1968, l’any d’inflexió a la ciència ficció

A la dècada dels 60 ja feia molts anys que s’havien posat les bases de la ciència ficció, els seus inicis els trobem amb el francès Georges Méliès i el seu Viatge a la Lluna (Le Voyage dans la Lune, 1902) o la Metropolis (Metropolis, 1927) de l’alemany Fritz lang, una pel·lícula visualment impressionant que ha esdevingut una de les més influents de la història del gènere. De bon principi, aquest era un gènere amb la única missió d’entretenir a l’espectador, passar una estoneta entretinguda i au, cap a casa, però ja a partir de finals de la II Guerra Mundial aquesta tendència comença a canviar. Els directors comencen a utilitzar la ciència ficció com a vehicle per fer metàfores sobre la societat, com per exemple Ultimàtum a la terra (Robert Wise, 1951) on hi podem trobar un missatge pacifista. Al Japó, i arrel del desastre d’Hiroshima, neix un subgènere anomenat Kaigu-eiga (pel·lícules de monstres gegants) amb títols com Godzilla (Hishirô Honda, 1954), una metàfora força interessant sobre els efectes de la bomba atòmica. Els efectes de la II Guerra Mundial o conflictes internacionals com la Guerra Freda passen a tenir un paper molt destacat en les trames de les pel·lícules de ciència ficció.

 Però és a partir dels 60 quan els directors es donen compte realment de les possibilitats que ofereix el gènere, i, a partir de les arrels de la ciència ficció clàssica comencen a tractar altres temes i aprofiten per incloure diverses inquietuds intel·lectuals i moviments socials de l’època. Alguns dels títols importants que en van sorgir a partir d’aquest canvis van ser Lemi contra Alphaville(Jean-Luc Godard, 1965), Fahrenheit 451(François Truffaut, 1966) o Plan Diabolico (John Frankenheimer, 1966). I arribem així a l’any 1968, l’any en que van aparèixer tres de les pel·lícules capitals del gènere, sobre les que s’assentaran les bases per la ciència ficció actual. Aquestes són:

 2001:Odissea de l’espai (Stanley Kubrick, 1968): una peli sobre la història de la humanitat, en diverses fases del passat i del futur. La seva importància recau en el fet de que es una obra revolucionaria per la seva concepció adulta i reflexiva del gènere i per la seva influència estètica en obres posteriors, sobretot en lo que a efectes especials es refereix (George Lucas li deu molt a Kubrick). I, en aquesta mateixa línia, i a partir del context de Guerra Freda, neix una resposta russa a 2001, Solaris (Solyaris, 1972) d’Andrei Tarkovsky, no tant espectacular com la que ens ocupa, però més rica en reflexió espiritual i, sobretot, molt densa.

 El Planeta dels Simis (Franklin J.Sachaffner, 1968): el film ens narra la història d’una tripulació a bord d’una nau espacial que s’estavella en un planeta desconegut governat per una raça de simis intel·ligents que tenen esclavitzats als éssers humans. Aquesta és més innocent que 2001, més apta per a tots els públics podríem dir, molt entretinguda, però tot i així compta amb un guió carregat de significat. L’autor del guió es val de la novel·la original per introduir una crítica al racisme, a la supèrbia humana i les ànsies de poder. Compta amb un final sorprenent, inventat per el mateix guionista, diferent al de la novel·la.

 La nit dels morts vivents (George A.Romero, 1968):L’argument principal es basa en les radiacions que desprèn un satèl·lit que fan que els morts s’aixequin de les seves tombes i busquin als humans per alimentar-se. Aquesta pel·lícula la podríem situar més aviat en el camp del terror, però aporta a la ciència ficció una visió dels zombies diferent a la existent fins a l’època, el zombie com a criatura creada artificialment, per culpa de l’home. Utilitza això per fer una metàfora de la Amèrica pre-Vietnam, realment pessimista.

Klaatu barada poblet

 

 Àngel

 

Anuncis

One Comment to “1968, l’any d’inflexió a la ciència ficció”

  1. Tot i que a mi m’ agrada més la ciència ficció dels anys 70 i 80, aquestes pelis són molt bones. De fet les pelis de ciència ficció per dolentes i friquis que siguin, gairebé sempre tenen alguna cosa que m’ agrada.
    Per cert, ja saps que allà on hi ha una peli sempre hi ha un videoclip relacionat.
    -Metròpoli: http://www.youtube.com/watch?v=LDRFzjt6NXM
    -Kaigu-eiga: http://www.youtube.com/watch?v=GDS83yrM30Y
    -2001 i Solaris: http://www.youtube.com/watch?v=SNbFZ8imuuA
    -La nit dels morts vivents: Actualment el Michael Jackson és un mort vivent, i ha fet que la pel·lícula ja no formi part del gènere de ciència ficció. De totes maners va fer un vídeo molt bonic anomenat thriller: http://www.youtube.com/watch?v=AtyJbIOZjS8

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s