Garlem de futbol?

Va, no atabaleu més al company de feina, a la vostra parella formal, a l’amant o a l’amic confós que no estima el futbol. Tampoc no cal que intenteu arreglar el món fent comentaris anònims a les versions digitals dels diaris esportius. Fem les coses bé. Evidentment que no ens ho hem de guardar tot a dins, però dipositem-ho en el lloc adequat.

Si necessiteu parlar del Xavi, el Messi o l’Alves; lamentar els errors d’ahir; proposar mesures d’urgència o teniu ganes de jugar a endevinar el futur i comentar quins equips baixaran a 2a, qui guanyarà la Lliga i quins seran els equips Champions, revelació i decepció, aquest és el vostre espai.

Si voleu anar una mica més enllà i preteneu analitzar el mercato europeu d’aquest estiu i/o subratllar algun equip que s’hagi reforçat especialment bé o malament, no dubteu: expresseu les vostres opinions, sensacions i visualitzacions. No us avergonyiu de ser futbolerus.

La gràcia del futbol és tenir equip propi, conèixer els protagonistes i creure que hi entens de sistemes de joc, tàctica i tot allò que dóna suc a la xerrameca futbolera.

Sense això, l’activitat de mirar per la tele (tot cridant, insultant, cantant o fent ganyotes de tota mena) com uns individus a qui menyspreem/envegem persegueixen la piloteta -fent veure que tot està rumiat, preparat i organitzat de forma gairebé científica- per fotre-la dins la barraca podria ser considerada com a gairebé patètica.

Sergi

Anuncis

38 comentaris to “Garlem de futbol?”

  1. Aposto per un canvi de sistema, que ahir ja es va insinuar al “Tu diràs” de RAC1. El barcelonisme ha fet del 4-3-3 un dogma de fe i tot aquell que s’aventuri a posar-lo en dubte, és un embaucador i li diran que s’afalaga de ser barcelonista, però que no ho és! O sigui que al loro!!

    Un 4-4-2 també pot ser vistós i ofensiu, amb uns interiors més oberts, com a volants (més o menys el que fa el València), i a dalt, Eto’o i Messi. O bé jugar al mig amb rombo, i deixar Messi de mitjapunta. Igualment, el Messi, de fet, tampoc és un extrem pur, acaba caient sempre cap al mig i des que se’n va anar Giuly, el Barça ha volgut fer un joc d’extrems però sense extrems.

    Si volem jugar amb extrems, juguem amb extrems, però no fem experiments com posar-hi l’Iniesta. L’Alves és un lateral massa ofensiu pel que necessita el Barça. I si provéssim de fer-lo jugar d’extrem? Si no té temps de tornar a cobrir la posició, hauríem d’haver fitxat un lateral defensiu, que és el que necessita el Barça, perquè tant ell com l’Abidal deixen molts espais al darrere. De fet, el gol d’ahir va arribar per aquest motiu.

    Bff…! ja m’he desfogat una mica i he pogut fer una mica de mànager estil PC Futbol. Que fàcil era canviar tàctiques i guanyar partits, sortint i entrant del joc fins que la màquina, aleatòriament, et feia vencedor! I que fàcil fitxar a cop de talonari els millors jugadors del moment! I que fàcil remodelar l’estadi, els lavabos i posar calefacció, i apujar els preus dels sandvitxos.

    Ai… quins temps! Només Barça!! I, sisplau, encara som a temps de traspassar “monsieur” Henry.

  2. Uala!!! Una Etrusco Unico!!! la millor pilota de la historia!! osti, quins records…

  3. No estic segur de qui la tenia, si tu Sergi o el Torra… encara esta per alguna casa?? no la deveu haver abandonat, no?

  4. Tens raó Marc: l’Etrvsco Unico ha estat la millor pilota de futbol de la història. Amb ella, les croquetes i les barraques a l’esquadra eren constants.

    Però clar, les marques volen vendre i necessiten anar creant nous productes -sobretot, coincidint amb eurocopes i mundials- perquè els nens tontus que un dia vam ser quedin enlluernats i demanin als Reis la nova piloteta.

    Recordo que la gran Etrvsco va ser substituïda per la Questra. També anava molt bé, però des de llavors la cosa ha decaigut. En general, el progrés tècnic fa millorar les coses, però les pilotes de futbol serien l’excepció: les actuals Nike no arriben al nivell de l’Etrvsco.

    Marc, t’he de dir que, malauradament, ja no conservo l’Etrvsco ni la Questra que un dia vaig tenir. Suposo que devien explotar (quan els hi sortia la càmera, no hi havia res a fer; a la pilota li quedaven quatre partidets) o que algun malparit me la devia perdre fotent un despeje a la casa del gos.

    Fa pocs anys, vaig veure que el Malé tenia (encara la té?) un exemplar d’Etrvsco Unico. Quan vaig constatar que era autèntica, em vaig emocionar i li vaig oferir uns 30 eurus. Les negociacions no van fructificar. Si algú en té una (en bon estat), li compro per 50 eurus. Si el preu es dispara, contractaré el Kaku i acabaré emportant-me la pilota per desgast del venedor.

  5. A l’ebay hi ha una oferta!!! una etrusco unico del mundial del 90!!!! uala.

    Ho anuncien amb un titol interessant: “Ultra rare Adidas Etrusco Unico 1990”

    De moment passa als 91 US dollars, al voltant dels 60 eurus. Fem pot?? va va. Tenim 3 dies.

    http://cgi.ebay.com/Ultra-Rare-Adidas-Etrusco-Unico-1990-World-Cup-Football_W0QQitemZ200250817198QQcmdZViewItem?hash=item200250817198&_trksid=p3286.m63.l1177

  6. Marc, mentre rumiava la teva proposta, he fet un exercici de periodisme d’investigació i he trobat el següent comentari del nostre Parce a la porra Barça-Sevilla de l’any passat: “1-1 i l’Alves lesionat per 8 mesos”. Pax, ens pots confirmar si el teu pronòstic/desig segueix vigent?

    Respecte el tema Etrvsco, insisteixo: enviem el Kaku a negociar i aquest dissabte ja estrenem la pilota.

  7. Laporta dimissió. Ha quedat tancat el termini de fitxatges i no ens hem tret de sobre ni el Xavi ni l’Iniesta. Això sí que és motiu de “cesse” i no tot allò que deien els embaucadors.

    Vull un equip format per negres i exsoviètics. Res d’espanyols ni jugadors de la pedrera, perquè al final no són res més que uns espanyols a ultrança i uns pixafredes a camp contrari. Evidentment, tampoc vull cap sudamericà.

  8. M’apunto al pot per la Etrusco Unico!! I ho dic seriosament! Marc gestiona-ho!
    Ja no es fan pilotes com aquella… Sergi, estic d’acord que la Questra se li acostava però lluny… Jo tenia un Etrusco “nosequè” que feien imitant la Unico. La Questra si que va caure a les meves mans i encara la guardo bo i punxada!

    Per cert, el futbol se’n va a la merda!! M’explico. En el pèssim partit del Barça de diumenge va i l’Eto’o fot una xilena, i el subnormal de l’àrbitre (que per això no hauria de pitar mai més!) va i li ensenya targeta!!! Ho haveu vist!!! Van a destruir l’espectacle! Penalitzar una xilena, on s’és vist? Amb l’Àngel ens vam abraçar i vam plorar… Snif!

  9. També vull introduir el tema Messi. De moment, és un “xupon”, un mal criat, es lesiona molt sovint i sembla bastant burru. La pregunta és: ja l’hauríem d’haver traspassat o el Pep el podrà reconduir fins a fer-ne un jugador eficaç per l’equip?

    Encara que els diaris esportius diguessin que va ser el millor del Barça a Los Pajaritos, per mi va fer un partit lamentable. I preocupant: el Pep li deia que s’obrís i ell fotia el què li donava la gana (anar cap al mig; fotre’s a driblar com si estigués al pati de cole i els rivals fossin coixos; buscar parets impossibles, etc.)

    Queda clar, per tant, que el Messi no es va portar bé. La meva pregunta és: en el proper partit, se li ha de donar una altra oportunitat (deixant-li clar què no va fer bé, què ha de fer i qui mana) o que es quedi a la banqueta perquè pugui veure com el Pedrito sí que juga ben obert i això genera espais des d’on crear ocasions i possibles gols?

    Em sembla que el Messi hauria de començar a entendre que és un treballador del club. Drets i deures (no només driblar, cobrar i demanar permís per anar als Jocs Olímpics). Si l’entrenador li diu que es quedi a la banda, ell a fer cas. En principi, el Pep hi entén més que ell i pren les decisions amb un cert criteri.

  10. Sergi, Marc: el que heu de parir és treballar més.

    No m’agradaria escriure falsedats, però em sembla recordar que, o bé l’Etrvscu Unico o bé la Questra (ara no sé quina de les dues), van caure a les xarxes del germà Molas.
    Després d’extraviar la pilota enviant-la vés a saber on mitjançant un “despeje”, aquesta va reaparèixer un dia amb les lletres LS (La Salle) pintades al cuir. No vaig poder demostrar-ho, però tinc molt pocs dubtes de que aquella pilota era la meva, la nostra.

  11. Sergi em trec el barret…

    “Vull un equip format per negres i exsoviètics. Res d’espanyols ni jugadors de la pedrera, perquè al final no són res més que uns espanyols a ultrança i uns pixafredes a camp contrari. Evidentment, tampoc vull cap sudamericà.”

    Porto dies predicant aquesta filosofía i els companys de tertúlia em miren com si fos boig. Aquests sudeamericans són uns apalancats, i sobre el Messi crec que l’has clavada, ja l’hauriem d’haver venut és un impresentable! Que jugui Pedro encara que sigui espanyol… com a mal menor…

    Apa Salut!

  12. No sóc la persona més indicada per donar lliçons de números (les mates em van abandonar quan només tenia 16 anys), però de sumar i restar sí que en sé.

    En canvi, any rere any, els periodistes esportius s’aferren a repetir el mateix error: quan toca fer balanç dels fitxatges i els diners invertits per cada equip durant l’estiu, només es fixen en la suma dels diners gastats en fitxar, però tendeixen a oblidar els diners que els equips reben quan traspassen un jugador a un altre equip.

    Concretant: segurament, molts haureu llegit que el Barça és l’equip de la Lliga espanyola que s’ha gastat més diners aquest estiu: 90 milions. Aquesta afirmació és equívoca: tal com està dita, pot portar a pensar que, aquests últims mesos, el Barça ha llençat 90 milions. No és ben bé així. Se n’ha gastat 90, però n’ha rebut uns 50 a partir dels diferents jugadors que ha anat venent-se.

    Per tant, penso que seria millor subratllar els 40 milions que surten de restar diners gastats i rebuts en fitxatges i no fixar-se tant en els 90 que apareixen per tot arreu. Fins aquí la queixa que faig arribar al defensor del lector de diaris esportius i butlletins embaucadors.

  13. Vull tocar un altre d’aquests temes que “realment” afecten i preocupen a la gent: què fer amb el lateral esquerre del Barça? Hem de trobar algú que substitueixi el jugador més limitat -l’Abidal- del nostre equip.

    Em sembla que he trobat el què necessitem: un jugador bo, bonic (buenu, això no gaire) i barat. 27 anys, lliure de contracte i català no espanyol. Em diuen Sergi.

    Em defineixo futbolísticament: no sóc gaire ràpid, no vaig al xoc, m’arrugo quan el rival m’intimida (és a dir, quan és killu i em parla en castellà), vaig malament de cap, no tinc capacitat de salt, la meva dreta és bastant nefasta, la velocitat de reacció precària… però a part d’això sóc un bon jugador.

    L’únic inconvenient que presenta el meu fitxatge és que em sembla que trencaria la sempre invocada -i mai aconseguida- unitat del vestuari: fent rondus o partidillus, m’acostaria a l’orella del Xavi per dir-li que vigilés el seu peu “d’apoiu” espanyol i dedicaria les sessions de tarda a fer mòbbing al Bojan: li diria que si no marca molts gols i segueix fent declaracions desafortunades (“yo soy español”: que ets serbi, collons!), li robaré totes les súper nòvies que deu tenir.

  14. El Sostres està etiquetat com articulista “polèmic”. Deixant apart que, per sobre de tot, el Sostres destaca per escriure molt bé (o a mi m’ho sembla), ara vull dir que l’afirmació més desafortunada que li recordo haver llegit no feia referència a les dones, als espanyols o a algun afer de política internacional.

    A principis de la temporada passada, un dia va escriure (en to d’elogi) que l’Abidal és un “lateral poeta”. Sostres, segueix escrivint contra els sociates i a favor de les alegries de la vida i deixa el futbol per nosaltres, que hi entenem molt.

  15. Aquest el Maradona sí que hi entén. Acusa al Messi de formar part de la pitjor espècie dels futbolistes: la dels “xupons”. I té raó.

    A l’Sport ho expliquen així: http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=542866&idseccio_PK=803

  16. Avís al lector: aquest és un comentari adreçat als més futbolerus. Si no patiu d’aquest mal, no cal que perdeu el temps:

    He vist que, ahir, Anglaterra va guanyar 1 a 4 a Croàcia. He mirat l’alineació i… collons el Capello: 1 pivot defensiu (Barry), 1 mig-mig ofensiu (Lampard), dos homes d’atac a les bandes (Walcott i Joe Cole) i dos davanters! (Rooney i Heskey).

    No us espanteu: no tinc la intenció de comentar tots els partits de futbol internacional del món mundial. No vull ser el Maldini del canal +. Ho deixo apuntat per enrecordar-me’n de tocar aquest tema el proper dissabte a la nit, quan estiguem fent l’habitual tertúlia futbolística a la taula dels desgraciats.

    Si alguna noia s’hi vol apuntar, serà benvinguda. Nosaltres no us vindrem pas a buscar: estarem massa enfeinats discutint si el Walcott o el Joe Cole són millors que el Messi.

  17. Malgrat les veus crítiques dels (i, sobretot, “les”) que menyspreen el futbol i els futbolerus, la realitat és innegable: el futbol és divertit i, a més, té un camp de debat extensíssim, amb possibles temes i viaranys que voregen debats presumptament molts més seriosos i trascendentals. Per exemple: desitjar o no desitjar la mort d’algú que odies perquè t’ha fet molt mal o perquè és el teu enemic en majúscules.

    No sóc pas jo qui vol introduir aquest espinós debat. És culpa del Clemente (sí, sí, el famós exentrenador del Bilbao, l’Espanyol o la selección). Paraules seves d’ahir mateix: “Me hubiese venido bien que Lama (periodista) se hubiese muerto en 1987 (quan va estar a punt de morir)”.

    A continuació, intent de justificació d’aquesta contundent afirmació: “me ha insultado 10.000 veces. ¿Quieres que viva una persona que te ha estado machacando desde hace 25 años, que te ha querido echar de todos los lados? ¿por qué no desearle lo mismo que él te desea a ti?”.

  18. Ara que estic retirat del món del futbol, em dedico a la vida contemplativa: sofà, tele i futbol.

    Aquest cap de setmana, he apuntat dos noms (sempre pensant en el Barça): Ryan Babel i Diego Milito.

    El primer juga amb el Liverpool i habitualment és suplent. És una màquina: gros, ràpid, fort, hàbil, té gol, molt jove… “una puta màquina”. Fitxem-lo.

    I parlar del segon tampoc és fer un gran descobriment. Però el problema és precisament aquest: tothom sap que és molt bo, però cap equip gran (tampoc el Barça) l’ha volgut fitxar aprofitant que el Saragossa ha baixat a 2a. Al final, se l’ha emportat el Genoa per quatre xavus i avui el Milan ja l’ha tastat: assistència de gol i gol de penal provocat per ell mateix fent un “traje” considerable al Maldini.

  19. Veig que el virus FIFA també està afectant el bloc. Sense lliga porrera, els comentaris escassegen.

    Per dir alguna cosa, i que estigui relacionada amb el futbol, us adjunto l’efemèride que he penjat avui al web de Ràdio Berga (em cito a mi mateix. Quina pena que faig…):

    “Aquest any 2008, el C.E. Berga ha començat molt malament la temporada: en quatre partits disputats, tres derrotes i un empat. Fa 58 anys, l’equip de futbol de Berga tampoc anava gaire bé.

    Després d’empatar 3 a 3 contra el “Pueblo Seco” de Barcelona, el cronista del moment va deixar escrits alguns comentaris molt durs contra diversos jugadors de l’equip berguedà. D’un futbolista (anomenat “Bori”) subratllà que era tan dolent que “de continuar en el C.D. Berga, será la causa de más de una derrota. Bori es un magnífico jugador… para los contrarios”.

    Aquesta crònica futbolística del setmanari “Berga”, però, no s’aturava aquí. Altres jugadors també rebien fort. Un exemple més: “Otra nulidad que figura en nuestro equipo es Faire. No podemos negarle el contínuo bregar, el eterno correr y el extraordinario empeño para conseguir algo; pero no hay clase: impreciso en los pases, con escasísima visión de jugada y descolocado muchas veces”.

    Per acabar l’escrit, i intentant buscar solucions per redreçar el rumb de l’equip, el redactor recomanava a l’entrenador del Berga quin havia de ser l’onze titular ideal i, a la vegada, afegia quin podia ser el sistema de joc més idoni: un 3-2-5. És a dir, 5 davanters; un esquema tàctic súper ofensiu –aleshores molt habitual- que actualment ja no utilitza cap equip”.

  20. Què l’Etrusco? L’hem comprada o no?

  21. Els del “Marca” diuen que el Laporta afirma que el Messi és el millor jugador de futbol de la història. President, potser ens precipitem una mica.

  22. Faltats de jornada futbolística per comentar, els de l’Sport, avui, han decidit crear el Barça dels horrors: el pitjor onze possible amb els jugadors que han passat per Can Barça aquests últims vint anys.

    L’alineació escollida és molt discutible. Hi trobo a faltar noms: Sánchez Jara, José Mari, Escaich, Korneiev… http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=551945&idseccio_PK=803

  23. Mentre segueixo el partit del Barça a l’antiga “usanza” (escoltant-lo per la ràdio), però amb format modern (l’ordinador sap fer moltes coses), topo amb un senyor que encara és més antimadridista que nosaltres. Es diu Sir Alex Ferguson: http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/1a_division/real_madrid/es/desarrollo/1179080.html

  24. Aquests malparits de l’Sport insisteixen en el seu intent de robar-nos temps. Avui toca votar l’onze ideal de la història del Barça: http://www.sport.es/11idealMasVotado.asp?tipus11=BH&idTemporada=48&idCompeticion=32&idJornada=-1

    Tu Pax no cal que votis. Et farien trair la teva filosofia futbolística: t’obliguen a jugar amb un 4-3-3 i, a sobre, gairebé t’imposen el Sergi Barjuan com a lateral esquerre titular.

  25. Sou lectors de premsa esportiva embaucadora “catalana” (on treballen aquells que “dicen que son del Barça pero no lo son, porque si no no los leería nadie”)? Passeu-vos a l’As o al Marca, és molt més divertit.

    Un exemple: l’article d’avui del Tomás Roncero (l’home més madridista del món) a l’AS, on invoca a la versió 2009 de la “Cofradía del Clavo Ardiendo”: http://www.as.com/futbol/articulo/futbol-clavo-ardiendo-ii/dasftb/20081221dasdaiftb_34/Tes

  26. Els lectors de “La Gazzetta dello Sport” han votat quina fou la frase futbolística de l’any 2008. El guanyador és Luis Aragonés amb “Digo más veces vete a tomar por culo que buenos días”.

    També ha obtingut una bona posició aquesta perla dita per un exjugador italià del Llevant (Bruno Cirillo): “Mi sueño desde niño fue ser actor porno”.

    Per acabar, destacar una pancarta que es va poder llegir, entremig del públic, en un partit de la passada Eurocopa: “Papá, manda dinero para pu… y cervezas”.

    Més informació a http://www.marca.com/edicion/marca/futbol/seleccion/es/desarrollo/1195880.html

  27. El bloc del dia: “Guardiola fot el camp. Blog col·lectiu dels detractors del farsant”. http://foraguardiola.wordpress.com/

    És ben divertit. Si us el mireu, hi veureu el Pep vestit amb “la roja”, la portada del Marca del dia que es va fer públic el possible dopatge del Guardiola i unes quantes entrades centrades en exposar que el Josep és un molt mal entrenador.

    Només se m’acut una persona capaç de crear i mantenir aquest bloc: el Pax. Fins que no es demostri el contrari, és obra seva.

  28. Amics i amigues, sempre benvinguts al nostre bloc. Gràcies pel comentari.

  29. Per acabar aquesta passejada per la premsa digital, barrejarem dos temes que acostumem a tenir molt abandonats: el futbol i les ties.

    L’Sport em diu que no em lligaré mai la Xarapova. Es veu que busca homes amb la cartera ben plena: http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=576584&idseccio_PK=1266

    I amb les italianes també ho tinc difícil. Només tenen ulls pel Luca Toni… i pel Gattuso! http://www.as.com/futbol/articulo/luca-toni-sexy-italianas-gattuso/dasftb/20090108dasdasftb_6/Tes

  30. Molt bé l’Espanyol, clar que sí, així es fa, s’ha de ser previsor. Ara que s’acaben les rebaixes, aprofiten aquests dies de “remate final” per començar a confeccionar la plantilla de la propera temporada… a 2a Divisió.

    Avui, el secretari tècnic ha sortit de casa amb el cabàs de la compra, ha anat a plaça i ha comprat dos fitxatges. Bons, bonics i barats? No ho sé pas, diria que el “gèneru” adquirit està una mica passadot. Els noms dels dos fitxatges són Iván Alonso i Ahumada. Del primer em sembla recordar que, fa deu anys, va fer algun gol de cap jugant amb l’Alavés. El segon no sé qui és.

  31. Visca el futbol i visca el periodisme esportiu que genera tertúlies de bar o material blocaire. Avui, dos retalls que necessito compartir:

    1. Els del Marca diuen que algú ha dit que la principal fantasia eròtica dels anglesos és veure la seva parella (o alguna altra donzella) vestida amb la samarreta del seu estimat equip. Les prefereixen així que no pas despullades o amb poca roba: http://www.marca.com/2009/03/03/futbol/futbol_internacional/premier_league/1236076717.html

    Atenció a la foto que ambienta la informació: és la noia somiada pel Pax, amb el “siete de España” tapant-li les cantimplores i la “furia española” sota el melic.

    2. L’altre article és més seriós. Buenu, una mica més. Parla de la “utilitat” de l’euskera en el terreny de joc: http://www.elpais.com/articulo/deportes/euskera/tactica/elpepudep/20090303elpepidep_8/Tes

  32. Si ja no sabem de què més garlar de futbol, podeu passar una estoneta mirant els dobles del futbol espanyol. Atenció al doble de Pepe, del Madrit! És igual!

    http://www.marca.com/albumes/2009/04/03/los_dobles_de_la_liga/index.html

  33. Fent aquell exercici que avui no ha practicat gaire ningú -repassar tota la premsa digital, des de l’As fins al Marca-, he topat amb l’operació Tango. No me la feu explicar, que avui no estic gaire fi. Només diré que és una putada molt elaborada que algú del Glasgow Rangers va organitzar contra la salut i l’alegria dels aficionats del Celtic. Si us interessa el tema, us deixo amb el senyor Marca: http://www.marca.com/2009/05/27/futbol/futbol_internacional/1243407601.html

    Perquè els de l’As no s’emprenyin, també us convido a llegir l’article del seu director. Avui, el Relaño ens diu que la perfecció existeix. I no parla de cap noia: http://www.as.com/opinion/articulo/resulta-perfeccion-existe/dasopi/20090528dasdaiopi_2/Tes

  34. El Madrid encara no ha fitxat a ningú i el Pellegrini no té ni puta idea de quins jugadors haurà d’entrenar, però els del Marca ja saben quin serà l’onze de gala del Madrid 2009-2010. Un porter (Casillas), 4 defenses (S.Ramos, Pepe, Albiol, Marcelo), 1 organitzador (Xabi Alonso) i 5 cracs competint entre ells a veure qui és més ben parit: Silva, Kakà, C.Ronaldo, Villa i l’arma més perillosa: l’extrem de dos caps. El Ribéry-Raul.

    Un equip barat i equilibrat, amb un mig del camp molt treballador. Si voleu veure els homes de blanc ordenats sobre la gespa de la portada del Marca, http://www.marca.com/multimedia/primeras/09/06/0607.html

  35. Garlem de futbol… o de drogues. Oju amb les ratlletes. No sé si són dolentes per a la salut (no ho he provat mai), però sí que et poden provocar molts problemes econòmics. Pregunteu-li al Mutu: http://www.as.com/futbol/articulo/futbol-mutu-debe-pagar-hoy/dasftb/20090831dasdaiftb_45/Tes

  36. Un dels debats inacabables que envolten el món del futbol i dels futbolerus és a qui donar el títol de millor jugador de la història. És una discussió que m’interessa més aviat poc, però, a la vegada, no em fa res que la gent garli sobre el tema. Avui, des del seu raconet de l’AS, el Relaño (un home que hi entén i que escriu amb molta gràcia) ens confessa que, per ell, “Ronaldo ha sido el mejor de todos”: http://www.as.com/opinion/articulo/ronaldo-ha-sido-mejor-todos/dasopi/20090929dasdaiopi_1/Tes

    Mentre el Relaño escrivia això, els jugadors del Barça entrenaven. Es veu que són uns catxondus els nostres homes. Ahir, fent partidillu, els jugadors més berrus de l’equip eren escridassats pels altres amb un “Xe, afluixa, que sembles el Weligton!”.

  37. Buffon; Cafú, Cannavaro, Puyol, Maldini; Zidane, Figo, Ronaldinho, Cristiano Ronaldo (quin mig del camp més sòlid i equilibrat: d’aquests 4 garrulus qui faria de Touré?); Messi i Henry. Aquest és l’onze de gala de la primera dècada del segle XXI. Ho diu el diari “The Sun” i a mi m’ho ha traduït l’AS: http://www.as.com/futbol/articulo/the-sun-apunta-clasico-once/dasftb/20091231dasdasftb_33/Tes

    Fent l’habitual ruta Mundu-Sport-Marca-As també m’he aturat un moment en una raconada on parlen de les 10 millors frases futboleres de l’any 2009. Hi ha una mica de tot: chorreo, feeling, que la sigan chupando, el Guti, la caverna espanyolista… http://www.marca.com/2009/12/31/futbol/1adivision/1262258283.html

    Per mi, la millor creació verbal és la del Gattusso, però s’ha de ser molt futboleru per poder-la assaborir: “la meva dona és com el Vierchowod”.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s