On dius que vius?

Bon Repòs, Clavé, Alpens, Instrucció, Capolat, Mossèn Comelles, Saldes, Jaume Cascalls, Pirineus, Joan Oliver (Pere Quart), Mossèn Marcel·lí, Puig-reig, Germà Franciscà P. Antoni Baylina, Pare Postius, Sant Jaume de Frontanyà, Josep Badia i Sobrevies, Lluís Rosal, Falsilles…

Es veu que tot això són noms de carrers i places de Berga.

Tot i que vivim en una ciutat de menys de 20.000 habitants (de moment), si no ets un especialista en el coneixement de l’entramat urbà de Berga, és impossible trobar o saber ubicar tots aquests carrers esmentats, i molts altres, sense l’ajut d’un mapa.

Com a tot arreu, la denominació dels nostres carrers i places té una llarga història. Encara avui, alguns punts de la ciutat els seguim identificant tal i com ja ho feien els berguedans del segle XIV, però la majoria dels nostres carrers més antics han vist canviar el seu nom oficial, i el costum popular d’anomenar-los, diverses vegades.

La plaça de les Fonts, a principis del segle passatA finals del segle XIV -quan es construïren les muralles que marcaren el perímetre del casc antic de Berga durant 500 anys-, ja es feien servir, com a mínim, dues denominacions que, malgrat no ser oficials, encara utilitzem per indicar dos punts rellevants de l’antiga vila: el carrer Major i la Canya. I una tercera, carrer de les Canals (l’actual carrer Buxadé), que la gent més gran encara recorda com a denominació d’ús comú.

En aquells moments baixmedievals, Berga només tenia una plaça: l’actual plaça de Sant Pere. Aleshores, però, en deien simplement la plaça. Aquest punt neuràlgic de l’actual ciutat -conegut com a plaça de la Patum pels forasters- és dels que ha vist passar més denominacions diferents. Com a mínim, ha estat coneguda com a plaça Cremada (patí un greu incendi el segle XVII), plaça de la Constitución o plaça de la República (durant els anys 30 del segle XX).

BergaFou precisament entre els anys 1931 i 1939 -quan la història política s’accelerà (proclamació de la República Catalana, adveniment de la Segona República a Espanya, l’esclat de la Guerra Civil i el triomf dels franquistes)- que els carrers i places de Berga van veure més alterades les seves denominacions. Amb pocs anys, alguns carrers tingueren 3 o 4 noms diferents.

Exemples: l’enigmàtic carrer Alpens (és a tocar de la plaça de les Fonts), abans anomenat del Pujol de Dalt, passà a dir-se, en els nous temps republicans, carrer Fraternitat; la plaça de Sant Joan, amb l’arribada de la República, es transformà en la plaça Francesc Macià, i el carrer Major, a partir de 1936, esdevingué el carrer Joaquim Maurín (un home del POUM).

Molts altres carrers també foren rebatejats, a partir de 1931, amb noms que pretenien homenatjar figures i valors cívics, polítics i morals que els republicans utilitzaven com a bandera: aparegueren el carrer Justícia (actual carrer del Balç); el carrer Wilson (en honor al president dels EUA que es féu famós per la seva defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles), que avui és el conegudíssim carrer Clavé; el carrer Igualtat (Baixada de la Ribera); la plaça Pi i Margall (Plaça de les Fonts); la plaça de la Llibertat (Plaça del Forn), etc.

Amb l’entrada de les tropes nacionals i la consolidació de l’Espanya franquista, els noms republicans dels carrers de Berga foren arrencats, tornaren velles denominacions (castellanitzades) i se n’afegiren de noves que foren instaurades per tal de glorificar el Caudillo i altres personatges centrals i efemèrides rellevants del nou estat dictatorial i espanyolíssim.

BergaDos exemples: l’actual passeig de la Indústria (que encara avui coneixem com el Vall: una denominació d’origen medieval) passà a dir-se el Paseo del Generalísimo, i el nostre carrer Onze de Setembre -anomenat Avinguda 14 d’abril durant la Segona República- esdevingué la Calle 2 de febrero per commemorar el dia (el 2 de febrer de l’any 1939) que les tropes franquistes alliberaren Berga.

Després de la mort de Franco, i durant els anys de l’anomenada Transició (1975-1982, més o menys), els berguedans i berguedanes van veure desaparèixer els noms de carrer més clarament identificats amb el Franquisme.

Respecte el conjunt de noms actuals dels carrers i places de Berga, m’agradaria plantejar (sense exigències ni emprenyar-m’hi gaire) dos possibles canvis:

1) Si passegeu per la nostra ciutat i us fixeu en les plaques dels carrers, veureu que hi ha noms de capellans -avui, totalment desconeguts per a la majoria de berguedans- per tot arreu. No en podríem treure algun?

2) Proposo que el carrer Major -tothom en diu així- torni a ser, oficialment, el carrer Major. Lo de Carrer Ciutat em sona una mica provincià. És una denominació que s’instaurà, l’any 1877, per celebrar que Berga havia rebut, per concessió reial, el títol de Ciutat. Avui, ser reconeguts o no com a ciutat no té cap importància i dels reis espanyols no n’hauríem de voler res, tampoc títols inútils.

Sergi

Anuncis

23 comentaris to “On dius que vius?”

  1. Això dels noms dels carrers em sembla realment important. Així com els roures, la pinassa o el faig (i no les palmeres, sequoies o acàcies) ens emmarquen i ens expliquen on som, no és el mateix viure envoltats de capellans i geografia que de revolucionaris, militars o futbolistes.
    El nom dels carrers indica quina hegemonia hi havia en el moment de batejar-los. A Montcada i Reixac, on actualment el tremp nacional deu més aviat escassejar, hi ha un pilot de carrers centrals que evoquen els Països Catalans. Algun ajuntament de fa poques dècades devia ser nacionalment sensible.
    Un altre exemple flagrant: als sociates actuals no els passaria pel cap (potser ni a mi!) batejar tot l’eixample amb una cosa tan patriòtica com els llocs, noms i motius de la Corona d’Aragó (Almogàvers, Roger de Llúria, València, Consell de Cent, Mallorca i un llarguíssim etcètera).
    La responsabilitat de posar noms als nous carrers (o canviar-ne de ja existents) no s’hauria de deixar en mans dels regidors del moment, sinó que és una de les poques coses susceptibles de ser decidides entre tots.

  2. Sergi, no sé d’on has tret tota la informació però el curs passat es va presentar a l’IES Guillem de Berguedà un treball de recerca molt interessant i complet sobre aquest tema,

  3. Xavi, tens raó, he consultat aquest treball de recerca -fet per la Judit Boixader- i està molt ben fet. Si el voleu fullejar, el podeu veure (si l’autora us dóna permís) a l’Arxiu Comarcal.

    Si algú està interessat en saber més coses de la història dels carrers de Berga (o de la Berga medieval), també es pot mirar la tesi doctoral de la Dolors Santandreu: http://www.tdx.cbuc.es/TDX-1124106-085303/index.html

  4. El carrer Wilson em fa gràcia. Els abanderats de l’internacionalisme barat i de boca podrien esgrimir en favor d’aquesta nomenclatura altra vegada, ja que ens donaria un toc de ciutat de províncies amb aires de nou ric.

    Per contra, els defenestradors dels Wilson, Smith i McPerrin i de tot el que soni anglo-americà tindrien en els seus arguments que, tenint tants prohoms de casa nostra mereixedors de tan alta dignitat, fóra una pena posar el nom d’un carrer de Berga un tiu que té nom de pilota de vòlei. A més, quedaria molt provincià posar aquest nom i que fes cruïlla amb Carrer Menorets, per exemple.

    Ara, sí que em toca una mica els collons tants capellans i tantes collonades. No sé perquè, però tinc la sensació que quan l’insigne Climent Forner traspassi, li acabarem posant un carrer. Seguint en aquesta línia, però, no em faria res tenir un carrer Homer, per exemple.

    I la plaça Sant Pere, la plaça Sant Pere, collons! Allò de “la plaça Cremada” està molt bé per fer-te l’intel·lectual i l’original, però deixem-nos d’eufemismes: a més, si fos la plaça Cremada, finalment, en el dibuixet de la placa hi hauríem de posar una crema catalana o bé un got de rom i un grup d’havaneres. No ho acabo de veure, a Berga.

    Però, actualitzant la nomenclatura del mapa urbà, hi podria ser encabit el carrer de l’Ordenança, i que hi hagués tots els moviments socials per allà. o carrer de la Patum, i que fos un atzucac trist, brut i amb pixums de gos.

    Reflexionem-hi, sisplau.

  5. Com diu l’Aleix, els noms dels carrers ens poden dir moltes coses de la història i la identitat de cada poble.

    A Espanya tenen un poble que es diu El Barraco. Es terra de ciclistes. Només hi viuen 2.000 persones i aviat tindran 3 carrers dedicats a ciclistes molt arrelats a aquest poble: Ángel Arroyo (2n del Tour 83 i guanyador, desposseït per dopatge, de La Vuelta 82), el Chava i el Sastre.

    Si us mireu el mapa d’aquest poble – http://www.elbarraco.org/pueblo/callejero.pdf -, veureu que la principal artèria del poble, partida pel mig per una plaça, té doble denominació: General Franco i General Sanjurjo. Allò que dèiem, cada poble té la seva històra, els seus referents i la seva identitat.

  6. Si, i a Berga per Patum en podrien dir:

    el Carrer dels Pixats.

  7. Si us heu preguntat mai per què la plaça de Sant Pere fou coneguda, durant segles, amb el nom de Plaça Cremada, avui l’efemèride de Ràdio Berga toca aquest tema:

    Entre els anys 1654 i 1655, Berga hagué de suportar diversos atacs de tropes franceses que volien expandir els dominis de França cap al sud dels Pirineus. Una d’aquestes incursions es desenvolupà durant el 14 d’octubre de l’any 1655. Aquell dia, les tropes franceses feren incendiar diverses cases de la plaça de Sant Pere. A partir d’aleshores, aquest punt tan emblemàtic de la capital berguedana passà a ser conegut, popularment, amb el nom de Plaça Cremada.

  8. Moltes vegades es parla de la Plaça cremada com si la Patum en fos la responsable i com diu el Sergi no hi té res a veure.

  9. Jo em pensava que es deia així perquè era el lloc on els joves acostumaven a cremar-se les mans, ja m’enteneu…

  10. Fa uns cent anys, Berga tampoc era el paradís. Un dia de novembre de l’any 1904, el setmanari berguedà “La Lucha” descrivia la capital berguedana amb les paraules següents:

    “Berga podía haber sido la capital de la montaña; podía haber tenido diez y ocho ó veinte fábricas en movimiento; podía haber sido una hermosa estación de verano; podía haber tenido ferrocarril; en una palabra: podía haber sido una de las poblaciones más ricas de Cataluña y, sin embargo, carece de todo y es hoy una población arruinada”.

  11. L’any 1950, Berga tenia uns 8.000 habitants. Aleshores, la Valldan encara era independent. Fa 58 anys, des de les pàgines del setmanari “Berga” (franquista), un berguedà descrivia la seva ciutat amb les paraules següents: http://www.radioberga.cat/arxiu_noticies/efemeride.xsp?data=11-24

  12. Per molts d’aquests carrers i places hi devien haver passejat el Panxa de Llauna i el Jana Coi, dos berguedans de mitjans de s.XX. Eren dos personatges populars, perdularis. El Panxa de Llauna era força aficionat a omplir la seva panxa de mam.

  13. Si passejant per Barcelona us ha picat la curiositat la denominació d’algun carrer en particular, potser trobareu informació de l’origen i el motiu d’aquest nom “estrany” a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3556343

  14. Si haguéssim de parlar de totes les denominacions que han tingut tots els carrers de Berga, no acabaríem mai. Com que no disposem de tant temps -aquesta setmana tenim molta feina!-, em limitaré a esmentar quatre punts més de la nostra ciutat que, al llarg de la seva història, han vist passar denominacions ben diferents:

    1. Temps enrere, del carrer Barcelona se n’havia dit carrer del Mataderu o callissa de l’Escorxador. Se’n deia així perquè on avui hi ha la plaça Europa (altrament dita “allà on hi ha la biblioteca” o “allà on hi ha el Consell”), abans hi havia hagut un mataderu. I també un camp de futbol (el camp del Mataderu).

    2. El carrer del Carme (aquell petit carreró/placeta que queda entremig dels carrers Buxadé i Pietat) havia estat conegut com a “Llençalabarra/Llansalabarra”. No em demaneu per què.

    3. La plaça de les Fonts havia tingut dos noms molt bonics: plaça del Vi i plaça de la Nació Catalana.

    4. El carrer Menorets, a tocar del carrer Major, on hi ha el “Santi Comellas” i la barberia del “Crispin”, s’havia dit carrer de la Cultura. Suposo que va rebre aquesta denominació durant els anys trenta, quan els republicans tenien la fal·lera de rebatejar carrers amb denominacions del tipus Educació, Justícia, Llibertat, Fraternitat o Cultura.

  15. Home, plaça del Vi o plaça de la Nació Catalana no em desagraden pas gens. Quan guanyem la guerra contra Espanya, aleshores penso que s’haurien de rebatejar algunes d’aquestes zones urbanístiques i tornar-les als noms originals. Per rememorar d’on venim i cap a on anem. He dit.

  16. L’altre dia, el Vicent Sanchís, des de la seva columna Desclot, també ens parlava de noms de carrers: http://paper.avui.cat/article/opinio/163624/memoria/historica/immediata.html

  17. Si us interessa saber quan es van començar a construir els primers xalets de les Estaselles, http://www.dbergueda.cat/noticies/efemeride.xsp?data=09-04

  18. Hola, com que no visc a Berga, estaba molt contenta obrint una finestra al meu ordinador on podia veure cada dia una bona vista amb els nuvols, cels o nits… Queralt, i ara han tret la anomenada “nova webcam” si algú en sab al motiu, m’agradaria saber-ho. Gràcies. Monts

  19. No t’he entès Monts, però em sembla deduir que vols veure imatges de Berga actualitzades, no? Una webcam de Berga, vols.

    La del link d’aquí sota està molt bé. És una web d’un noi de Berga on penja les dades de la seva estació meteorològica i les imatges de la webcam: fotos cada 10′ apuntant Queralt i la Figuerassa.

    http://meteoberga.awardspace.info/

  20. Hola Aleix: Exactament el que jo volia, veure Berga desde casa. com si obrís una finestra. Abans ho veia desde una pàgina que es titulava “nova webcam a Berga” però de cop va desapareixer per una de meteorología general. Ara he vist que hi teniu una nit fantàstica. Moltes gràcies,
    Monts

  21. Diuen que tindrem nous noms de carrers: als anys trenta, el carrer del Balç es deia carrer Justícia. Ara tornarem a tenir un carrer de la Justícia, però a un altre lloc: on fan els nous jutjats. A l’època de la república, la moda era rebatejar carrers amb noms com igualtat, llibertat o república. Ara tenim altres dèries: posar el nom de Programari Lliure a un carrer. Però no tot són canvis. Algunes coses es mantenen. La tradició tan berguedana de batejar els carrers de la ciutat amb noms de capellans, per exemple. Així, l’entranyable mossèn Quilòmetru -al cel sigui, si és que hi ha cel. I que ens hi guardi un racó, si pot ser- donarà nom a algun carreró de Berga: http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=8152

  22. La plaça de Sant Pere, en temps de carlinades també s’anomenà “Plaza de Carlos V”, així es pot veure en l’aquarel·la de la Patum de 1838 de Ferran de Segarra

  23. Howdy! I could have sworn I’ve visited this blog before but after browsing through some of the articles I realized it’s
    new to me. Anyways, I’m definitely happy I found it and I’ll
    be bookmarking it and checking back often!

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s