La ressaca, fa 90 anys

Avui que és diumenge, dia oficial de la ressaca, i que s’acosta la nit de Sant Joan -que és nit d’alegria (és a dir, de beure molt)-, potser és un bon moment per recordar com eren les nits d’alcohol, i els matins de ressaca, a Catalunya, l’any 1918. Ens ho explicarà un escriptor de prestigi: el Josep Pla. Amb el seu testimoni i el nostre podem contrastar l’eufòria i les seqüeles del mal beure, ahir i avui. Busqueu les set diferències.

“Elimino, amb desagradables dificultats, una borratxera de Pernod. Davant la família em faig passar per malalt. La meva mare -que ho comprèn tot- fa els ulls grossos. Passo hores i hores amb un cap de plom, la boca seca com un cuiro (…) Em llevo a quarts de set de la tarda (…) Ah, Déu meu! El vici és amarg. La virtut és dolça i agradable. L’alcohol em fa molt de mal… però tinc tanta set!

A més, m’acosto a l’alcohol amb una mena d’il·lusió que m’abassega. Aquesta il·lusió va lligada a un desig irrefrenable de vehemència i atordiment. Sentir-se ple, tibant, lúcid, com si el cos i l’esperit us haguessin crescut desmesuradament! L’esperit se’m fa còmplice de la il·lusió i em porta a creure que la vehemència és higiènica i necessària.

Per un duro (vint miserables rals) es poden tenir quatre pernods autèntics (Pernod Fils) gelats, deliciosos, exquisits, i estar dominat per un remolí dionisíac set o vuit hores. En la conversa, aquest estat us dóna una facilitat de rèplica i d’observació aguda i brillant. L’alcohol excita els reflexos mentals del cinisme.

Noteu que la gent us escolta, que de vegades riu, que us segueix amb els ulls. Per a la vanitat humana, per a la pròpia vanitat, no hi ha res tan estupefaent ni tan satisfactori com sentir-se escoltat, com tenir un públic aparentment o realment atent.

A mesura que la vanitat es va saturant, sentiu que la set augmenta. Entreu en l’horrible engranatge de la fatxenderia i de la set… Aquesta alteració de desigs dura el que dura. Però a la fi es produeix el trencament, el crac, és a dir, l’asfíxia produïda per una enorme fatiga física.

Després de la irisada eufòria de les venes inflades i del cor galopant sentiu en les vísceres una gran buidor interna, amb un trencament d’ossos, una desfibració del cos i la immersió en una tristesa inexplicable, immensa, horrible”.

Sergi (i Josep Pla, des d’ El quadern gris, p. 99)

Advertisements

4 comentaris to “La ressaca, fa 90 anys”

  1. De moment no tinc previst llegir-me el llibre sencer, però aquesta m’ha semblat una descripció precisa. I ni idea de què és el Pernod, però certs líquids que emanen de sota la barra del bar tenen propietats semblants.

    Em consta que Pla també tenia aportacions interessants i cruels relacionades amb les cartes, les timbes i les dones.

    Ara, que el Pep aquest no es pensi que és únic! He sentit relats i definicions relacionades amb el beure molt brillants de part d’alguns homes del bar.

  2. En els primers dies de vida d’aquest bloc, el Pla ja va treure-hi el cap. Un dia, com bé diu l’Aleix, va aparèixer per demostrar que el joc, el vici del joc, és un bell costum ben arrelat a casa nostra: http://lagranjaberga.wordpress.com/2007/04/23/amics-del-seti-ni-un-pas-enrere/

    D’altra banda, el Pla tampoc va saber callar en saber que cada dia hi ha més gent que masega la nostra llengua fent servir, a tort i a dret, l’inefable “bones”: http://lagranjaberga.wordpress.com/2007/04/20/parlem-be-que-no-costa-una-puta-merda/

    Kiku, què és el Pernod? Segur que n’has begut algun dia.

  3. A mi mes que la descripcio de la ressaca, que esta be, m’agrada el paragraf que comenca per “m’acosto a l’alcohol amb una mena d’il.lusio que m’abassega. Es molt descriptiu d’ho xulu que es comencar una nit.

    Com que el kiku deu fer vaga, m’he llegit jo la wikipedia!! El Pernod es pastis, de fet la mateixa casa fan Pernod Anis i Pastis Ricard, que tot i els noms a la wiki els consideren dos tipus de pastis.

    Tambe he apres que historicament el pastis es una reformulacio de l’absenta sense la planta que van prohibir pq provocava ceguera i tota la historia.

    Si falla parlar del Chelsea es un bon “workarround”…. he he

  4. La veritat es que el Pla mai no l’he llegit (no es extrany pq llegeixo poc) pero sempre que m’he trobat amb trossos m’ha agradat molt.

    Ho posare a la llista de bons proposits per l’any que ve… tinc la consciencia tranquila i tinc suficient temps per davant com per oblidar-me’n! he he

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s