La contrasenya

Ja fa molts anys que la història es repeteix, pero la il·lusió, les sensacions i les expectatives no canvien: som dissabte el vespre, véns de jugar a futbol, et dutxes i estàs de molt bon humor. Com de costum, avui també sortiràs. El futbol, els amics, les converses de bar i les cerveses t’acompanyaran. El dubte és: saltarà la sorpresa i la nit et premiarà amb el regal que tant et mereixes?

Unes quantes hores després d’haver sortit de casa, i esgotat ja el tema futbol, aixeques el cap i t’adones que, a part dels teus, al bar també hi ha noies. Encara diries més: noies que estan bones o molt bones (cadascú amb els seus gustos i dèries). Una d’elles és el regal que estàs buscant? Si no ho tens clar, et demanes un altre quintu i s’acaben els dubtes: està tot ple de princeses! Ho has de comunicar als teus amics.

Vista la llum, i amb la galleda una altra vegada buida, què fas? Dius que te’n vas a la barra, efectivament hi vas i tornes cap al teu cercle refugi, des d’on seguiràs mirant, bevent, garlant i rient fins que t’aixecaràs per anar a pixar i aprofitaràs -ara que estàs dret- per tornar a demanar. Repetit aquest ritual diverses vegades, acaba la nit. Evidentment, totes les princeses s’han esfumat i tu ni tan sols has intentat res (si del que es tractava era de lligar).

Tornant cap a casa, o l’endemà, et preguntes per la teva mala fortuna (sortint de cacera) i, si ets sincer amb tu mateix, t’acabes dient: collons, és que no he fet res per obtenir resultats. No he parat de mamar i dir bestieses. He de posar a prova al porter. Si no xutem, no marcarem mai. 

Fet el diagnòstic, és el moment de començar a pensar en possibles remeis. Veus clar que la clau de la qüestió és passar a l’atac. Molt bé, però com fer-ho? Com afrontar el doble dilema dels aficionats a la cacera nocturna: 1) Com acostar-se, per emportar-te-la a l’hort, a una noia a qui no coneixes de res? I 2) Com passar de l’intercanvi forçat i avorrit de paraules a una conversa més animada i distreta, amb final feliç, amb una noia a qui ja coneixes de fa temps?

Hi ha fórmules màgiques? Teniu comprovat si algunes frases, paraules, gestos, mirades, contactes o fets consumats acostumen a conduir a l’èxit? Existeix la contrasenya?

Seria divertit, i molt enriquidor, esbossar -entre tots i totes- una teoria general de com triomfar o fracassar (si del que es tracta és de lligar) sortint de nit. Necessitem opinions i experiències de tota mena. Per evitar més fracassos, volem que quedi clar què no funciona mai. Ha arribat el moment de deixar escrites -després de tants anys trepitjant bars i locals nocturns i sortint a jugar amb sistemes d’atac de tota mena- les principals conclusions a les quals ha arribat el poble.

Es tracta de confirmar o desmentir si preguntes tan minimalistes i directes com “el vols follar?” funcionen o no. O discutir si aquella vella afirmació cantada pels Lax’n’Busto -“una bona pubilla no té res que envejar, si és que la pots convèncer després de molt xerrar” segueix sent certa. També estaria bé aclarir si és veritat que els més joves, abans de saber-se el nom entre ells, ja estan fent margeres.

Si algú té ganes de fer aportacions, però li fa cosa dir segons què -no es tracta de dir noms. Volem reflexions generals i possibles contrassenyes-, evidentment, pot amagar-se darrere un mot estrany i no identificable. Tampoc voldria que per culpa del nostre bloc us quedessiu sense nòvia o amant.

Noies, no se m’escandalitzeu! També podeu participar. Il·lustreu-nos. Expliqueu-nos com veieu el tema. Existeix la contrasenya? Ens podeu confirmar que si us venim a parlar de si 4-4-2 o 4-3-3 no tenim res a fer?

Em sembla que ja m’he tornat a immolar, però buenu… Tot sigui per fer ambient.

Sergi

Anuncis

30 comentaris to “La contrasenya”

  1. Tinc un amic que…

  2. Mira, no hi ha gairé secret:

    Si TU et sents guapo, triunfaràs amb la que vulguis (això és el més impotant)….si que has de tenir una mica de “lavia”, anar una mica arregladet ,fer riure però no atavalar,alguna frase directa també va bé…. les ties ens fixem amb això….PERÒ:
    si no creus amb tu mateix, merda!!

    Doctora Amor

    (intenta seguir algun consell d’aquest sino l’únic coll que “xuparàs” serà el d’una birra)

  3. Doctora, quins grans consells!!…

  4. El que està clar és que
    Usuari: terry
    Contrassenya: vasveureelchelsea
    “‘ERROR: usuari i contrasenya incorrectes!”
    http://lagranjaberga.wordpress.com/2008/05/24/estudies-o-tens-foc/

  5. Mira, Sergi: tu ets dels meus. Tenim els nostres punts forts que no sabem potenciar ni posar-nos-els a favor nostre quan les coses es torcen. Molt bé. Jo intento potenciar aquests ulls blaus tan macos que Nostrusenyordéu m’ha regalat, i, d’aquesta manera, sempre les miro als ulls quan em parlen i parlo.

    Tu pots potenciar aquests bessons fets de corregudes per la banda i de ballar sardanes per Patum, per exemple.

    Quan anava a l’Autònoma, vaig veure clar que el que funcionava era anar una mica deixadot, amb barba de tres dies i tocar algun instrument. Vaig pensar que la guitarra donava molt joc, els guitarristes sempre són els bemparits i els guapos… passats 8 anys, tot continua igual.

    La contrasenya és no defallir, i, sobretot, no volguer-se fer el guai dient parides. A elles no els agrada i pensaran que ets del bloc Paià, que semblaràs tontu, i ho seràs!

  6. Sergi, això de la nit és com la llei de la selva. Has de triar i tenir clara la teva estratègia. Una de les possibles estratègies de caça és fixar-se amb l’animal més dèbil del ramat (això fan els lleons!), és a dir la noia que s’acaba de deixar amb el novio fa un parell de mesos i que se sent sola. En aquest cas les probabilitats de caça augmenten considerablement! Fes-te el sensible i sobretot fes veure que l’escoltes i que t’interessa el que diu i l’èxit està quasi assegurat.

  7. Això de tocar un instrument sempre triomfa, però si surts de nit és difícil portar-lo a sobre, i potser treure el tema de que el toques és una mica forçat. Una estratègia que algun cop m’he plantejat i que vull provar és la de demanar tabac. Encara que no fumis un piti no et matarà, això si, no tossis en quan l’encenguis si no, cagadeta pastoret. És una cosa que he observat quan surto, si una noia del grup demana tabac a algú aliè, aquest sempre li comença a tirar la canya, en canvi amb els homes no passa tan sovint això… serà perquè encara no ho he provat.

  8. Tinc un dubte: escrivint entrades “a l’atac”, em torno més interessant, més capullu o segueixo sent el mateix calbu de merda de sempre?

  9. Jo crec que una de les estratègies per lligar (si és que es vol lligar amb el sexe femení!) seria no seure sempre en una taula plena de 14 o 15 tios i, de tant en tant, apropar-se a parlar amb alguna tia, i que aquesta tia no tingui la sensació que ja ha estat repassada de dalt a baix pels teus 14 o 15 col·legues.
    Diria que un dels fallos és començar una conversa i que l’interlocutor ja tingui la sensació que l’únic motiu de la xerrada és ser seduït.
    Tinc clar que no sóc el més indicat per donar consells… però bé!

  10. Uns quants punts:

    1 – Jo crec que el primer que s’ha de fer es central el debat a la situacio “Un dissabte a la General”. Situacio molt diferent de un dia en una discoteca d’un poble de platja.

    2 – Dra. Amor: A mi em sembla molt confus tot aixo, nomes he entes ho de tenir l’autoestima alta, la resta: tenir lavia, anar arregladet (pero dedueixo que no massa), fer riure pero no atavalar, alguna frase directa pero no totes…. Aixo com es desxifra… No hi ha res rotllo 3 frases series + 1 de broma + 1 de seria + 1 directa??

    3 – Totalment d’acord amb el torraxic.

    4 – Jo voto per una combinacio:
    4.0 – Has de parlar amb algun noia (veure punt 3)
    4.1 – No intentar lligar per sistema, es pot parlar tranquilament nomes per parlar.
    4.2 – Despres diria que s’ha d’anar construint una xarxa d’amistats (aixo tambe pot comportar beneficis com ara informacio privilegiada). Tambe es poden fer servir activitats extraescolars per coneixer mes gent (sembla que internet tambe funciona pero no tinc experiencia).
    4.3 – Crec que la percepcio que es necessita autoestima es falsa, mes aviat diria que el que fa falta es demostrar que no necessites aquella (hipotetica relacio) que tu tens la vida muntada I que no et vendras per un plat de llenties. (Dra Amor, corregeix-me si m’equivoco).
    4.4 – A Berga diria que els deures els has de fer a casa, abans de la general has d’aconseguir ficar la pilota a l’area per llavors nomes haver de rematar.
    4.5 – Has d’estar de sort que el que se t’acudeixi per dir li interessi. Si hi has parlat abans, aixo es molt mes facil.

    5 – Que parli el president!! Que ell si que en sap.

    6 – Ara mateix no se m’acudeix res mes…

  11. Segurament tens bastanta raó, Torraxic.
    Però què podem fer-hi si seure en una taula amb tius (14 o 15 tampoc eh!) ens agrada? Està demostrat, setmana rere setmana, que és divertit. En canvi, hi ha molt poques garanties de que no fer-ho et porti a lligar. I per això no ho fem.
    Les teories estan molt bé, però després hi ha els hàbits i les realitats. Excepte alguns éssers que s’adapten bé en diferents ecosistemes, la majoria no pot canviar. No vol canviar. No canviarà!

  12. Doctora amor, quan dius anar “arregladet”, exactament a què et refereixes?

  13. Marc, dos comentaris a la teva teoria general de rematada final a “la General”:

    – En referència al punt 4.2.2 (intentar lligar escrivint en un bloc), puc aportar que tinc un amic (que, curiosament, també es diu Sergi) que escriu molt en un bloc, i em diu que… FRACÀS TOTAL.

    – El mateix amic també m’explica que la culpa de tot -i jo penso igual- és dels DJ’s de “la General”: si paressin de posar espanyolades, cançons modernes “gilipolles” i brageton i, a canvi, punxessin Obrint Pas de 3 a 6, “otro gallo cantaría”.

  14. LA CULPA NO ÉS DE LA GENERAL, LA CULPA ÉS DE LES CARTES!!!!!!

  15. Deixeu-vos està de tonteries, realment qui marca si lligareu o no són les cartes, el tarot és el principal responsable del vostre celibat!!!!

  16. El Sostres també vol intervenir en el debat de “la contrasenya” i vol fer-ho per aportar un enfocament trencador:

    “Els nois hem de començar a pensar que el premi som nosaltres. El premi som els nois, trobar-te un noi intel•ligent, que una noia es trobi amb un noi intel•ligent, amable, que conegui llocs i que pugui pagar-los. El trist paper d’haver d’anar darrere d’elles ha estat fins ara el nostre paper, però això s’ha acabat. El premi som nosaltres i el mercat ha capgirat el trist paper dels homes i ja avui és una estupidesa arrossegar-se per una dona.

    D’entrada perquè gràcies a la bona alimentació que en general s’ha estès a Catalunya i a Espanya, cada dia hi ha més dones que estan més bones. Cada dia hi ha més noies que són exemplars més aconseguits, superacions de l’espècie (…) les noies que estan bones no són una excepció i ja surten més o menys en sèrie. Per tant, trobar una noia bonica és avui bastant fàcil, bastant fàcil i si en perds una o una et diu que no, tal com està el mercat, és molt més fàcil i molt més ràpid buscar-ne una altra que el desgast terrible d’insistir, d’arrossegar-se i d’insistir.

    (…) Per tant, els nois, que per a converses intel•ligents ja ens tenim a nosaltres mateixos, per tant, els nois, que per sortir a sopar i gaudir d’un plat o d’un vi o d’una pel•lícula ja ens tenim nosaltres mateixos, la franca amistat dels homes, l’autosuficient amistat dels homes, per a resoldre els problemes biològics -els problemes d’aparellament i d’altres urgències- els homes tenim el mercat a favor i per tant el premi som nosaltres.

    Perdre massa el temps per conquerir una noia, per bonica que sigui, és doncs absurd, en canvi elles per trobar un noi que realment faci les coses una mica bé, per trobar alguna cosa arregladeta, d’un cert nivell, alguna cosa una mica preparada i que no sigui tot plegat can penja i despenja; això ja és més difícil de trobar. Difícil perquè de nois així n’hi ha menys i difícil també perquè gràcies a la correcta alimentació general, com dèiem, tenen molta més competència.

    Per tant, els rituals antics i les tradicionals arrossegades masculines d’antic han perdut avui el seu sentit i n’hi ha prou dos o tres dríblings amb una certa gràcia per fer gol. Gol! I au. I tal dia farà un any. I anar-hi anant. I si no és aquí és allà”.

  17. Declaracions de Sebastian Vettel, pilot de F1, a la premsa i que recull La Vanguardia: “Yo no soy de estos que cambian de novia como de ropa interior. De pronto, te ves con novia y ahora soy feliz”.

    Què collons vols dir “de pronto”?, com si fos pim-pam! Com si el tiu digués: “Bé, ara vull tenir nòvia, i en tinc”. Taxan! Com per art de màgia? Què passa? És que els pilots de F1 no tenen contrasenya o què?!

    Val, el tiu és jove, guapo, i deu tenir molts calés. Collons, però jo també, eh!

  18. Avui he llegit no recordo on ni quan, que es veu que una de les coses més atractives dels homes als ulls d’una dona és una camisa blanca i uns texans. I ben dutxat i afeitat, of course!

    Després, hi havia un altre percentatge que matisava això dels texans, i que es veu que és supermorbós per a elles un tiu amb els texans ben molls (d’aigua, s’entén), amb el tors nu i descalç.

    Potser és aquesta la contrasenya que estàvem buscant…!!

    Recomanació: no ho proveu ara, que, amb aquest fred, se us marcarien massa els mugrons si aneu pel carrer Major vestits així…

  19. Fa escassos dies, una excompanya de la facultat em va confessar que li hauria agradat tirar-me els trastos. Jo, que sóc de poble i talòs de mena, li vaig demanar que per què no m’ho deia. Ella, tot cor, em va dir: “Nen! Si ho duia escrit al front!”.

    Moraleja: les contrasenyes estan escrites al front! I nosaltres ja podíem anar-les buscant, ja, i les teníem a tocar! Quinsvaprir!

  20. Va, explica’ns el final!!!

  21. Ui, Torra… la història va acabar tal com sempre acaben aquestes coses: arrepenjat a la barra de la General amb una galeta del quinze i preguntant-me per què sóc tan burro.

    Ara, però, he descobert la relació entre les dones i l’alcohol: el vi negre. Segons un estudi, el vi negre augmenta el desig sexual femení. El que s’han gastat alguns en putes, ara per 3 eurets compres una ampolleta barata al Caprabo i et surt el clau més baratet. Si ho voleu llegir…

    http://societat.e-noticies.cat/el-vi-negre-augmenta-el-desig-sexual-femeni-31419.html

  22. Ahir en alguna sèrie “garrula” d’alguna cadena de televisió “garrula” vaig sentir una frase que em va fer descollonar.
    (tradueixo del castellà perquè tothom l’entengui):

    “Em gastaré els diners en les 3 pes: putes, puros i… més putes!!!”

  23. Us agrada molt una noia i no sabeu què collons heu de parir per conquerir-la? Teniu ullada una pubilla, us la voldríeu emportar a l’hort i teniu dificultats per acabar de concretar el tema? Sou dels que jugueu prou bé però us falta rematada? El que vosaltres necessiteu és LA CONTRASENYA: la clau d’accés a les vostres princeses més desitjades.

    No sé si us servirà de res, però podeu fer una ullada a una web que col·lecciona contrassenyes. No se sap mai. Els camins de la cacera nocturna són inescrutables: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3640021

  24. La millor Contra no és la de La Vanguardia. Un dia a la setmana, un senyor que es diu Lluís Simon es cuida de la contraportada d’El 9 Esportiu. És com una mena de dietari on parla una mica de tot, a vegades també d’esports. La d’avui m’ha fet molt riure:

    ” ‘Are you going to bed with me’, em pregunta ben animada una jugadora russa de corfbol en la festa final del campionat d’Europa a Rotterdam. Però resulta que bed és en realitat Bet, un local de moda de la ciutat holandesa, no el moble on es dorm i aquestes coses”.

    Abans, aquesta Contra encara era millor: a tocar hi havia la columna del David Bernabéu. El noi hi entén força i escriu amb gràcia, però s’ha fet embaucador i ara treballa al Mundu.

  25. Una mica cansat de Guerra Civil, Franquisme, postguerres o Holocaust, l’altre dia em vaig comprar un llibre ben diferent: “El lladre de cervells. Tot compartint el coneixement científic de les ments més brillants”. Interessant. Amb paraules que s’entenen, el Pere Estupinyà ens parla dels últims estudis fets en temes que no domino gens ni mica: com funciona el nostre cervell, els forats negres, l’antimatèria (?) o el genoma humà.

    Perdut entre tantes paraules que amaguen molts números, vaig topar amb aquesta conclusió científica d’alta volada: “el teu company ideal per sortir a lligar ha d’assemblar-se’t físicament, però cal que sigui un pèl més lleig”.

    Potser és veritat, però això no es pot dir collons! Si ara li demano al Kiku per sortir de marxa ell i jo sols, se m’ofendrà amb raó. Igual que m’emprenyaré jo si el Pax em proposa anar a ballar en un local que “m’han dit que està molt bé”.

    • Si t’interessa, l’Stephen Hawking és capaç d’explicar coses tan complicades com els forats negres, l’antimatèria o l’univers en expansió de la manera més senzilla que et pots imaginar. Fins i tot jo vaig poder entendre algunes d’aquestes coses llegint el seu llibre “La teoria del tot”

  26. Potser tot és culpa de no haver seguit l’exemple de l’Àngel Casas Show: “De petit era escolanet perquè tenia la impressió que podria lligar més. En aquella època les nenes de la meva edat anaven a combregar. Jo acompanyava el capellà amb la patena i quan una nena m’agradava li tocava la barbeta com aquell qui no vol la cosa”.

  27. Se t’acosta una princesa, és el moment de demostrar que ets el tio més ben parit del bar i acabes quedant com un autèntic gilipolles. A tots ens ha passat. Què ho fa? http://www.naciodigital.cat/noticia/38277/dones/tornen/estupids/homes

  28. Osti tu! Llegia els commentaris i veig que m’he fet molt gran. En fi, per si pot fer algun servei a les generacions futures. Es molt nerdy i esta amb angles, pero te una serta gracia i parla del tema. Potser pot ajudar les generacions futures…

    http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=why-light-touching-can-double-your-chances-in-dating

    • Merci Marc, un article interessant.
      Cal parar atenció en el fet que parlen sempre de tocs subtils. A l’altre extrem hi hauria aquelles grapejades persistents que, segons qui en sigui l’autor, provoquen greus escalfors o repulses invencibles.

Digues "algu"

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s