No és culpa meva

Un dia d’aquesta primavera passada, passejant pels espais del Museu de la Colònia Vidal, i havent visitat ja racons com l’antiga fàbrica, la sala de la màquina de vapor, un dels vells habitatges dels treballadors, l’escola dels nens o el safareig dels vius i dels morts, un nen de 4t de Primària se m’acostà i em va preguntar: “la majoria dels antics habitants de la colònia ja són morts, oi?”.

Vaig respondre afirmativament i, ràpidament, l’inquiet nen va insistir: “I són al cel tota aquesta gent?”. Llavors, vaig intentar fer funcionar el meu cap a tota velocitat per trobar una resposta ràpida i acceptable, però no se’m va acudir res més que dir, arronsant les espatlles, “no ho sé noi. No hi he estat mai”.

Després de respondre amb aquestes paraules, em pensava que el nen arrencaria a córrer direcció a la senyoreta per comunicar-li, tot cridant i plorant, que el senyor guia era dolent i boit, però no. El simpàtic nen ja no va preguntar res més i, fins i tot, feia cara d’haver quedat satisfet amb la resposta. Semblava que pensés: “té prou raó aquest tiu. Si no ha estat mai al cel, què collons sap? No té prou informació per dir-me què hi pot haver a la casa de déunostrusenyor”.

Tanmateix, encara que el nen no m’hagués muntat cap cristu, vaig rumiar com em podia defensar si algun professor o professora s’assabentava de la meva resposta al nen i me la retreia argumentat que era inadequada per l’edat del nen, mancada de tacte i sensibilitat i susceptible de generar un trauma en el seu alumne.

Perquè l’hipotètic mestre indignat no m’agafés desguarnit, vaig dissenyar una possible defensa d’urgència que més o menys feia així: “no m’atabaleu. Tot el merder de les religions -amb el tema estrella de després de la mort, què?- no me l’he inventat pas jo. I respecte Déu, què voleu que us digui? El problema que tinc amb ell, i el seu regne del cel, és que em sembla que no existeixen. No m’ho sé imaginar. Per tant, en referència a aquests temes, i igual que en els altres, només us puc prometre que intentaré ser sincer: si em pregunteu alguna cosa, intentaré explicar el què sé. I el què desconegui, així mateix us ho diré: no ho sé”.

Sergi

Anuncis

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s