagadora. No barregem naps amb cols!

    Avui, una altra demostració que sóc més garrulu que modern: he comprat el meu croissant de xocolata, me l’he fotut i he seguit passejant. He vist alguna cara coneguda, ens hem saludat i anar fent. Sort que no m’he aturat a parlar amb cap princesa. En arribar a casa he vist -el mirall ha parlat molt clar- la pena que feia: tot de xocolata escampada per la meva galta de nen calbet.

  17. N’hi ha que tampoc són gaire moderns. Ara fa una estona, després de llegir el Mundu, he anat a pixar als lavabos de la biblioteca. Mentre passava el baldet he vist que hi havia inscripcions a la porta. N’he llegit alguna. L’he trobat. La de sempre: “tonto quien lo lea”.

  18. Aquest divendres, mentre feia de profe substitut de gimnàs -conec tortures més dures-, se m’ha acostat la típica alumna torracollons que en lloc de jugar a futbol o bàsquet vol aprofitar l’hora d’educació física per jaure i no deixar treballar o badar tranquil·lament al professor, i m’ha dit: “Sergi, t’assembles a un home que surt al llibre de català”. Sense deixar-me temps per preguntar-li de qui estava parlant, ha afegit “Sí, un que es diu Miquel Martí i Pol”.

    Més modernillu que jo és la persona, o la màquina, que es cuida del fil musical del carrer Major. Es nota que ja no manen els sociates. Avui a la tarda, mentre baixava pel carrer Ciutat, m’ha acompanyat la pluja i l’ “Avui Dolors” dels Manel. Llàstima que la nostra gran avinguda comercial sigui tan curteta: quan he arribat a casa, devia estar sonant la que més m’agrada: “els guapos són els calbus / ho sap tothom, però no ho diu ningú…”.

  19. Després de passar un any i mig sent un sense papers, avui he signat un nou contracte que em lliga amb els de sempre: Espanya. 5 anys. Fins el juliol del 2015. Sense incentius. Pagant jo: 10 euros el DNI i 20 el passaport. La signatura de la paperassa l’he fet a Puigcerdà, a un cop de roc de França.

    Havent fet, i fent temps esperant el bus de retorn als Països Berguedans, he anat a donar el volt pel poble. També m’he acostat al llac. Al més pur estil jubilat, m’he assegut en un banc. M’ha vingut son. He començat a fotre cops de cap. Diria que he dormit algun minut. Fins i tot m’ha passat pel cap la possibilitat d’estirar-me ben estirat al banc o a l’herba, però no ho he fet: he tingut por de perdre el bus o que em vingués a tocar els collons la policia local pensant-se que era un vagabund. Quan he obert els ulls després de l’últim cop de cap, he vist que una nena m’assenyalava i li deia alguna cosa al seu pare. No vull saber què.

  20. No he fet mai cap PowerPoint i, a l’edat que tinc, em sembla que ja no en faré cap. No em cauen bé els Powerpoints. Suposo que és culpa de l’abús, i del mal ús, que se’n fa: garlo de com els alumnes acostumen a presentar els seus treballs en grup: power i anar-hi. És avorridíssim. Per això, si vaig a viure a Suïssa, ja sé a qui votaré. A l’APPP: Anti-PowerPoint Party.

  21. No pasturo descalç i sovint explorejo. Queda clar que no sóc modern i que justejo bastant.

  22. Veient que amb l’excusa de la crisi TV3 no es decidia a omplir les nits de dimarts o dimecres amb un parell de capítols d’On collons som?, he fet el pas. Sóc molt modern: ahir vaig tastar Lost per primera vegada. Comencem bé: el primer capítol me’l vaig perdre. Quan vaig obrir la tele, ja eren a l’illa passant l’estona amb aquell ossu polar. Evidentment, m’ho vaig mirar en castellà: com que els subtítols d’aquell canal de la TDT on els migdies fan Freims no funcionen ni en castellà ni en anglès, vaig descartar la possibilitat de fer-me el puta mirant (sense entendre-ho) Perdidos en inglès.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s