El dilema de l'EPO

Llegint l’Investigacion y ciencia de l’agost m’he trobat amb un artícle d’un tal Michael Shermer (que es veu que abans era ciclista) sobre el dopatge amb EPO. N’he fet un resum.

Fins als anys 90 era freqüent que els ciclistes es prenguessin estimulants, analgèsics o es fessin autotransfusions de sang. Les primeres lleis antidopatge van venir despres de la mort del Tom Simpson l’any 1967. Tot i aixo als anys 70 o 80 els controls eren molt esporàdics.

A partir dels 90 tot va canviar amb l’aparició de l’EPO. És una hormona prouduïda pels ronyons que estimula la producció de glòbuls vermells. És utilitzada (la versió sintetizada r-EPO) en malalts que pateixen anèmia.

L’efecte de l’EPO és el mateix que el d’una autotransfusió sanguinea, però sense el mal rotllo de les bosses de sang i les agulles. Els atletes entrenats tenen un HCT (hematocrits o globuls vermells) amb valors propers als 50. Prenent EPO pot arribar als 60.

La irrupció al ciclisme va ser molt ràpida. Segons el Greg LeMond va ser el 1991. Després d’haver guanyat els tours del 86, 89 i 90 a la primavera del 91 estava entrenant, Em trobava millor que mai, els meus temps parcials als entrenaments de la pretemporada van ser els millors de la meva carrera i tenia un molt bon equip, però al Tour del 91 va passar alguna cosa diferent. Corredors que anys anteriors no em podien seguir, ara em deixaven enrera inclús en pujades no gaire fortes. LeMond també explica una història que li va transmetre Phillippe Casado, company d’equip. Aquest va saber a través de Laurent Jalabert, corredor de l’ONCE, que el programa personal de dopatge de Jalabert estava organitzat pel propi equip de la ONCE. I aquest incluia EPO.

Casado va abandonar l’equip de LeMonde i va passar-se a un que s’apuntava al dopatge. Va morir de cop el 1995 als 30 anys. No se sap si la seva mort va ser conseqüència del dopatge. El que sí que se sap és que quan l’índex de HCT arriba als 60 la sang és tan espessa que es coagula amb facilitat. Aquest perill és molt més gran quan al dormir el ritme cardiac és més baix. En els corredors professionals, el ritme és proper a les 30 pulsacions per minut. Hi havia la llegenda que alguns corredors van començar a dormir amb un pulsòmetre connectat a un despertador que sonava quan les pulsacions baixaven massa.

Fins el 2001 no es va poder detectar l’EPO, es per això que fins llavors es considerava que un HCT de 50 o més era simptoma de dopatge. Willy Voet, de l’equip Festina, explica al llibre Breaking the chain quan venien a fer controls de sang es punxava els corredor amb dissolucions sòdiques (permeses per rehidratar els corredors) que diluien la sang.

Frankie Andreu, la llebre de l’Amstrong, va viure el problema des de dins: Durant uns quants anys no vaig tenir dificultat per fer la meva feina dins l’equip. Llavors, al voltant del 1996, les velocitats van augmentar d’una forma espectacular a les carreres. Alguna cosa havia passat i no era només entrenament. Andreu va resistir la temptació fins que ja no va poder més. Gran part del gran grup anava dopat, em vaig veure obligat a fer alguna cosa. Va començar a injectar-se EPO dos o tres cops a la setmana. No és com el RedBull, que et dona energia instantàneament, però si que et permet arribar una mica més lluny, aguantar al grup de davant una estona més, rodar a 51km/h en lloc de fer-ho a 48.

Per acabar amb el dopatge s’ha de recuperar la confiança entre els ciclistes. No pot ser que els que no ho fan pensin que són tontos per no fer-ho.

Marc R i Michael Shermer

Anuncis

2 comentaris to “El dilema de l'EPO”

  1. Doncs a mi em sembla que no hauria de ser tan difícil detectar l’EPO si sempre es presenta amb ampolles tan explícites com la de la foto… EPO!
    Per millorar els meus temps, vaig parlar amb l’entrenador perquè em subministrés alguna substància dopant. Em va dir que amb els diners que li oferia només em podia servir EPO de primera generació, que es veu que canta com una “almeja” al més mínim control. Està tan superat que quedes com un retrassat davant dels rivals.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s