A Espanya fan "La Vuelta"

Aquest dissabte, comença la Lliga (Bien!), Els Pets toquen a Avià (ué!) i arrenca La Vuelta (algun tímid aplaudiment). Per anar agafant rodatge, contrarellotge per equips a Granada. A partir de demà diumenge, carretera, bicicleta, pinganillu i qui sap si alguna bona dosi d’EPO new generation.

Si teniu ganes de veure una mica de ciclisme i viatjar, des del sofà, per l’Espanya plural, les etapes més prometedores són les següents: aquest dimecres 3 de setembre, contrarellotge de 42 km a Ciudad Real; el dissabte 6, Barbastro-La Rabassa; l’endemà, Andorra-Pla de Beret i, sobretot, l’etapa de l’Angliru, que es disputarà el dissabte 13 de setembre.

Aquest dia, els ciclistes les passaran molt putes: 209 km, 3 ports de 1a categoria i pujada final a l’esgarrifós Angliru, amb rampes superiors al 20% de desnivell. Una pendent tan forta que, fins i tot, els millors ciclistes veuran com el seu comptaquilòmetres redueix velocitat fins als 6, 7 o 8 km/h.

Fins ara, La Vuelta només ha pujat tres vegades a l’infern asturià. Els guanyadors d’aquestes tres etapes han estat escaladors de molt nivell: el meu Chava, l’italià Gilberto Simoni i l’espanyol Roberto Heras. Darrere seu, diferents ciclistes van haver de posar peu a terra, o agafar-se als cotxes i motos, per poder acabar d’arribar a meta.

Després de l’experiència Angliru, al peloton encara li quedaran dues etapes aparentment decisives: una altra jornada de muntanya a Astúries (el diumenge 14) i una cronoescalada a Navacerrada el penúltim dia d’aquesta Vuelta 2008.

Parlem de favorits? En principi, tindríem un ciclista per sobre la resta: el Contador, guanyador del Giro 08 i el Tour de l’any passat. El seu principal rival pot ser el Sastre, guanyador de l’últim Tour. I com a tercer home tindríem el Valverde, que sempre se’l té en compte però que encara no ha acabat de demostrar que pot guanyar una volta de tres setmanes. Si no guanya un d’aquests tres, serà una autèntica sorpresa.

No diré més noms. Si algú vol més informació d’aquesta Vuelta, pot consultar el web oficial o fer una ullada, vosaltres solets, a les diferents informacions subministrades pels diferents diaris, ràdios i teles que ens envolten. Oju, però, perquè hi ha embaucadors per tot arreu.

Com que ells potser no ho faran, vull recordar La Vuelta de fa deu anys, la de l’any 1998. Fem una mica de memòria: l’Olano -un molt bon ciclista, amb grans triomfs, però que sempre va córrer perseguit per l’ombra d’haver de ser el substitut de l’Indurain- va guanyar aquella Vuelta 98 per davant del Fernandito Escartín i el José María Jiménez, el Chava. Fora del podi, però molt a prop (va quedar quart), hi trobem l’Armstrong. Sí, sí, Lance Armstrong, el guanyador de set tours consecutius (1999-2005).

A casa encara guardo la portada de la revista Ciclismo a fondo / Bicisport que va sortir després d’aquella vuelta i a la portada hi destaca un gran titular: Olano gana una Vuelta de ensueño. Fullejant la revista, però, veus que l’editorial no estava dedicat a l’Olano ni als èxits espanyols. El protagonista era l’americà, l’home que va commoure a tot el món del ciclisme. Feia poc que havia superat un càncer i va arribar a la Vuelta per aconseguir-hi el seu millor resultat, fins llavors, en una cursa de tres setmanes. Tant va emocionar el seu cas que els mateixos espanyols van lamentar que el ciclista de Texas no hagués obtingut un lloc en el podi. A partir de l’estiu següent, però, va començar el regnat del Lance al Tour i els bons desitjos de la premsa europea cap a ell anaren desapareixent.

Tornant a la Vuelta 98, el més destacable d’aquella edició fou el gran merder que s’anà generant a l’equip Banesto: el cap de files era l’Olano, però a mesura que anaren arribant les etapes de muntanya, tothom va veure que el Chava -també del Banesto- no parava de guanyar etapes (en va aconseguir 4) i que ell mateix podia ser el màxim rival del seu company d’equip. Entremig, el Kelme -amb l’Escartín i l’Heras- va pescar el què va poder, però al final l’Olano va aprofitar les contrarellotges per guanyar la cursa.

Potser és perquè la vaig viure força intensament -perquè va ser distreta i perquè va ser el gran any del Chava-, però recordo molt més aquesta Vuelta del 98 que no pas moltes del segle XXI, especialment les que van guanyar ciclistes sospitosos com l’Heras, l’Aitor González o el Casero.

Si el dia de l’etapa de l’Angliru, entremig de la boira (que segur que n’hi haurà), us sembla veure unes formes estranyes, no ho dubteu: serà l’esperit del Chava, que tornarà per recordar que ell va ser el primer guanyador d’aquest final d’etapa on, abans d’arribar-hi, unes lletres t’avisen del què t’espera: aquí empieza el infierno.

Sergi

Advertisements

9 comentaris to “A Espanya fan "La Vuelta"”

  1. A terres andorranes, tal com molt bé diu el Sergi, també arriba aquest “engendru” de la Vuelta. No havíem quedat que era a Espanya, la Vuelta? Què collons hi carden a Andorra i al Pla de Beret?

    Sort que aquell cap de setmana no treballo i no hauré d’aguantar tota la colla pessigolla que corre per aquests verals pirinencs… que també n’hi ha d’embaucadors, aquí!

    Una pregunta: “ciclisme” és el moviment dels cicles? Reflexionem-hi.

  2. Mentre esperem l’etapa de l’Angliru, ens arriben rumors interessants: l’Armstrong podria participar al Tour 2009. Més informació a http://www.as.com/ciclismo/articulo/armstrong-podria-volver-tour-francia/dasclm/20080908dasdascic_3/Tes

  3. Avui fa 9 anys, uns quants de nosaltres érem als Rasos de Peguera. Aquell dia, l’etapa de “La Vuelta” acabava als Rasos, port de categoria especial. Va guanyar Alex Zülle. Rere seu van anar arribant ciclistes com el Chava (3r), Piepoli (4t), Ullrich (5è), Heras (6è) o el Chechu Rubiera, que encara és ciclista professional.

    Me’n recordo que dies abans de l’etapa, aquell incipient casal Panxo que començava a treure el cap va entrar en negociacions amb la JERC (aquelles reunions a l’Ateneu de la plaça Sant Pere) per tal d’aprofitar el pas dels ciclistes per fer una mica d’ambient i deixar clar que AIXÒ NO ÉS ESPANYA.

    M’he mirat la revista “Ciclismo a fondo/bicisport” que va sortir després d’aquella “Vuelta” 1999 i hi he vist una foto del pas del “peloton”, pujant pel Santa Joaquima (11% i amunt), amb molt públic. Al mur que hi ha al capdamunt del carrer, una gran estelada i una pancarta, encara més grossa, que deia: “Roberto Heras, 52×14 ¡Tú puedes!”. Ara entenc què volien dir: no parlaven de plats ni pinyons. Eren les dosis recomanades d’EPO per poder atacar amb alegria.

    Una altra foto que apareix en aquesta revista és la de l’Alex Zülle, aixecant els braços, arribant a la meta dels Rasos. Al peu de foto, s’hi pot llegir: “Hasta la bandera”. Per què? Doncs perquè, tapant un braç del guanyador, a la foto s’hi pot veure una estelada (tacada de blau, afegiria algú).

    Recordo que el senyor del bar, aquell dia, era a la meta amb l’objectiu estratègic d’enarborar la seva estelada quan arribessin els ciclistes. Mill, ens pots confirmar que tu ets el pancarteru que aguanta l’estelada en aquesta foto que no podeu veure?

  4. Abans, la “Vuelta” es disputava a la primavera, entre els mesos d’abril i maig. Avui fa 25 anys, la 7a etapa de la “Vuelta” finalitzà a dalt als Rasos. L’endemà, el cronista del Mundu qualificà l’ascensió als Rasos de Peguera d’ “infierno” i explicà que alguns carrers de Berga, especialment un (suposo que es referia al Santa Joaquima), no tenien res a envejar als murs de les grans clàssiques de primavera. Per a més informació d’aquella etapa de la “Vuelta” 1984, http://www.dbergueda.cat/noticies/efemeride.xsp?data=04-24

  5. Avui fa 28 anys, el Vicent/e Belda (aquell home menut que, fa uns quants anys, dirigia l’equip Kelme) va guanyar l’etapa de la “Vuelta” 1981 que finalitzà als Rasos: http://www.dbergueda.cat/noticies/efemeride.xsp?data=05-04

  6. L’any que ve, a la Vuelta, es volen inventar un nou petit Mortirolo: 3 km amb una pendent mitjana del 12,4% i amb algun parany en forma de rampa del 21%. A més, aquest petit infern l’hauran de superar després de pujar al port de Navacerrada. Un cop dalt a aquest port on pugen cada any, en lloc de baixar o acabar l’etapa a allà, hauran de fer aquests 3 km tan divertits. Ho diu l’AS: http://www.as.com/ciclismo/articulo/ciclismo-bola-mundo-21-rampas/dasclm/20091017dasdaicic_1/Tes

  7. Sóc una mala persona: comença la Vuelta 2011 i aquest cop no faré cap entrada garlant del tema. Què ho fa? A 30 i masses no es pot escriure i, a més, per alguna cosa han de servir els diaris esportius, no? Quan s’acosti l’etapa de l’Angliru, si hi ha tangana al País Basc o si els Anton, Quimet, Nibali, Mentxov, Wiggins i companyia munten un bon espectacle camí de Sierra Nevada o Castella enllà, potser em veuré obligat a fer un breu comentari d’urgència de 3.000 paraules.

  8. Definitivament no faré cap escrit parlant d’aquesta Vuelta: és la tómbola! Cada dia un líder diferent i el nou sempre és més desconegut que l’anterior. Quant durarà el famosíssim kenià-sudafricà que no se sent africà sinó anglès que actualment porta el mallot roig?

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s