La bella i la bèstia

Zidane i Materazzi, Materazzi i Zidane. Si un d’ells ha de ser la bella, suposo que la majoria pensareu en el Zizou. No és que sigui gaire guapo, però per eliminació ja es veu que la bèstia és el Materazzi. A més, també hi hauria tot aquell discurs segons el qual el Zidane seria la bella perquè simbolitza el futbol tècnic, elegant, bell i estètic. En canvi, el matusser central italià representaria la bèstia, perquè és dur, barroer i trinxeraire. Però les coses no són tan senzilles.

Un dia de juliol del 2006, a la final del Mundial, la bella va embogir i, per un instant, es va convertir en la bèstia. Sí, estic parlant del famós cop de cap del Zidane al Materazzi. Aquella reacció sobtada que, com se sol dir, va donar la volta al món i, de pas, va condemnar França a la derrota i va facilitar la gran victòria -guanyar un Mundial de futbol- a Itàlia amb la bèstia d’heroi.

Quan ho vam veure en directe, i durant els dies següents, semblava que d’aquell partit, i de tot el què hi va passar, en parlaríem durant molt temps. Quedava clar que acabàvem de viure un dels grans moments de la història del futbol i que les conseqüències i interpretacions derivades d’aquella brutal agressió al pit del central azzurro generarien un llarg debat col·lectiu.

Dos anys més tard, les presses de l’actualitat informativa ens han fet veure, sentir, comentar i analitzar milers de notícies urgents i “històriques” i, amb tanta fulleraca, aquest intens capítol de la història de l’esport rei ja ha començat a quedar força enterrat.

Si voleu fer memòria, repassem, ràpidament, la pel·lícula dels fets: abans que arrenqués aquell Mundial d’Alemanya, la hipòtesi de veure una final que enfrontés França i Itàlia semblava poc probable. El gran favorit era Brasil i gairebé tothom coincidia en dir que els brasilers eren molt superiors a la resta. Els Ronaldinho, Kakà, Ronaldo, Adriano o R. Carlos semblaven imbatibles.

En el camí cap a la final de Berlín, però, França va eliminar Brasil i Itàlia (en una pròrroga magnífica) va barrar el pas a Alemanya. En aquells partits previs a la final, en l’equip francès destacà el lideratge i les grans actuacions de Zidane (que ja havia anunciat que es retiraria quan acabés el Mundial) i, com gairebé sempre, la selecció italiana va anar tirant milles a base de resistència defensiva, amb Buffon, Zambrotta, Cannavaro, Materazzi, Grosso i tot l’entramat defensiu anulant al rival amb més o menys elegància i subtilitat.

La gran final va començar esverada. Pocs minuts després del xiulet inicial, l’àrbitre va pitar penal a favor dels francesos. Zidane agafa la pilota, es mira el gran porter italià i decideix executar la pena màxima a l’estil Panenka. Déu n’hi do. L’alegria a la casa del francès, però, no va durar gaire: minut 19, el senyor Materazzi decideix pujar a rematar un córner i fa barraca. 1 a 1. A partir d’aquí, domini francès però cap més gol.

Ja a la pròrroga, arribem al moment culminant. França segueix controlant el joc i busca la victòria. Itàlia sembla conformar-se amb l’empat i opta per esperar els penals. De sobte, és el minut 110 de partit, tangana. Un jugador italià cau a la gespa i els seus companys protesten. Sembla que hi ha hagut agressió.

L’àrbit no s’entera de res, però al camp hi ha una pantalla gegant on el públic, i el quart àrbitre, poden veure què ha passat. A la repetició tothom ho veu, però sembla que no pugui ser: el Zidane s’ha tornat boig i ha clavat un cop de cap (molt primitiu) al pit del Materazzi. L’italià cau fulminat. Després d’uns moments de confusió, l’àrbitre parla amb el seu ajudant i, a continuació, s’acosta al 10 francès per mostrar-li la targeta vermella.

També jo, que tant me fotia qui guanyés, vaig quedar perplex: el Zizou, que estava a un pas de retirar-se tocant la glòria (guanyant el Mundial i sent elegit el millor jugador), acabava d’engegar-ho tot a la merda amb una agressió més pròpia dels camps de regional o d’un killu qualsevol que no pas d’un venerable veterà que ja té els collons pelats de tant jugar a futbol.

Era tan necessari agredir al cabronàs italià tot i el risc de deixar el teu equip (la França que tant l’idolatra) amb un jugador menys en plena pròrroga d’una final de Mundial i, a més, sent aquest el teu últim partit com a jugador professional? No va pensar que aquell podia ser el seu últim gest com a futbolista professional?

Diria que no va pensar en res. Va actuar impulsivament, instintivament. El Materazzi l’estava agafant de la samarreta i ell va dir: Si la vols, te la dóno al final del partit”. El central italià, conegut futbolísticament per la seva duresa, no es va quedar mut. Sentint-se ofès per la pregunta una mica humiliant i sobrada del francès (i potser buscant-li les pessigolles, com faria un bon especialista en provocar i desconcentrar un rival que, amb la pilota als peus, en sap més que tu), el defensa va respondre:Prefereixo a la puta de la teva germana”. La contraresposta del Zidane ja no es va formular a través de paraules: es va girar i va etzibar-li el mediàtic cop de cap.

Després de veure la targeta vermella, l’estrella francesa va sortir del terreny de joc i va passar, cap cot, pel costat de la copa que l’estava esperant. Va ser una de les grans imatges d’aquell Mundial. Pocs minuts més tard, el final feliç de la història del Zidane futbolista va acabar d’espatllar-se del tot: ell, que hauria pogut retirar-se amb tots els honors, va haver de veure com Itàlia guanyava, als penals, el Mundial d’Alemanya 2006.

En les reaccions postpartit, que s’allargaren uns quants dies, la majoria de tertulians, analistes i garlaires varis es mostraren més interessats en discutir tot allò que va passar el minut 110 que no pas en resumir i valorar el desenvolupament del partit, els jugadors decisius, les ocasions de gol i tot allò més aviat avorrit que se sol comentar després d’un gran partit.

En aquells dies, moltes personalitats del món del futbol (i també polítics, “intel·lectuals” i més fauna) volgueren dir-hi la seva. Molts d’ells sortiren en defensa del Zidane i de la seva agressió. Em va semblar sorprenent. Per mi -ho vaig pensar aleshores i ho segueixo pensant ara-, el Zizou va actuar com un jugador irresponsable. Com qui no té res al cap. Com un juvenil que juga diumenge el matí sense haver dormit i que a la primera tenallada respon amb un cop de puny.

Al llarg de la seva carrera, el Zidane deu haver rebut molts insults i provocacions. Moltes vegades s’ha contingut. Altres vegades no. Em costa d’entendre perquè en aquell partit -una final de Mundial, el seu últim partit- va perdre el cap d’aquella manera. Sent realistes, l’únic que va aconseguir amb aquell famós gest és que l’agredit -la bèstia- esdevingués l’heroi -i el jugador més eficaç– d’aquella final: va fer el gol de l’empat, va fer gol als penals decisius i va fer expulsar al millor jugador rival.

Sergi

Advertisements

4 comentaris to “La bella i la bèstia”

  1. Així m’agrada: el bloc de La Granja sempre al peu de la notícia, seguint l’actualitat.
    En realitat va anar així. En Materazzi l’estava agafant de la samarreta i el Zizou li va dir: “si vols alguna cosa, quedem després als lavabos del vestidor”. El central italià no va quedar mut i, sentint-se ofès, va respondre: “els calvus de merda no són el meu estil”. I tangana al cantu.

  2. El Materazzi és un catxondu: http://www.marca.com/2010/03/03/futbol/futbol_internacional/calcio/1267601944.html

    Necessitem uns quants italians tan ben parits com ell que ens ajudin a eliminar a “la roja” en aquest Mundial tan perillós que es va acostant. Que l’esperit de Matrix, Roberto Baggio i Tassotti hi faci més que nosaltres. Puntos jodemos, que diria aquell.

  3. Bona idea: un museu del Catenaccio amb els millors despejes i les garrotades més esgarrifoses.
    http://www.marca.com/2012/03/12/futbol/1331572588.html

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s