Intentarem oblidar

MarchenaUna Eurocopa menys. Fa quatre dies començàvem, contentets, la nostra eurocopa porrera i la cosa ha acabat fatal: Espanya campiona i Xavi millor jugador. Val més que no en parlem gaire.

Haurem de fer com els suïssos i els austríacs. Tornar a la normalitat des d’avui mateix. Ells ja no hauran de veure els seus carrers ocupats per mamats vestits de vermell, blau, groc o taronja i nosaltres ja no haurem de patir més per si Espanya acaba guanyant l’Eurocopa. Ja l’ha guanyat.

Aquest fet m’ha trastocat els plans (i m’ha tocat els collons). Fa uns dies, tenia pensat fer una mica de balanç, estrictament futbolístic (comentant jugadors, partits, barraques, detalls futbolerus, etc.), d’aquesta Eurocopa 2008, però les coses s’han anat complicant molt. Ningú ha pogut aturar Espanya i així estem: a la defensiva, aguantant com podem.

Amb els espanyols inflant pit i ensenyant bandera, ja no em ve de gust rebobinar aquestes últimes setmanes de futbol i repassar els dies, els partits i les eliminatòries on s’ha anat coent el triomf de la roja.

Vull passar pàgina. Aquests espanyols (amb tots els seus mitjans de comunicació) em fan una mica de por i bastant fàstic (alguns espanyols). No vull ser com ells. No vull que la seva onada d’eufòria patriòtica ens engoleixi a tots. No vull acabar dient que, ben mirat, han jugat molt bé, hi havia molts catalans, s’ho mereixien i bla, bla, bla. No. Ha guanyat Espanya i això vol dir que han vençut els que ens odien, trepitgen, humilien i menyspreen. Ells són els que no permeten que nosaltres puguem jugar, guanyar, perdre i gaudir. Per tant, que quedi clar: guanyin com guanyin (amb la fúria o amb el tiqui-taca), la seva victòria mai serà la meva satisfacció.

Dit això, ens podem mirar una mica, si voleu, l’eurorepassada que tenia previst fer i que ara resumiré anant molt per feina.

En aquesta Eurocopa, els que som futbolerus hem pogut gaudir d’uns quants bons partits. Destacaria: Portugal-Turquia (2-0), Turquia-Rep. Txeca (3-2), tots els d’Holanda, Portugal-Alemanya (2-3) i Alemanya-Turquia (3-2). Espanya, i el seu bon joc, mereixeria capítol apart, però no el faré. Si teniu ganes de llegir elogis -inflats o infladíssims- cap a la selección, obriu la tele o mireu qualsevol diari espanyol.

Com sol passar en aquestes competicions de seleccions, l’Eurocopa també ens ha ofert partits molt avorrits. A destacar: tots els partits on jugaven Àustria, Polònia, Grècia i Suècia i, també, el França-Romania (0-0).

Un dels principals al·licients de les eurocopes i els mundials és poder-hi descobrir jugadors fins llavors desconeguts per tota persona normal i, a la vegada, poder veure jugar algun nom que diuen que promet. En aquest àmbit, subratllaria els russos Arxavin, Kolodin, Pavliutxenku i Zhirkov; els holandesos De Jong i Engelaar i el croat Modric.

En aquestes valoracions de final de competició tampoc hi pot faltar l’apartat de les decepcions d’aquesta Eurocopa. Podríem dir diversos noms de jugadors, però em limitaré a destacar les seleccions de Portugal (tenien equip per guanyar), Holanda (perdre amb Rússia després de les exhibicions contra Itàlia i França deixa mal regust), França (molts jugadors de nivell poc aprofitats), Grècia (de campiona a 0 punts) i Suïssa (jugaven?).

Per acabar, jugaré a fer la cosa més divertida d’aquesta mena de balanços de final de competició. Proposaré el meu onze d’aquesta Eurocopa 2008: 1 Casillas, 2 Altintop, 3 Zhirkov, 4 Marchena (mare de déu!?), 5 Puyol, 6 Senna, 7 Schweinsteiger, 8 Xavi, 9 Villa, 10 Sneijder, 11 Silva. El sistema de joc seria un 4-2-3-1, amb el Xavi i el Senna de doble pivot i el Villa en punta.

I ja estaríem. A partir d’ara, si hem de parlar de futbol, no m’interessa res més que el Barça!

Sergi

Anuncis

13 Responses to “Intentarem oblidar”

  1. M’haurieu d’haver fet cas des del principi. Ja us ho vaig dir: l’eurocopa és una merda i a l’estiu mai fan futbol.
    De fet, ja ni me’n recordo de tot el que ha passat. D’ara en endavant, aquest és el calendari.

    – Barcelona, diumenge 6 de juliol de 2008:
    Jornada nacional de salvació d’un president contra les cordes. Les forces Sandrites no passaran!
    – Algun lloc d’Europa, agost de 2008
    Prèvia de la Champions. Pim, pam i fora.
    – Algun bar de Catalunya, qualsevol dia al vespre:
    Gresca i xerinola.

  2. Crec que es Arshavin, en comptes de Arxavin

  3. En català és Arxavin. Mentre que en anglès i castellà la ш es tradueix per sh, en català es tradueix per x, ja que en català la x pot ser dos fonemes diferents, un dels quals el /ʃ/ (inexistent en la fonètica castellana, per això copien de l’anglès). En anglès la x només serveix pel so ics, mentre que el so xeix es representa amb sh. El fonema /ʃ/ (és a dir, xeix), correspon a la lletra cirílica ш, altrament anomenada “sha”. Arxavin en rus és Аршавин.

    Per tant, en català s’escriu Arxavin.

    PD: No sóc la Lurdes; sóc l’anònim (el de debò).

  4. Avui, el Vicent Partal, director de vilaweb, ens presenta un seguit de reflexions i comentaris interessants respecte el tema aquest de la “roja” i Catalunya: http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2915915

  5. De l’Antònim a l’Anònim.

    No sé com s’escriu en català, però no crec que per escriure català calgui modificar aquestes coses i ser tan original.

    Aquesta grafia que proposes està bé per donar certa facilitat a la pronunciació (que, d’altra banda, tothom sap quina és), però si totes les llengües del món ho escriuen com ho escriuen els americans, per què hem de ser diferents de tothom?

  6. Benvolgut antònim,

    No totes les llengües del món ho escriuen com ho escriuen els americans. Per exemple, totes les llengües eslaves ho escriuen com els russos amb la lletra cirílica o bé amb la grafia š en aquelles llengües eslaves que usen l’alfabet llatí.

    Només ho escriuen com ho escriuen els americans aquelles llengües que, com l’espanyol, no tenen aquest fonema, i per tant copien de la traducció anglosaxona (fa pocs anys copiaven de la traducció francesa, d’aquí per exemple que hi ha gent que escriu Irak -forma anglosaxona- i d’altra que escriu Iraq -forma francòfona-).

    Per cert, posats a deixar de ser perepunyetes i “originals”, per quins set sous els espanyols no s’obliden de la ñ i deixen de complicar la vida als fabricants d’ordinadors?

    Els francesos també es podrien oblidar de la ê, i tots els idiomes llatins dels accents (per exemple, que els italians s’oblidin dels accents oberts a les ì). I posats a fer, eliminem la h, la diferència entre b i v, i acabem escrivint els pronoms sense guionets ni apòstrofs, simplement tal com raja.

    I finalment, per facilitar les coses, que els anglesos deixin de tocar els pebrots i escriguin tal com sona. Per què han de ser tan originals i escriure Shakespeare quan tothom sap que es pronuncia Xecspir (uf, perdó! Shecspir!).

  7. Una pequeña puntualización a esos datos fonéticos.
    Iraq, debiera escribirse finalizada en Q

  8. Una pequeña puntualización a esos datos fonéticos.
    Iraq, debiera escribirse finalizada en Q porque en árabe se escribe العراق
    Finalizado en la letra , ق cuya mejor equivalencia fonética tanto en castellano como en català es la letra Q.
    Sí existe una equivalencia entre el sonido catalán de la X que colocais en Arxavin, con el castellano, sería escrito Archavin.

    Por cierto, los nombres propios no se deben traducir, es de mal gusto.

    Y ya por último volver a felicitar a todos los seguidores de la selección española por su magnífico triunfo y a los que nos os ha gustado dicho triunfo, pues ajo y agua.

    Però aixó sí, amb molt de carinyo.
    Salut i força.

  9. Si tu parles rus, jo parle àrab, no molt però parle.

    Lo dit, salud i força.

  10. Jonkepa, no vas ben encaminat. La traducció de la ch al català és tx: cotxe, Txecoslovàquia, catxonda…

    La x sonant com a xeix és un fonema que no existeix en castellà; en anglès sí i s’escriu sh.

  11. Jo crec que lo que dius tú i lo que dic jo es correcte, pensa que jo no soc català.
    Pensa que nosaltres diguem Vixca (vichca) y no Visca com vosaltres, també diguem Xé (ché) i no che.
    Lo teu en la versió catalana i lo meu en la valenciana.
    En qualsevol cas jo no he estudiat mai la nostra llengua, soc autodidacta, puc estar equivocat.
    Lo que si he estudiat es el àrab.
    Salut i força.

Trackbacks

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s