Athanagia 2001. Pac-Man

Comencem una nova secció que pretén aparèixer regularment. Parlarem d’una indústria que els últims anys està generant més calers i pirateria que el cinema quan semblava impossible: els videojocs. Però no tractarem consoles ni títols actuals, simplement perquè ja no consumeixo aquestes novetats i no sabria que dir-ne a part de que estan molt ben fets i bla bla bla… Malgrat tot, es pot dir que el Sergi ja va fer el primer capítol o pròleg de la secció quan ens explicava les hores invertides al PC Futbol.

Engegarem amb el primer videojoc que recordo haver jugat, el Pac-Man. De fet, poca memòria em queda d’aquell esdeveniment: no sé ni quants anyets tenia ni en quina plataforma vaig jugar-hi, probablement en una màquina recreativa de bar. Posteriorment una consola Nintendo de 8 bits va anar a parar a casa meu per iniciar-me totalment al món de les viciades a l’hora de berenar. Un dels cartutxos era el Pac-Man. Era bastant negat jugant-hi i dubto que arribés a la tercera pantalla.

Com molts dels jocs que anirem desgranant, l’èxit d’aquest rau en la seva senzillesa. El seu creador es diu Toru Iwatani i la primera versió és de l’any 1979. El nom prové d’una onomatopeia japonesa que es podria transcriure a l’alfabet llatí “Puck”. En comercialitzar el joc als EUA i mundialment, per evitar confusions i conyes amb la semblança entre “Puck” i “Fuck” van arreglar-ho escrivint “Pac” que es pronuncia gairebé igual. Menció honorífica a part als que venien el joc a Espanya: com a moltes pel·lícules van canviar un títol normalet per un de ridícul, “Comecocos”. Al joc no hi apareix ni un coco.

Nosaltres comandem una bola groga amb boca enmig d’un laberint ple de puntets. L’objectiu és moure el personatge esquerra-dreta-amunt-avall passant per sobre els punts fins a menjar-se’ls tots. Després passes a la següent pantalla (que sempre és exactament la mateixa!). Així semblaria molt fàcil, però per tocar els collons ja hi ha els altres 4 personatges del joc. Són uns fantasmes de colors vermell, rosa, blau i carbassa anomenats Blinky, Pinky, Inky i… Clyde?! Persegueixen i acorralen la nostra bola i si la toquen perdem una vida. Als 4 extrems del laberint hi ha uns punt més grossos que ens proporcionen temporalment la capacitat de menjar-nos els fantasmes, que després ressusciten. A cada nivell el dòping li dura menys al nostre personatge, tota un metàfora del món de la drogoaddicció. El joc conté uns efectes sonors persistents i unes breus musiquetes que composen una banda sonora fàcilment identificable. Podeu jugar-hi directament clicant aquí.

Com serà habitual en aquests casos de gran èxit, l’obra ha tingut una bon grapat de seqüeles i una sèrie de dibuixos animats. Una colla de fanàtics fins i tot han fet un tràiler per un film amb personatges de carn i ossos i efectes especials.

Parce

Anuncis

4 comentaris to “Athanagia 2001. Pac-Man”

  1. Siusplau, algun dia parlaràs del Xònics?

  2. El campió del món de Pacman:

  3. Ostres Sí!, del Xonics si que se n’ha de parlar. És el sumum de senzillesa-adicció! genial!

  4. Em sumo al grup d’amics del Xonix. Un dels millors jocs, sens dubte.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s